Resultats de la cerca

Existent a Vila-real i a Borriana Plana Baixa per tal de taxar els danys produïts de nit als conreus dels termes respectius, els quals danys, no havent-ne pogut hom atribuir a ningú la responsabilitat, són coberts mancomunadament pels propietaris de bestiar que haguin tingut ramats a la partida corresponent Establerta per una concòrdia del 1714, fou declarada legal el 1878

El 1233 contribuí a restablir la concòrdia entre els comtes Nunó Sanç de Rosselló i Bernat de Foix Assistí a l’assemblea de Tarragona 1234, convocada per Jaume I de Catalunya-Aragó Fou el primer dels bisbes d’Elna que començaren a residir temporalment a Perpinyà El 1245 consagrà l’església de santa Justa i santa Rufina de Prats de Molló

Coincideixen en la presentació general de la vida de Jesús, en l’ordre intern de diverses seccions i en diverses expressions de nombrosos fragments difereixen, en canvi, en la composició i el vocabulari de passatges comuns, i sobretot pels fragments que només es troben en dos o en un de sol d’aquests tres evangelis Aquesta “concòrdia discordant” planteja la qüestió sinòptica

Filla i hereva de Jaume Pere, fill natural de Pere II, i de Sança Ferrandis i Dias El 1287 fou lliurada com a garant de la concòrdia entre la Unió aragonesa i el rei Alfons II, i el 1299 fou desposada amb el seu cosí, el noble aragonès Artal de Luna, senyor de Luna, de qui fou la primera muller

Pionera de la llarga distància Fou la primera nedadora de l'estat espanyol que travessà l’estret de Gibraltar 1957 Més tard travessà el canal de la Mànega en ambdós sentits, d’Anglaterra a França 1958 i de França a Anglaterra 1961, i fou la primera dona al món que ho aconseguí També fou la primera dona que feu la travessia Concordia-Colón Argentina-Uruguai, el 1963 El 1969 nedà des de Menorca fins a Mallorca en 21 h i 10 min, i creuà el llac Ness en 16 h i 13 min El 1965 intentà la travessia Cap de la Nau-Eivissa, però abandonà pels forts corrents quan ja arribava, després de 55 h Establí els…

Mestre de capella a les catedrals de Màntua, Concordia i Fano, es retirà l’any 1612 al convent de Sant'Andrea de Gualtieri De la seva producció, gairebé exclusivament religiosa llevat de les Simfonie musicali , a 8 veus, basades en elements populars italians, es destaquen els Concerti ecclesiastici 1602, en els quals s’imposà per primera vegada l’estil concertant en la música sagrada

El nucli de la Mosquera apareix esmentat per primera vegada en la concòrdia dels homes d’Andorra de l’any 1176 L’església de Sant Miquel, que trobem molt a prop de la plaça d’Encamp, no té prou elements per a atribuir-li un origen romànic En aquest edifici hom pot observar algunes reconstruccions i afegits, la qual cosa li dóna una cronologia encara més dubtosa

El 1942 ingressà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a Barcelona Fou secretari de l’Escola d’Estudis Medievals de València, director de l’Institut Valencià d’Estudis Històrics de la Institució Alfons el Magnànim i collaborador del CSIC, que li atorgà el premi Lluís Vives 1946 Publicà estudis d’història del dret valencià i d’història política La concordia de Alcañiz 1947, El Compromiso de Caspe 1948

La primera notícia del castell data del 1228, any en què la comtessa Guillema II de Pallars Sobirà arribà a una concòrdia amb els habitants de la vila, els quals hi havien construït un castell sense el consentiment de la comtessa Aquesta es comprometé a protegir els béns dels vilatans sempre que li lliuressin la potestat del castell i va rebre com a compensació 400 sous de morlà

L’antic castell de Guialbes fou bastit a mitjan s XI al puig de Guialbes pel comte de Barcelona, enfrontat amb el de Besalú, que havia aixecat el de Vilademuls, però hom arribà a una concòrdia L’església parroquial de Sant Esteve, que correspon a la de l’antic castell, fou reedificada al s XVIII en depèn el santuari i antiga collegiata de les Olives de Sant Esteve de Guialbes