Des del 1506, almenys, fou regent del consell suprem d’Aragó. El 1507 anà a Roma com a ambaixador reial, ensems amb Jeroni de Vic i d’altres, prop del papa Juli II. El 1508 fou nomenat vicecanceller, gràcies, possiblement, a pertànyer a una família de Fraga, vila considerada com a pròpia tant pels catalans com pels aragonesos. Es casà amb Aldonça Albanell, filla d’un altre alt funcionari, el barceloní Jeroni Albanell. Fou un fidel col·laborador de Ferran II fins que el 1515 fou empresonat sota l’acusació, segons uns, d’afavorir, a les corts de Calataiud, la causa de la noblesa aragonesa i de mantenir lligams suspectes amb la cort flamenca del príncep Carles o, segons d’altres, per les seves relacions amoroses amb la reina Germana. A la mort de Ferran II, el 1516, aconseguí, però, possiblement, d’evadir-se i de refugiar-se a Flandes, on fou confirmat en el càrrec pel nou rei Carles. Els seus fills tingueren una gran influència en la vida política, eclesiàstica i intel·lectual catalana del segle XVI (Jeroni Agustí i Albanell, Pere Agustí i Albanell, Antoni Agustí i Albanell); amb el matrimoni de la seva filla Isabel amb el duc Ferran de Cardona (1540), aconseguí de realitzar una de les aspiracions del nou estament dels alts funcionaris de l’administració: l’entroncament amb l’alta noblesa.