Resultats de la cerca

Es publica a Sitges la revista "La Nova Catalunya", dirigida per l’escriptor Cosme Vidal i Rosich, que utilitzava el pseudònim de Josep Aladern

Guanyà el Campio-nat d’Espanya de clubs de primera categoria 1999, 2006 i fou subcampió de la Lliga espanyola de clubs 2006 També fou campió 2004 i subcampió 2007 d’Espanya per dobles de primera categoria Disposa de diversos jugadors amb un palmarès destacat, com Sergio García Teruel, medalla de bronze al Campionat del Món, campió d’Espanya individual i de dobles, i de Catalunya de tripletes, Francisco Flores Reina, campió d’Espanya de dobles, Juan Pedro Martínez, campió de Catalunya de tir individual, i Ignacio Egea Muñoz i Enrique Catalán Alamino, campions de Catalunya de dobles i tripletes…

La seva església Sant Cosme i Sant Damià depenia de la de Tamarit Dins el seu terme hi ha la torre dels Escipions i la pedrera del Mèdol

Destaquen el castell i el recinte emmurallat amb la porta del Crist, les esglésies de San Cosme, San Damián, Santa Eulalia i Santo Tomás, i l’Hospital i oratori de Santa Magdalena

El seu nét Joan de Vila-rasa i de Centelles participà com a capità en el setge de Balaguer, i fou pare de Lluís de Vila-rasa i Castellsenç , el qual es casà amb la pubilla Castellana de Cabanyelles, filla dels senyors de Bolbait, Benissanó i Alginet Foren pares de Gaspar de Vila-rasa i de Cabanyelles , senyor de Faura, de Pere de Vila-rasa i de Cabanyelles mort el 1407, que fou canonge i degà de València, de Ramon Guillem, que formà la línia dels senyors de Faura, de Lluís, que formà la dels Cabanyelles, i de l’hereu, Joan Llorenç de Vila-rasa i de Cabanyelles , que fou primer senyor de…

Antic rafal islàmic, fou lloc de moriscs del terme de Murla el 1563 tenia 15 focs agregat el 1535 a la parròquia de Campell L’església és dedicada a sant Cosme i sant Damià

Fou un dels orígens de la Societat Medicofarmacèutica dels Sants Cosme i Damià La revista El sentido católico de las ciencias médicas , dirigida per Joaquim Cil i Borés, en fou l’òrgan d’expressió

De la seva església parroquial Sant Josep, antigament de Sant Cosme i Damià depenien Margarida i els despoblats de Benicapsell atribuït al s XVI en canvi de Benialfaquí i d’Almudaina i Llombo Pertanyia a la baronia de Planes

Fill de Cosme I, aquest l’associà al govern els darrers anys de la seva vida Gràcies a l’obra dels seus ministres Concini i Vinta pogué consolidar-se el gran ducat creat pel seu pare i augmentar el desenvolupament del comerç

La seva església, dedicada a sant Cosme i sant Damià i a la Mare de Déu de la Salut, fou construïda en 1853-58 damunt un antic oratori del s XVI ampliat el 1716 El 1801 fou erigida en vicaria i el 1935 en parròquia