Resultats de la cerca
Es mostren 1694 resultats
Mohammed Ahmadi

Mohammed Ahmadi (a l'esquerra)
Federació Catalana de Lluita
Altres esports de combat
Lluitador.
Competí representant el Club de Lluita Baró de Viver de Barcelona Es proclamà en dues ocasions campió de Catalunya de lluita lliure olímpica en les categories de 82 kg 2002 i 72 kg 2003 També obtingué en dues ocasions el subcampionat català sènior de 79 kg 2008, 2009
Hamadān
Ciutat
Capital de l’ostān d’Hamadān, Iran.
És situada al NE de Bakhtarán, al centre-oest del país Correspon a l’antiga Ecbàtana És el centre comercial més important de l’Iran teixits, pells, productes agrícoles, i té indústries alimentàries i artesania
Pahlawī
Història
Dinastia imperial de l’Iran.
Fundada el 1925 pel general Rida Khān, a conseqüència de la deposició del xa Ahmad, la seva instauració amb el nom de Reza I significà la fi de l’antiga Pèrsia modernització i industrialització general del país, construcció d’escoles i hospitals, lleis d’emancipació de la dona, etc Obligat a abdicar arran de la Segona Guerra Mundial, el succeí 1943 el seu fill Muḥammad Ridā Muḥammad Reza de l'Iran , el qual aconseguí finalment descendència masculina 1960 amb el tercer matrimoni Farah Diba, però fou derrocat per la revolució islàmica 1979 i morí a l’exili el 1980 El seu fill es…
Bandar-e Khomeyni
Ciutat
Ciutat de l’ostān del Khūzestān, Iran, al golf Pèrsic.
És un dels ports més importants de l’Iran i estació terminal del ferrocarril transiranià Té aeroport
Khorramshahr
Ciutat
Ciutat i port de l’ostān de Khūzestān, Iran.
Establerta a la vora dreta del riu Kaūn, en el punt on desguassa en el Shatt-al-Arabar, a 105 km del golf Pèrsic Important port exportador de productes alimentaris blat, arròs i dàtils i també de cotó i pells, és connectat amb el ferrocarril transiranià Té extensos conreus de palmera datilera Fou durament afectada per la guerra entre l’Iraq i l’Iran 1980-1988
Harīrūd
Riu
Riu de l’Afganistan i de l’Iran (1 230 km).
Neix al Kūh-e Bāyan i flueix cap a l’W n'és aprofitada l’aigua per al conreu de cereals, fruiters, vinya, tabac i cotó A la frontera amb Iran es dirigeix cap al N i penetra al Turkmenistan, on es perd a la regió desèrtica, a causa de la forta evaporació i de la infiltració
Lorestān
Regió
Regió muntanyosa de l’Iran occidental, a les serralades del Zagros.
Comprèn les terres de pastura i els establiments de les tribus lurs Hi ha agricultura i s’hi practica el nomadisme Antiga província irànica, avui és un ostān de l’Iran 31 383 km 2 1 074 000 est 1984 La capital és Khorramābād 333945 h 2006 Aquesta regió prengué importància arran de les troballes arqueològiques fetes d’ençà del 1929, consistents en diversos estris decoratius i de treball d’un bronze molt ben llavorat, els quals daten del 2 600 aC fins al 800 aC
mazdaisme
Religions de l’Orient Mitjà
Religió de l’Iran antic.
Originàriament d’un caràcter dualista i molt propera a les religions índies, fou interpretada en un sentit estrictament monoteista per Zoroastre, el qual establí Ahura Mazdā Ormazd com a déu suprem i fonamentà la religió en una saviesa moral Posteriorment esdevingué ritualista, sota l’influx dels mags medes, els quals codificaren, en temps dels arsàcides i els sassànides, els ensenyaments de Zoroastre i hi afegiren elements jueus i budistes recopilació dels Avesta antic i recent aquest sincretisme afeblí el monoteisme zoroàstric el príncep del mal, Ahrimān Angra Mainyu, s’erigí en rival d’…
Ābādān
Ciutat
Ciutat de l’Iran, a l’ostān de Khūzestān, a l’illa d’Ābādān, al delta comú del Kārūn i el Shaṭṭ al-‘Arab, prop del golf Pèrsic.
L’illa pertany a l’Iran des del 1847, i en 1909-12 hi fou construïda una refineria de petroli La ciutat es desenvolupà ràpidament al voltant d’aquesta refineria i el seu port esdevingué un dels més importants del món, fins que un bombardeig 1980 durant la guerra entre l’Iran i l’Iraq malmeté seriosament el port i la refineria Aeroport
irànic
Lingüística i sociolingüística
Dit del grup lingüístic nascut de l’indoeuropeu i format per les llengües parlades a l’Iran.
L’irànic es divideix en tres fases històriques la de l’antic irànic, que comprèn l’antic persa SW de l’Iran, l’avèstic zand, el mede i l’escític la de l’irànic mitjà, que inclou el grup occidental part arsàcida del NW, pahlavi sassànida i maniqueu i l’oriental sogdià de l’Àsia Central, corasmià i indoescita, i la de l’irànic modern persa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina