Resultats de la cerca
Es mostren 352 resultats
Vicent Rojo i Lluch
Història
Militar
Militar.
Pertangué a l’arma d’infanteria Comandant i professor d’estratègia a l’acadèmia de Toledo en començar la guerra civil, es mantingué fidel a la república Participà en la batalla d’Illescas octubre del 1936 i durant el setge de Madrid fou nomenat pel general Miaja cap del seu estat major Ocupà el mateix càrrec a l’estat major central Prengué part en la campanya de Catalunya amb el grau de general Exiliat, fou instructor de l’acadèmia militar de Cochabamba 1943 i el 1958 li fou permès el retorn a Espanya Publicà Culminación y crisis del imperialismo 1955, Alerta los pueblos 1939, Así fue la…
Esglésies del Priorat anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies del Priorat anteriors al 1300 J Salvadó Cabassers Santa Maria de Cabassers Cornudella de Montsant Sant Julià de Cornudella de Montsant Sant Joan del Codolar Sant Vicenç d’Albarca Santa Maria de Siurana Sant Joan del castell de Siurana Sant Marcel Falset Santa Maria de Falset La Figuera Sant Martí de la Figuera Gratallops Sant Llorenç de Gratallops Mare de Déu de la Consolació de Gratallops Marçà Santa Maria de Marçà Sant Marçal El Masroig Mare de Déu de les Pinyeres La Morera de Montsant Mare de Déu de la Nativitat de la Morera de Montsant Santa…
cladodi
Botànica
Fil·locladi de grandària considerable que té, a més de les flors i els fruits, nombroses fulles diminutes, moltes vegades transformades en espines.
És característic de la figuera de moro i d’altres plantes cactiformes
infructescència
Botànica
Conjunt de fruits procedents d’una inflorescència i més o menys concrescents.
En són exemples el poliaqueni del plàtan d’ombra, el siconi de la figuera i la sorosi de l’ananàs
Caribdis
Mitologia
Segons la mitologia grega, monstre que, juntament amb Escil·la, impedia el pas en un estret travessat per Ulisses, identificat posteriorment per l’estret de Messina, entre Sicília i Itàlia.
Caribdis, disfressat de figuera, absorbia tres vegades al dia l’aigua de la mar i tot el que hi surava
vall de Montesa
Vall
Subcomarca de la Costera, formada per la vall alta i mitjana del riu Cànyoles (dit també riu de Montesa), afluent del riu d’Albaida.
La constitueixen molasses miocèniques entre calcàries i margues cretàcies És una vall sinclinal, entre el port d’Almansa i la Costera de Ranes, de tectònica prebètica, com les valls paralleles d’Énguera i d’Albaida La vegetació és mediterrània continental les pinedes 17 000 ha ocupen la meitat de la superfície total Entre els conreus de secà es destaquen el de la vinya unes 4 000 ha, sobretot a la Font de la Figuera i a Moixent, de l’olivera 3 000 ha a Moixent, del garrofer i dels cereals Els regadius del fons de la vall, alimentats per les deus originades a la serra Plana que la…