Resultats de la cerca
Es mostren 852 resultats
François Châtelet
Filosofia
Filòsof francès.
Deixeble de G Bachelard i A Kojève, el 1945 ingressà al CNRS amb la tesi La naissance de l’historie la formation de la pensée historique en Grèce Fou membre fundador del departament de filosofia de la Universitat de Vincennes 1925, on ensenyà fins el 1982 El seu pensament és una interpretació de l’evolució de les ideologies polítiques i de la filosofia des d’una òptica marxista Ultra la tesi ja esmentada, les seves obres inclouen Platon 1964, Histoire des idéologies 1978, Histoire des idées politiques 1982
François Jacob
Biologia
Medicina
Metge i biòleg francès.
Mentre cursava medicina, esclatà la Segona Guerra Mundial El 1940 fugí a Anglaterra, on s’uní a De Gaulle, i com a metge militar, als aliats al Nord d’Àfrica i a França Fou ferit greument, i després de la guerra obtingué la Creu de la Guerra i la Creu de l’Alliberament pels seus serveis en combat El 1947 acabà els estudis de medicina, però les ferides de guerra l’obligaren a decantar-se per la recerca El 1950 s’incorporà a l’Institut Pasteur i el 1954 es doctorà per la Sorbona A l’Institut Pasteur, on el 1956 fou nomenat director de laboratori i el 1960 cap del departament de genètica…
François Duvalier
Història
Política
Polític haitià, conegut amb el sobrenom de Papa Doc.
Metge rural, passà al servei dels EUA en l’erradicació de malalties tropicals, i després fou director general de sanitat i ministre de treball Fou destituït 1954, i s’exilià durant dos anys Es presentà a les eleccions presidencials i fou elegit 1957 Aplicà una política de terror, amb la creació d’un cos especial de repressió, els tontons macoutes , i tingué el suport de la secta animista vodú, per la qual cosa fou excomunicat 1962 S'autoanomenà president vitalici 1964, i, malgrat el sosteniment econòmic i polític dels EUA, hagué de fer cara a conspiracions i invasions Nomenà successor el seu…
François Duquesnoy
Escultura
Escultor flamenc, fill del també escultor Jérôme Duquesnoy.
Treballà amb Bernini al baldaquí de Sant Pere del Vaticà i realitzà el monumental Sant Andreu de la mateixa basílica El seu estil serè es contraposa al barroquisme turmentat de Bernini El seu germà Jérôme Brusselles, 8 de maig de 1602 — Gant, 28 de setembre de 1654 treballà a la cort de Felip IV a Florència Destaca el popular Maneken-pis a Brusselles
François Desportes
Pintura
Pintor francès, el primer que utilitzà l’animal com a tema principal: dins la natura morta de gust flamenc, en una primera etapa, i en una segona, dins el paisatge, on és un precedent de l’escola de Barbizon.
Fou pintor de Lluís XIV, de les seves caceres i dels seus gossos, dels quals féu autèntics retrats
François Desnoyer
Pintura
Pintor francès.
Estudià a París 1913 i sintetitzà les recerques pictòriques del moment en una obra naturalista construïda amb colors purs i en què domina una visió optimista de la vida Vista de Toledo , 1932, Museo de Arte Moderno, Madrid El port de Marsella , 1940, Musée d’Art Moderne, París
François Arnal
Pintura
Pintor provençal.
Durant la Segona Guerra Mundial participà en la resistència, i al mateix temps s’interessà per la pintura El 1948 anà a París, on s’associà amb pintors com Pierre Dmitrienko i Serge Rezvani, i amb escriptors com Raymond Queneau, amb el qual collaborà en algunes obres conjuntes Els anys cinquanta anà a Tahití, on practicà una pintura d’un figurativisme esquemàtic i totèmic, que desembocà en una abstracció lírica amb freqüents incursions en el geometrisme A partir del 1962, adoptà una pintura abstracta fortament expressiva i allusiva als fetitxes del món concret Entre d’altres, creà la sèrie…
François Anguier
Escultura
Escultor francès, fou deixeble de Simon Guillain.
Entre el 1651 i el 1658 féu, en collaboració amb el seu germà, la tomba d’Enric II de Montmorency a l’església de la Visitació de Molins Borgonya El seu bust del cardenal Pierre de Bérulle és fet a la manera italiana i recorda les estàtues funeràries de Bernini L’estàtua de Gaspar de La Châtre Musée du Louvre, que pertanyia a la tomba de Jacques Auguste de Thou, és considerada la seva obra mestra
Jean-François d’Andrieu
Música
Compositor i clavecinista francès.
Titular de l’orgue de Saint-Merry 1705, organista de la capella reial 1721 i finalment de Saint-Barthélemy 1733 Fou deixeble de Jean-Baptiste Moreau Compongué, amb un estil semblant al de Corelli, les obres següents Sonates en trio 1705, Les caractères de la guerre, ou suite de symphonies 1718, alguns aires 1718-19, Sonates de violon 1721, Pièces de clavecin 1724-34, Premier livre de pièces d’orgue 1739 També publicà un llibre de Principes de l’accompagnement du clavecin 1718
Jean-François Revel

Jean-François Revel
© Jean François Revel Webmaster
Política
Nom pel qual fou conegut Jean François Ricard, periodista i assagista polític francès.
De jove participà en la Resistència i posteriorment estudià filosofia, matèria que, del 1947 al 1956, ensenyà successivament a Algèria, Mèxic i Florència En retornar a França, prosseguí aquesta activitat en diversos centres universitaris fins el 1963, en què inicià una carrera com a editor i periodista Collaborà a “L’Express” com a editorialista des del 1966, i el 1978 en fou nomenat director fins el 1981 Posteriorment collaborà en “Le Point” i en nombroses publicacions periòdiques Membre de l’Acadèmia Francesa 1997, la seva trajectòria intellectual passà d’una adhesió clara a l’esquerra al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina