Resultats de la cerca

Inicià la seva formació a Graz i després es traslladà a Viena, on prosseguí els estudis amb O Dessoff El 1867 debutà com a director a Breslau, l’any següent fou corepetidor a Würzburg i en 1870-71 dirigí a Graz i Basilea El 1872 fou contractat com a director de la companyia d’òpera del teatre italià de Dresden, i el 1873 passà al teatre d’Òpera de la cort, del qual el 1882 fou nomenat director artístic, càrrec que exercí fins a la seva mort Schuch convertí l’Òpera de Dresden en un veritable símbol de rigor i qualitat Exigia un gran control tant en l’execució instrumental com en l’aspecte…

Estudià a Alemanya, el Regne Unit i els Estats Units Fou assessor econòmic del National Coal Board a Londres 1950-70 Després de visitar Birmània 1955 s’interessà pel desenvolupament econòmic del Tercer Món En el seu llibre Small Is Beatifull 1973, aprofundí en la crítica al model de desenvolupament occidental, el consumisme i el materialisme

En dues memòries presentades el 1845 i el 1848, elaborà la teoria del potencial d’inducció mútua entre dos circuits i fixà matemàticament el valor de la força electromotriu engendrada pel moviment d’un conductor dins un camp electromagnètic En contraposició a Fresnel, enuncià la teoria que considerava les ones lluminoses paralleles al pla de polarització En el terreny de la cristallografia, comprovà la influència de la temperatura en l’estructura dels cristalls del bòrax i del guix i investigà també la conductibilitat tèrmica i elèctrica en els cossos sòlids

Professor a la Technische Universität de Munic, recercà sobre composts organometàllics, complexos metallπ de les olefines, complexos de carbè amb metalls, composts en sandvitx del tipus dels ferrocens, etc Compartí el premi Nobel de química del 1973 amb E Wilkinson

Estudià a la Universitat de Minnesota Per encàrrec de la fundació Rockefeller desenvolupà a Mèxic nous mètodes de conreu del blat emprant llavors d’un tipus seminan, amb els quals la producció mexicana augmentà un 50% en dos anys Posteriorment estengué els seus mètodes a l’Amèrica del Sud, al Pakistan i a l’Índia El seu encert fou combinar les recerques agronòmiques més recents amb tècniques tradicionals Li fou atorgat el premi Nobel de la pau el 1970

Contribuí a definir el concepte de delicte segons l’orientació tecnicojurídica que domina en el dret penal modern d’acord amb la teoria de la tipicitat És autor de Grundzüge des Strafrechts ‘Aspectes fonamentals del dret penal’, 1899, Die Lehre vom Verbrechen ‘Teoria del delicte’, 1906, etc

Emigrat a Anglaterra en començar el nazisme 1933, treballà amb HFlorey a Oxford en l’estudi de les substàncies antibacterianes d’origen orgànic Publicà Penicillin as a chemostherapeutic agent 1940, que fou el punt de partida de la utilització terapèutica de la penicillina Juntament amb AFleming i HFlorey, li fou concedit el premi Nobel de medicina el 1945

Fou professor a les universitats de Marburg, Heidelberg i Bonn Algunes obres seves estudien la literatura i els corrents de pensament francesos, com Die literarische Wegbereiter des neuen Frankreich ‘Les orientacions literàries de la nova França’, 1919, Maurice Barrès und die geistigen Grundlagen des französischen Nationalismus ‘Maurice Barrès i els fonaments espirituals del nacionalisme francès’, 1921, Balzac 1923, i també dedicà alguns treballs a les literatures medievals, com Europäische Literatur und lateinisches Mittelalter ‘Literatura europea i edat mitjana llatina’, 1948

Conreà diversos gèneres literaris, com la poesia, de tipus patriòtic, la narració i la novella Das edle Blut , ‘La sang noble’, 1892 Tiefe Wasser , ‘Aigües profundes’, 1897 i sobretot el teatre històric Spartakus , 1873 Die Quitzows , ‘Els Quitzow’, 1888 Der neue Herr , ‘El nou senyor’, 1891 Die Rabensteinerin , ‘La botxina’, 1907

És considerat com un dels fundadors de la psicofísica, per tal com formulà la llei que porta el seu nom, sobre el caràcter constant del llindar diferencial relatiu de l’estímul sensible A partir d’aquesta llei, GTh Fechner elaborà la que ha estat coneguda com a llei de Weber-Fechner , o llei psicofísica Germà de Wilhelm Eduard Weber