Resultats de la cerca

Fou auditor del palau apostòlic, prelat domèstic del papa, exarca d’Ancona i arquebisbe de València 1288-1312 El 1295 Jaume II el nomenà, a més, canceller de la corona catalanoaragonesa i exercí des d’aleshores diverses gestions diplomàtiques a Sicília 1297, Sardenya i Còrsega 1303 El 1303 ingressà, a València, a l’orde dominicà, sense, però, renunciar la seu el seu esperit auster contrastà, a la cort, la influència espiritualista d’Arnau de Vilanova Visità unes quantes vegades la diòcesi i convocà dos sínodes 1269 i 1303 Intervingué en el concili general de Viena del Delfinat i en el…

Llicenciat en belles arts i antropologia social i cultural, fou professor d’història de l’art antic i medieval a la Universitat Pompeu Fabra Exerceix de professor de català, feina que compagina amb l’activitat d’escriptor, articulista i tertulià en mitjans de comunicació És impulsor i, des del 2016, director de les residències d’arts, ciències i humanitats d’Olot i Andorra, centres per a estimular els intercanvis i el treball conjunt entre creadors L’any 2018 fou nomenat director de l’àrea de Creació de l’ Institut Ramon Llull , i el juny del 2021 en fou escollit director Inicià la seva tasca…

Vida i obra Estudià magisteri a Saragossa i exercí alguns anys l’ensenyament a la seva vila natal Atret des de ben jove per la literatura i el dibuix, anà a Barcelona, on treballà en feines editorials A l’editorial Montaner i Simon coincidí amb l’escriptor Pere Calders, de qui rebé un reconegut mestratge literari La seva obra s’inicià amb els llibres de narracions Històries de la mà esquerra 1973, premi Joan Santamaria 1971, que, ampliat amb nous relats, es reedità l’any 1981 amb el títol Històries de la mà esquerra i altres narracions , prologat per Pere Calders, i amb El cafè de la granota…

Estudià filologia catalana i és professor d’ensenyament secundari S’inicià en l’àmbit de la poesia amb la publicació de Pentagrama 1987, gènere que continuà amb les obres Parella de negres 1988, premi Josep Maria López-Picó, Ròssecs 1992, Al cul de sac trobareu les porgueres 1993, Antídots 1996, premi Ciutat d’Elx,  Temps pervers 1999, premi Guillem Nicolau de la Diputació General d’Aragó, In nuce Antologia lírica 2005 i Camp Clos  2006

Llicenciada en filosofia, treballa a Barcelona com a periodista És autora de les novelles breus Deliri d’amor 2004 i L’aventura del desig 2004, premi Guillem Nicolau del Departament de Cultura de la Diputació General d’Aragó Collabora a la revista Temps de Franja  i diversos articles seus, signats o no, publicats al diari Avui , han estat recollits a Agricultura, aigua i alimentació el repte de Catalunya per al segle XXI 2006

Agricultor d’ofici i músic, és el cantautor en català més destacat de l’Aragó catalanòfon Ha enregistrat els treballs discogràfics Avui és un dia com un altre 1989, Lo ball de la polseguera 1991, Cap problema 1995, Sóc de poble 2002 i A la corda fluixa 2004 Bona part dels seus textos poètics s’han aplegat en Joglars de frontera La cançó d’autor a l’Aragó catalanòfon 1997 de Màrio Sasot

Organista de la collegiata de Tremp el 1767, al juny d’aquest mateix any obtingué la plaça d’organista de la catedral de Lleida com a successor de Maurici Espona, i s’ordenà de prevere a la seu lleidatana El 1770 fou escollit organista de la catedral de Pamplona i el 1786 ocupà el càrrec d’organista de la catedral d’Oviedo, que exercí durant vint-i-cinc anys Tingué amistat amb Gaspar Melchor María de Jovellanos Juntament amb Juan Páez, mestre de capella d’Oviedo, compongué el drama musical Premio a la sabiduría , que s’estrenà el 13 de maig de 1798 en homenatge a Jovellanos amb motiu del seu…

Des del 1506, almenys, fou regent del consell suprem d’Aragó El 1507 anà a Roma com a ambaixador reial, ensems amb Jeroni de Vic i d’altres, prop del papa Juli II El 1508 fou nomenat vicecanceller, gràcies, possiblement, a pertànyer a una família de Fraga, vila considerada com a pròpia tant pels catalans com pels aragonesos Es casà amb Aldonça Albanell, filla d’un altre alt funcionari, el barceloní Jeroni Albanell Fou un fidel collaborador de Ferran II fins que el 1515 fou empresonat sota l’acusació, segons uns, d’afavorir, a les corts de Calataiud, la causa de la noblesa…

La major part de la seva vida la dedicà al periodisme, collaborant en diversos mitjans de comunicació escrits El Correo Catalán , La Vanguardia , Serra d’Or , Tele-exprés , Avui , etc A més, des del final de la dècada del 1960 es concretà el seu interès per la història participant en la creació de la revista Historia y Vida , fundada a Barcelona 1968, de la qual fou redactor en cap Un interès que a partir del 1972 es materialitzà en l’elaboració i publicació de diverses obres destinades fonamentalment a la divulgació històrica, basades en un interessant recull d’abundant documentació gràfica…

Feu estudis de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona Ha treballat en diferents mitjans de comunicació Avui i, sobretot,  La Vanguardia  i Vilaweb, entre d’altres Fou professora de la Universitat Autònoma de Barcelona 1991-93 i, des del 1994, imparteix classes de comunicació audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra Es doctorà amb una tesi sobre l’obra de Buñuel Buñuel documental Tierra sin pan i el seu temps , 1997 i es donà a conèixer com a escriptora amb un estudi sobre el nacionalisme basc Breu història d’ETA 1959-1979 1981 Ha publicat diferents assaigs biogràfics sobre Mercè…