Resultats de la cerca

Fou senador Escriví en grec uns annals de la història de Roma, dels orígens — on incloïa una versió de la llegenda troiana, després molt difosa — a la segona guerra Púnica, en la qual havia participat en resten alguns fragments S'hi inspiraren Tit Livi, Polibi i Dionís d’Halicarnàs

És mencionat pel papa Zòsim en la carta a Patrocle, bisbe d’Arle, com a evangelitzador tramès a les Gàllies des de Roma Segons Gregori de Tours fou un dels bisbes arribats a les Gàllies amb sant Dionís de París  La seva festa se celebra el 29 de desembre

Fill de Persèfone per obra de Zeus, de qui rep el símbol de la serp El seu culte, popular i assimilat al de Dionís, era esotèric, i el ritu d’iniciació comprenia una mort i una resurrecció i la unió simbòlica amb el déu Fou venerat a Roma al s II aC

Residí a la cort castellana d’Alfons X i a la portuguesa d’Alfons III i de Dionís De les seves obres conegudes 50 cantigas d’amigo , 25 d’amor i 10 d’escarnho , les quals donen una visió acolorida del seu temps, destaca la malícia intencionada de les cantigas d’escarnho

Com que envejava la vida i la felicitat de Dionís el Vell, per un dia i per tal que pogués jutjar per ell mateix, el tirà li cedí el lloc, però suspengué damunt el seu cap una pesant espasa sostinguda amb un pèl de cavall L' espasa de Dàmocles simbolitza el perill constant

Té indústria d’aparells de ràdio i televisió, recanvis d’automòbils, instruments de precisió, quirúrgics, mobles metàllics i productes alimentaris A les proximitats hi ha les restes d’un aqüeducte romà, del qual deriva el nom de la ciutat Arcus Juliani Conserva l’església de Sant Dionís s XIII És un nucli residencial obrer

Segons la tradició, el primitiu santuari fou edificat per l’ermità fra Dionís vers el 1600, però la imatge era ja venerada abans a l’església parroquial Fou ampliat al s XIX i renovat en part al XX amb un edifici per a l’ermità i l’acolliment dels devots Se celebra un aplec el dia de la festa

Deixeble del Mestre Martines, pertany al cercle del Mestre dels Perea El seu art, prerafaelita, fou influït d’una manera decisiva pel de Paolo di San Leocadio Hom li atribueix el Retaule de Sant Dionís i Santa Margarida Museu Diocesà, València i un Sant Pere que es conservava a la parròquia de Sant Esteve, València 1523

Pel fet d’haver-se oposat a la introducció, a la seva ciutat, del culte de Dionís, suscità la ira del déu, que el feu trossejar per les mènades, dirigides per la mateixa mare de la víctima Èsquil tractà aquest mite en una obra homònima avui perduda i Eurípides l’emprà com a argument de les Bacants

Fou l’òrgan del Reial Club de Regates de Barcelona, que, fruit d’algunes fusions, esdevingué el Reial Club Marítim de Barcelona De periodicitat mensual, publicà números extraordinaris per a anunciar regates a benefici dels orfes de naufragis i asilats Hi collaboraren Àngel Guimerà, Narcís Oller i Francesc Carreras Candi, i entre els artistes plàstics, Antoni Utrillo, Meifrèn, Josep Masriera i Dionís Baixeras