Resultats de la cerca

La baronia de la Blava fou concedida el 1771 al coronel d’infanteria Bernat de Martí i Prat-Reixac Passà als Gibert o Prat-Gibert

Pont Aquesta edificació, avui al terme municipal d’Avinyó, esmentada en la delimitació del terme del castell d’Artés que es feu el 938 a petició del mandatari del bisbe de Vic, quan el terme passava pel riu de Rodors avui riera de Malrubí diu que puja pel riu i arriba a l’aqüeducte, i s’ha identificat aquest aqüeducte amb el de Vilagonella, que servia per portar aigua a un forn d’obra situat a prop del mas Vilagonella Restes de l’aqüeducte molt poc temps abans de la seva desaparició, segons una fotografia feta l’abril de 1980 J Gibert Blocs de pedra de l’aqüeducte amb una ranura…

El 1938 s’inicià la construcció de l’església parroquial en terres de son Gibert

Fou fundat l’any 1902 amb el nom de Football Club X i esdevingué un dels clubs més destacats de la primera dècada del segle A partir de la temporada 1903-04 prengué part en el Campionat de Catalunya de primera categoria En l’edició 1905-06, en suspendre el Reial Club Deportiu Espanyol les seves activitats, molts jugadors d’aquest club ingressaren a l’X, entre els quals hi havia el porter Gibert i Sampere Aquest fet el beneficià de tal manera que acabà proclamant-se campió de Catalunya tres vegades consecutives 1906, 1907, 1908 El 1908 adoptà el nom d’X Sporting Club amb la…

Abraçava les especialitats d’automobilisme, motociclisme, aviació i motonàutica, i tenia un clar component esportiu S’hi publicaren reportatges gràfics amb l’objectiu de difondre el motor entre el gran públic Fou dirigida per Francesc de S Gibert durant els onze anys que es publicà

El 1197 Gibert d’Albagés, poc després de colonitzar l’Albagés, emprengué el poblament d’aquest lloc a la segona meitat del s XIV tenia 10 focs i era de la jurisdicció del monestir de Poblet Habitat encara el 1635, el 1708 era ja un terme rònec

Escrita en castellà, estava dedicada a l’automobilisme, el motociclisme i l’aviació Tingué com a director Francesc Gibert, i com a redactors, José Muntañola, Jaime Hugas i Antonio Piera, i, en aviació, Marià Foyé Hi collaboraren JM Co de Triola, Miguel Cabezas i Emili Lluch Se’n publicaren pocs números

Estudià amb Vicenç Maria de Gibert i és autor de nombroses composicions vocals sobre texts de Pere Ribot i de Ramon Muntanyola, de tres misses i obres corals Fou mestre de capella de Sant Andreu de Palomar El 1926 fou director de la Schola Cantorum de Corbera de Llobregat, i el 1935 director de cor a Vilassar de Mar

Es dedicà a la propagació de l’esport i feu el seguiment de les iniciatives esportives que es duien a terme amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona 1929 En foren redactors JA Trabal, A Lletjós, Speaker , Gibert, J Sabater Rosich i I Corbinos, entre d’altres, i hi treballaren els dibuixants Roca i Doménech Se’n publicaren 142 números

Deixeble de Vicenç M de Gibert, el 1917 fundà l’Orfeó Sarrianenc, que dirigí fins el 1954 Autor d’una trentena de sardanes, escrites entre el 1912 i el 1966, entre les quals destaquen Aubada de festa, Girona invicta , Alegre primavera i Eulàlia També té sardanes corals, i ha harmonitzat nombrosos ballets populars És autor també de misses i de cançons