Resultats de la cerca

Nascut Namgyal Wangdi, tant el lloc com la data exacta del seu naixement són controvertits De jove emigrà a la regió nepalesa de Khumbu i es canvià el nom Emigrat a Darjeeling, aleshores a la Bengala Occidental britànica actualment Índia, a l’inici dels anys trenta tornà a Khumbu després de casar-se Des del 1935 participà en nombroses expedicions, primer com a portador i després com a cap de portadors sirdar, la més important de les quals el menà, juntament amb Edmund Hillary , al cim de l’ Everest  1953, que coronà el 29 de maig de 1953, primera ascensió reeixida a aquest pic…

Soci del Centre Excursionista Tarragona i membre del Grup Alpí d’aquesta entitat, del qual fou l’impulsor, ha realitzat nombroses ascensions als Pirineus i els Alps, i ha format part de diverses expedicions a l’Himàlaia Nun 1985, Annapurna 1987, Cho Oyu i Shisha Pangma Central 1993 i l’Everest 1997, 2000 Després de compaginar l’alpinisme amb les curses de muntanya, l’any 2006 s’inicià en les curses de molt llarga distància per muntanya amb la Ultra Trail Tour du Mont Blanc 155 km Posteriorment ha completat nou ultracurses entre les quals destaquen la Goretex Transalpine Run 300…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del CADE, el GAME i el Groupe Pyreneiste de Haute Montagne Al final dels anys seixanta inicià la seva activitat amb nombroses escalades i obertura de vies, algunes primeres estatals Vinculat als anomenats Barrufets, obrí i repetí vies a Montserrat, Montsec, Oliana, Picos de Europa, Pirineus, Alps i Dolomites El 1986, amb l’ascensió a les Grans Jorasses, completà les anomenades sis parets nord dels Alps Participà en expedicions a l’Annapurna 1974, el Noshaq Hindu Kush, 1975, el Lhotse 1980, l’Everest 1982 i 1985, el Thalay Sagar…

S’inicià a l’Agrupació Excursionista Pedraforca i al Club Muntanyenc Barcelonès, on formà part del Grup d’Alta Muntanya GAM També és soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC El 1960 entrà al Grupo de Alta Montaña Español GAME Entre les nombroses escalades i ascensions de dificultat realitzades als Pirineus, als Alps i a les Dolomites, destaquen les primeres ascensions estatals a les tres grans parets nord dels Alps Cerví 1962, Eiger 1964 i Grans Jorasses 1967 Fou membre de les primeres expedicions estatals als Andes amb ascensions absolutes al Huascarán Sud per l’aresta NE 1961 i al…

Membre del Centre Excursionista del Penedès i del Centre Excursionista de Catalunya, en el qual exercí com a vicepresident primer, formà part del grup de pioners catalans de l’himalaisme participà en l’expedició penedesenca al Tukuche 1987, un parell de vegades a l’Everest 1983, 1985, una expedició amb Conrad Blanch al Gasherbrum II 1980, un intent fallit al K2 1988 i l’ascensió al Broad Peak amb Carles Vallès, pel costat del Pakistan 1988 En l’àmbit de l’esquí de muntanya, ha realitzat travesses, ascensions i curses pels Pirineus, els Alps i l’Himàlaia És jutge àrbitre d’esquí de muntanya de…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, del Centre Acadèmic d’Escalada i del Grup d’Alta Muntanya Espanyol, és instructor de l’Escola de Muntanya del CEC i àrbitre d’esquí de muntanya de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada 2003 Guanyà en dos ocasions la Copa Catalana júnior d’esquí de muntanya i aconseguí una medalla d’or i tres de plata al Raiverd Realitzà escalades de dificultat als Pirineus, els Alps, Escòcia, Noruega, el Marroc 1992, 2008, Yosemite 1993, 1997 i Mali 1999 i formà part d’expedicions als Andes peruans 1989, Pumori 1990, Shisha Pangma central 1992…

És director tècnic de la companyia de guies i cap d’estudis de l’Escola de Muntanya de Benasc Ha practicat, a alt nivell, el descens en surf de neu, el telemarc, el mixt esportiu, el bloc, l’escalada en gel i roca, les grans vies alpines o els ascensos a les muntanyes més altes de la Terra Destaca el descens en surf de neu del Cho Oyu, la consecució de noves rutes a la cara nord de l’Everest, l’Asgard Tower, a l’illa de Baffin, i la cara oest del Siula Chico, a Perú Protagonitzà la primera travessa en solitari del camp de gel Patagònic Sud i el primer intent mundial de la cara…

És soci de la Unió Excursionista Urgellenca i del Club Poliesportiu Puigcerdà, membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE i professor d’escalada, alpinisme i esquí de muntanya de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM, l’Escola Espanyola d’Alta Muntanya EEAM, el Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya de Catalunya i l’Escola Espanyola d’Esquí Ha fet més de 1500 escalades als Pirineus, els Picos de Europa, les Dolomites i els Alps paret nord de l’Eiger i Grans Jorasses Ha dut a terme ascensions a Yosemite El Capitan i Half Dome, 1986, els Andes del Perú 1987, els monts de Kenya 1989, l’…

Membre de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i dels Amics del Sol, el 1935 feu per primera vegada el cim del Cavall Bernat de Montserrat, acompanyat de Josep Boix i Carles Balaguer La via fou anomenada Via Normal Boix-Costa-Balaguer o la Normal del Cavall Fou també la primera escalada retransmesa per ràdio mesos després A causa dels dubtes sobre la seva validesa, repetí l’ascensió en solitari el 15 de març de 1936 davant la premsa Obrí altres vies de Montserrat Milità en el Sindicat Únic i en l’Aliança Obrera i organitzà la Societat de Transports de Catalunya El 1936 havia de participar en l’…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE des del 1981, és guia d’alta muntanya i instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM Durant les dècades de 1980 i 1990 feu escalades de dificultat als Pirineus i als Alps Destaquen la primera hivernal estatal a la paret nord del mont Cerví, juntament amb Joan Martínez 1990 la cara nord de l’Eiger 1990 la primera estatal a la cara nord del Scheideggwetterhorn, als Alps Bernesos, amb Lluís Giner 1991, i l’esperó Walker de les Grans Jorasses 1992 El 1986 assolí el cim del Nun durant una expedició d’…