Resultats de la cerca
Es mostren 491 resultats
vel
Micologia
Capa d’hifènquima que recobreix l’aparell esporífer dels fongs.
En les agaricals, cal distingir un vel general , que recobreix tot el basidiocarp, i un vel parcial , que s’estén entre el marge del capell i la cama
bilabial
Posició dels òrgans articulatoris en l’emissió dels sons bilabials
© fototeca.cat
Fonètica i fonologia
Dit del fonema consonàntic articulat mitjançant el contacte d’ambdós llavis, que produeix una interrupció total o parcial del corrent de l’aire i dóna lloc als sons anomenats bilabials oclusius o interruptes, si el contacte és total, o bé fricatius, o constrictius, si el contacte no és total.
En català hi ha les bilabials següents oclusives /p/, sorda pau, copa, cop , i /b/, sonora base, ombra fricatives b, sonora roba, sabre , i /m/ nasal, sonora mentida, cama, pam
sartori
Anatomia animal
Múscul llarg i ample que uneix l’ilíac amb la tíbia, per la regió anteroexterna de la cuixa, on s’insereix juntament amb els tendons de la pota d’ànec.
Forma el costat extern del triangle de Scarpa i actua flectint la cama damunt la cuixa i la cuixa damunt la pelvis, i condueix la cuixa en abducció i rotació cap enfora
allargador
Tecnologia
Peça que, col·locada entre dues altres o en un extrem, serveix per a augmentar la llargària d’un òrgan, d’un aparell o d’una estructura.
Per exemple, la peça emprada per a allargar la cama d’un compàs, que hom colloca entre l’articulació i el portallapis i que permet de dibuixar arcs de radi més gran
Grau de comestibilitat i toxicitat de diferents bolets dels Països Catalans
A continuació, la taula presenta el grau de comestibilitat i toxicitat de diferents bolets, preparada per la Societat Catalana de Micologia Aquesta llista comprèn, entre altres, les espècies que tenen nom popular català Les comestibles han estat repartides en quatre grups, segons llur qualitat, d’acord amb un cert consens, entre experts de la Societat Catalana de Micologia, coordinats per August Rocabruna Dins de cada grup, s’han endreçat per ordre alfabètic Algunes espècies no s’inclouen entre les comestibles per la facilitat d’ésser confoses amb d’altres de tòxiques Tampoc hi són les que…
cancan
Arts de l'espectacle (altres)
Dansa saltada molt en voga pels volts del 1830 en els balls públics.
La seva execució era molt lliure, feta de diverses contorsions i de gesticulacions atrevides, especialment la que consisteix a aixecar la cama al més enlaire possible Actualment només és executada per conjunts de girls, que el presenten en revistes, cabarets i music-halls
Desviació del membre inferior de l’aparell locomotor
Patologia humana
Definició Són anomenades desviacions del membre inferior diverses alteracions de l’alineació normal entre la cuixa i la cama en què el genoll es desvia cap enfora, cap endins o cap enrere amb relació a la posició normal que li correspon Tipus L’alineació del membre inferior es defineix per la relació establerta entre l’os de la cuixa, el fèmur , i l’os més gruixut de la cama, la tíbia , que s’articulen al genoll Les desviacions del membre inferior es classifiquen segons el desplaçament que afecta el genoll, articulació que en llatí és anomenada genu, perquè, si…
ciàtica
Patologia humana
Síndrome neurològica que apareix a conseqüència del sofriment del nervi ciàtic.
Es caracteritza per dolor i alteracions de la motricitat, de la sensibilitat i dels reflexos en el territori innervat per aquest nervi El dolor apareix a la regió lumbar i es propaga vers la part posterior de la cuixa, el buit popliti, la cama i el peu El 95% de les ciàtiques apareixen a conseqüència de la compressió soferta per les arrels nervioses a llur sortida de la columna vertebral L'hèrnia discal és la causa de compressió més freqüent altres causes, menys freqüents, són les anomalies òssies de la regió lumbo-sacra, les artrosis, els tumors metastàtics o primitius, les…
gamba
Cama, especialment en l’expressió tenir bona gamba (o tenir gamba) Tenir bona cama.
membre
Anatomia animal
Cadascuna de les quatre extremitats articulades al tronc i destinades als grans moviments, a la prensió, a la locomoció, etc.
En cas d’amputació d’un membre, hom parla de membre fantasma , perquè és corrent d’experimentar una sensació enganyosa de persistència del membre Hom anomena membres inferiors els formats per la cuixa, la cama i el peu, i membres superiors els formats pel braç, l’avantbraç i la mà