Resultats de la cerca
Es mostren 153 resultats
Ferran Dies
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Fill de Roderic Dies i germà de Manuel Dies de Calataiud , autor del Llibre de manescalia , vengué a aquest últim la seva baronia d’Andilla Convocà diversos certàmens literaris 1482, 1486 i 1487 en honor de la Puríssima Concepció El de l’any 1486, en vers, donà lloc a l’ Obra de la sacratíssima Concepció de la intemerada Mare de Déu , publicada per Lambert Palmar València 1487 a instàncies de Ferran Dies També feu publicar 1488 un opuscle on reuní la Vesió de Roís de Corella que presenta Ferran Dies com a inspirador i personatge bàsic de l’obra, un sermó de Felip de Malla, en…
,
hagiografia
Cristianisme
Biografia d’un sant.
Les hagiografies varien segons les intencions de l’autor, el gènere literari o les finalitats perseguides lectura privada, panegírics, ús ofical litúrgic, etc Els primers documents hagiogràfics daten del s II i són actes de màrtirs algunes provenen d’actes proconsulars o notarials, altres són passions llegendàries amb finalitat d’edificació Al s IV començaren a aparèixer vides de confessors i ascetes, que accentuaven sovint el poder sobrenatural del biografiat La pràctica litúrgica menà a escriure les vides de cada sant del dia, les quals foren aplegades en els leccionaris, menologis i…
Emilio Serrano y Ruiz
Música
Compositor i pedagog basc.
Es formà al Conservatori de Madrid amb J Espín, H Eslava i E Arrieta Acabà els estudis amb qualificacions brillants, i obtingué una pensió per a estudiar a l’Acadèmia d’Espanya a Roma La seva primera òpera, Mitrídates 1882, fou rebuda amb un cert apreci La seguí l’estrena de Doña Juana la Loca 1890, obra que compongué durant la seva estada a la capital italiana A continuació escriví òperes com Irene de Otranto 1891, basada en un llibret de J Echegaray, i Gonzalo de Córdoba 1898 El 1896 li fou encomanada la direcció artística del Teatro Real de Madrid Com la majoria de compositors de l’època,…
Club Nàutic Sitges

Regata organitzada pel Club Nàutic Sitges
Club Nàutic Sitges
Vela
Club de vela de Sitges.
Fundat al març del 1967, fou impulsat per un grup de navegants que es reunien a la platja de la Fragata, entre els quals hi havia Josep Anton Campillo, José Antonio Corella i Genís Muntané El primer president fou Josep Maria Matas La seva flota era composta principalment per patins de vela i catamarans Fou cofundador de la Fundació Sitges Blau Marí per a la promoció de l’esport nàutic de Sitges Organitzà campionats d’alt nivell entre els quals destacà el Campionat d’Espanya de catamarà 2002, el de patí 2004, i el Campionat d’Europa de hobie cat 1996 També organitzà una Setmana…
Felip G. Perles i Martí
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Fou cronista de la ciutat, president de la Societat Valenciana d’Heràldica i Genealogia i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles La seva producció historiogràfica tingué un caràcter divulgatiu L’objecte de la seva activitat fou molt divers els clàssics valencians del s XV, el patrimoni artístic saforenc, l’elaboració d’estudis genealògics i heràldics i de rutes turístiques i l’edició de llibres, carpetes iconogràfiques i medalles commemoratives El seu fons personal es troba dipositat a l’Arxiu Municipal de Gandia Entre la seva obra destaquen els llibres següents,…
Jaume Gassull i Almenar
Literatura catalana
Poeta.
Residí la major part de la seva vida a València, on, tot i ésser cavaller, formà part del cercle d’escriptors burgesos aplegat entorn de Bernat Fenollar i considerats representants de l' Escola Satírica Valenciana És un dels principals autors de l’obra collectiva Lo procés de les olives 1497, del caràcter satíric de la qual també participen dues altres obres seves, Lo somni de Joan Joan 1497, 1561, escrita el 1496, potser en collaboració amb altres poetes, i la Brama dels llauradors de l’horta de València 1561, 1901, d’interès lingüístic i sociològic, on defensa l’ús literari del llenguatge…
,
Francesc Ferrer
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra D’origen possiblement valencià, visqué durant els regnats d’Alfons IV i de Joan II És autor de diverses composicions breus, sis poesies de temàtica amorosa, algunes de les quals influïdes per Ausiàs Marc, i identificades pel senyal De fi en fi , tres debats, un dels quals amb Valterra, i una resposta incompleta a la Demanda feta per frare Pere Martínez als trobadors de València Destaca un extens Conhort , d’intenció misògina, datable entre el 1425 i el 1458, en el qual inclou fragments d’obresde tretze poetes contra les dones entre d’altres, de Jordi de Sant Jordi, Bernat de…
Curt J. Wittlin
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòleg i catalanista helveticocanadenc.
Estudià romanística a Basilea, on fou deixeble de Germà Colon, i a París, Florència i Barcelona Es doctorà el 1965 amb una tesi sobre la traducció catalana del Tresor de Brunetto Latini per Guillem de Copons Fou catedràtic de filologia romànica i lingüística històrica de la Universitat de Saskatchewan, a Saskatoon Canadà, fins a la seva jubilació l’any 2000 S’especialitzà en l’edició de traduccions medievals a Europa, i sobretot als Països Catalans, dels texts clàssics —Ciceró, Sant Agustí, Joan de Galles i altres— Especialitzat en Francesc Eiximenis, publicà Lo llibre de les…
,
Joan de Cardona i de Navarra
Història
Magnat del s XV, senyor de Guadalest (Marina) i de Caparroso (Navarra), i comte nominal de Cardona.
Fill d’Hug de Cardona i de Gandia, senyor de Guadalest i de Gandia, i de Blanca de Navarra, de la qual heretà les baronies navarreses Durant les desavinences en aquest regne entre el futur Joan II de Catalunya-Aragó i el seu fill Carles, fou gran partidari del darrer En fou majordom i secretari El 1461 negocià el matrimoni del príncep Carles amb Isabel de Castella Mort el príncep, lluità contra Joan II de Catalunya-Aragó al servei d’Enric IV de Castella Fou un dels representants catalans a Baiona 1463 Després de la renúncia d’Enric, es retirà a València i oferí els seus serveis 1464 al…
Eiximèn Peres Escrivà de Romaní i Ram
Història
Baró de Beniparrell, fill i successor d’Eiximèn Peres Escrivà i Saranyó i de Beatriu Ram.
Sostingué, el 1457, lluites cavalleresques amb Pere Pallars de Lladró, que amb Lluís de Boïl estava implicat en les bandositats que dugueren a la mort Jaume Guillem Escrivà i Martí, amb la vídua del qual, Isabel Serra, es casà Es mullerà després amb Castellana de Montpalau, cunyada del seu germà Joan Escrivà de Romaní i Ram Vengué Beniparrell a Lluís de Vilanova, i mitja baronia de Patraix al comte de Cocentaina Implicat novament en bandositats amb Joan del Milà en 1477-79, aquest darrer any fou nomenat lloctinent de València, càrrec que no arribà a exercir Fou nomenat virrei de Sardenya el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina