Resultats de la cerca

Hom ha deduït que rebé la seva formació fora del País Valencià, raó per la qual hom el suposa estranger, potser italià, establert a València Certes característiques de la seva personalitat l’apropen també a l’òrbita de Piero della Francesca, amb qui ofereix algunes estranyes analogies, ja molt tardanes La seva única obra coneguda —desapareguda en la crema del Museu Diocesà de València l’any 1936— és el retaule de Sant Llàtzer 1520, obra d’estil renaixentista-quatrecentista amb regust encara goticitzant

Fill de Dalmau de Palou Es casà amb Francesca del Vilar i amb Constança, segurament senyora del castell de Curull i de la força del Vilar Fou ambaixador de Jaume II i d’Alfons III de Catalunya-Aragó a la cort francesa El seu epistolari amb aquest darrer revela un magnífic estil narratiu i una àmplia curiositat El 1332, de retorn d’una difícil missió a França, fou nomenat batlle i administrador de la Vall d’Aran Morí arran de la Pesta Negra

Debutà a Roma com a director, i passà a Londres, on dirigí òperes al Convent Garden 1888-1905 També actuà al Teatro Real de Madrid 1888-95 i al Metropolitan de Nova York El 1910 es presentà al Liceu de Barcelona com a director de l’òpera La vestale Spontini i altres òperes Com a compositor escriví les òperes Paolo e Francesca 1907 i Ero e Leandro 1896 —que presentà al Liceu el 1911 i el 1913, respectivament—, obertures per a orquestra i música d’escena

Fundat l’any 2000, fou impulsat, entre d’altres, per Francesca Clua Caubet Guanyà en dues ocasions el Campionat de Catalunya de clubs 2005, 2006 i la Copa Generalitat 2006, 2010 Participa habitualment en la lliga de Lleida de primera divisió El 2002 organitzà el Campionat de Catalunya individual i, des del mateix any, també organitza la Marató Nacional de Bitlles, que dura dotze hores però que inicialment en durava vint-i-quatre Disposa de dos camps de joc amb dues pistes cadascun El 2011 tenia 150 socis

Deixeble de Piero della Francesca i influït per AMantegna, desenvolupà el sentit de la perspectiva en els espais arquitectònics que serveixen de fons a les seves obres Inauguració de la Biblioteca Vaticana per part de SixtIV ~1475 Pinacoteca Vaticana Treballà a Forlì, a Loreto capella del Tresor i a Urbino, on el seu estil s’enriquí amb aportacions de DBramante i PBerruguete, dels quals aprengué la tècnica del retrat i el concepte monumental de la figura humana A Roma decorà al fresc l’absis de l’església dels Sants Apòstols

Pare de Rafael , contribuí d’una manera decisiva en la formació del seu fill És autor d’una Mare de Déu amb el Nen Galleria Nazionale delle Marche, Urbino, d’una Anunciació 1490, Pinacoteca Brera, Milà i d’una Visitació església de Santa Maria Nuova, Fano, que mostren una composició equilibrada i una serenitat en les expressions, conseqüència de l’influx que sentí de Perugino i dels artistes amb qui pogué coincidir a la cort d’Urbino, entre ells Piero della Francesca, Melozzo da Forlì i Just de Gant

Foren decorades per encàrrec de Juli II amb murals de Rafael Sanzio, que hagué de destruir murals precedents de Sodoma, Lotto, Piero della Francesca, Signorelli i d’altres, i només mantingué la pintura de la volta de l’estança de l’ Incendi Les estances són tres la de la Signatura començada a decorar el 1508, on sobresurt el fresc de l' Escola d’Atenes , la d’Heliodor 1512-14, amb el pretenebrista Alliberament de Sant Pere , i la de l’Incendi acabada de pintar el 1517, possiblement executada per deixebles Les Estances es caracteritzen per un vigor inusitat en Rafael

S’establí a Barcelona i participà en el moviment de promoció de la dona, de caràcter filantròpic i educatiu, portat a terme per Francesca Bonnemaison, Dolors Monserdà i Carme Karr, amb les quals collaborà a Or i Grana  1906 i Feminal  1907 fundà la Federació Sindical d’Obreres de l’Agulla Havia publicat a Tarragona alguns treballs amb el pseudònim Josep Miralles , i escriví unes quantes novelles, entre elles Neus  1914  Els gripaus d’or  1919 i Herències  1921 Després de la guerra civil publicà dos llibres de poemes Al rodar del temps 1946 i Confidències 1946

Membre del Club Natació Montjuïc, el 2003 fou campiona absoluta d’Espanya de salts sincronitzats de trampolí de 3 m i de palanca de 10 m, fent parella amb la saltadora balear Francesca Bauzà Aquest mateix any també aconseguí els títols estatals d’hivern i d’estiu en trampolí d’1 m i de 3 m en el campionat per grups d’edat Amb la selecció espanyola, participà en el concurs Open d’Escòcia 2002, en la trobada d’Aquisgrà, Alemanya, i en el Campionat d’Europa júnior 2003, totalitzant vint-i-una actuacions internacionals tres en categoria absoluta i divuit en categoria júnior

El primer fou Josep Cavaillé nascut a Galhac vers el 1700, que collaborà en l’orgue de Sant Pere de Tolosa El seu nebot Joan Pere Cavaillé Galhac 1743 — Llançà, Alt Empordà 1809 construí els orgues dels dominicans de Vinçà Conflent i de Santa Maria de la Real de Perpinyà El 1762 s’establí a Barcelona, on inicià la construcció de l’orgue del convent de Santa Caterina Es casà el 1767 amb Maria Francesca Coll a Barcelona Completà l’orgue de la catedral de Carcassona Llur fill Domènec Cavaillé-Coll i el net Aristides Cavaillé-Coll foren uns altres membres destacats d’aquesta família