Resultats de la cerca

A l’acta de consagració de Sant Sadurní de Tavèrnoles, de l’any 1040, figura aquesta església de Lladurs entre els bénsdel monestir “ Sancti Michaelis qui est fundatus in villa Paliariensi ” Al principi del segle següent, el 31 de març de 1102, el comte d’Urgell Ermengol V confirmà a Santa Maria de Solsona la donació que havia rebut l’any anterior per part de Pere de Brocà de l’església de Santa Maria de Biosca ultra aquesta confirmació, donà a la mateixa canònica les esglésies de Sant Pere de Madrona —amb les seves sufragànies i annexes— i Sant Julià de Ceuró, i la parròquia de Lladurs, “…

Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de l’església, totalment desfigurades fins i tot en la seva planta F Junyent-A Mazcuñan Les restes dels fonaments de l’església de Sant Julià són mig enterrades dalt un turó situat enfront del mas Cirera, al sector sud-oriental del terme Long 2°01’14” - Lat 41°55’20” Seguint la carretera d’Avinyó a Sant Feliu Sasserra, poc després del quilòmetre 61 i a mà dreta, surt un camí carreter que condueix al mas Cirera, enfront del qual hi ha el turó on fou bastida la capella FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic…

L’escriptor i polític Víctor Balaguer i Cirera publica Los trobadors moderns

Víctor Balaguer i Cirera comença a publicar la Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón

Llicenciat en econòmiques per la Universitat de Barcelona, mentre estudiava feu de model i posteriorment treballà en una agència de publicitat Al mateix temps, començà a actuar en locals de Barcelona, i el 1996 fundà el grup Jarabe de Palo Liderat per ell, el grup aconseguí un gran èxit amb el tema  La Flaca , títol del seu primer disc, i aviat es convertí en un dels conjunts més coneguts de l’anomenat rock llatí , amb una considerable projecció internacional Entre altres reconeixements, aconseguí dos cops 2011 i 2014 nominacions als Grammy llatins i el 1997 un premi Ondas El 2015 fou…

Casada amb el reumatòleg Ramon Cirera i Voltà, firmava P Tous de Cirera Publicà poemes de caràcter popular Vergeret d’abril 1934, Figures i paisatge 1943 i Medalles 1951 També la biografia Agnès Armengol 1957

Vers el 1270 s’hi formà un grup de donades, dirigides per Na Cirera, que el 1275 rebé del bisbe de Vic, Ramon d’Anglesola, la regla de sant Agustí El 1304 un grup d’elles passà a fundar el monestir de Santa Caterina a l’horta de Cervera Part de la comunitat continuà a Sant Miquel, fins que a mitjan segle XIV es traslladà a la capella de Santa Llúcia de Rajadell, prop del mas Forn, on continuaren fins a la fi del segle XV La capella de Sant Miquel fou reconstruïda el 1632 i reformada el 1826