Resultats de la cerca

Fou membre del CN Barcelona i pioner de la natació a Catalunya Fou campió de Catalunya de 500 m lliure 1918, 1919, 1920 i de 2 000 m mar 1921 En l’àmbit estatal fou campió de 500 m lliure 1918, 1919, 1920 i de 1 500 m lliure 1911-14, 1916-21 El 1917 establí el rècord de l’hora a mar obert assolint els 3 100 m El 24 d’agost de 1919 fou sisè a la travessia del Sena, a París, d’11 700 m de recorregut A més, fou el primer nedador olímpic de l’Estat espanyol Disputà la prova dels 1 500 m lliure en els Jocs de París 1920

Practicà el rugbi i assolí diversos títols de campió de Catalunya i subcampió d’Espanya El 1932 s’inicià en la pràctica de l’esquí a Núria i participà en diverses competicions d’alt nivell El 1947 esdevingué membre de la Federació Catalana d’Esquí, de la qual fou vicepresident i president A la dècada dels noranta fou president del Comitè de Màsters de la Federació Internacional d’Esquí Fou soci i fundador del Centre Excursionista de Catalunya, el Reial Club de Polo de Barcelona i el Club Nàutic de l’Estartit Se li atorgà la medalla de Forjador de la Història Esportiva de Catalunya 1993

Jugador del Club Esportiu Bonasport, fou número 1 del rànquing estatal en el període 1993-95, després de proclamar-se subcampió del món amb Espanya 1992 Fou campió de Catalunya onze vegades 1992-02 i, el 1993, guanyà el Campionat d’Espanya i el Master nacional Guanyà igualment els internacionals de França 1996 i el Campionat d’Espanya de veterans de més de 35 i de més de 40 És monitor, professor i jutge àrbitre d’àmbit estatal Ha estat director tècnic de la federació catalana i és el responsable de la secció de pàdel del seu club Rebé la medalla al mèrit esportiu en categoria de plata de la…

S’inicià a l’Escola Pia de Granollers, i posteriorment al Círcol Catòlic de Badalona, amb el qual arribà al primer equip el 1974 Del 1976 al 1982 jugà al CB Cotonificio de Badalona, on destacà com a base Després d’un pas efímer pel FC Barcelona la temporada 1982-83, jugà tres temporades amb el Club Bàsquet Santa Coloma 1983-86 L’any 1986 retornà al FC Barcelona, on jugà quatre temporades seguides Finalitzà la seva carrera com a jugador del Club Bàsquet Girona 1990-92 Amb el FC Barcelona guanyà cinc Lligues ACB, tres Copes del Rei 1983, 1987, 1988, una Copa Korac 1987 i una Copa Príncep d’…

Format al Club Esportiu Mediterrani com a jugador, el 1985 se centrà en la tasca d’entrenador Dirigí el primer equip del Mediterrani en dues etapes 1987-89, 1998-2003 i l’Atlètic Barceloneta 1993-98, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1997 Posteriorment entrenà el Campo de Deportes Larraina 2003-04 i el Club Waterpolo Aguas de València 2004-05 També ha estat tècnic 1989-90 i director tècnic 1990-91, 2008-16 de la Federació Catalana de Natació, entrenador d’equips de base del Club Natació Barcelona 1991-93 i seleccionador espanyol juvenil 1989 i júnior 1991-92 En aquest darrer càrrec…

S’inicià al CB Sant Josep de Badalona i fitxà pel Joventut, amb el qual debutà en la màxima categoria Amb la Penya fou campió de Catalunya 1957 i d’Espanya 1955, 1958 Posteriorment fitxà pel Picadero JC de Barcelona 1960-65, amb el qual guanyà la Copa 1964 Formà part de la selecció espanyola en quinze ocasions i disputà els Jocs Olímpics de Roma 1960 Abandonà el basquetbol per motius laborals

Membre del CN Mataró, esportivament fou conegut com Quim El seu primer triomf fou al Campionat de Catalunya de motonàutica 1968, amb només dinou anys El 1969 feu la travessa Palma-Barcelona amb llanxa pneumàtica Assolí diferents Campionats d’Espanya en diverses categories SJ 1970, ON 1971, 1972, 3N 1974, offshore 3N 1978, i offshore 3E 1982, amb Josep M Ferré En l’àmbit internacional competí en un parell de Campionats d’Europa També fou gerent del Club de Vela de Blanes 1980-91

Germà del també futbolista Estanislau Basora , fou conegut com a Basora II Començà jugant d’extrem en el juvenil del seu poble i després en el Manresa La temporada 1952-53 fitxà pel Futbol Club Barcelona Després passà a l’Espanya Industrial, filial del Barça Aconseguí l’ascens a primera divisió la temporada 1955-56 i jugà en la màxima categoria en la següent, quan el club fou batejat com a Comtal Disputà 20 partits i anotà 7 gols 1956-57 A continuació passà a l’Sporting de Gijón, amb el qual jugà a primera divisió 1957-58 A meitat de la temporada següent retornà al Manresa, on acabà la seva…

Format al Club d’Escacs Sant Andreu, amb el qual ha jugat durant més de cinquanta anys, el 2012 aconseguí el títol de Mestre Català Jugà moltes temporades a divisió d’honor A títol individual, aconseguí dues victòries a l’Obert de Sant Andreu 1977, 1986 i el Trofeu Dicen 1973 Com a veterà, guanyà el Campionat de Catalunya per equips en tres ocasions 2005, 2006, 2008 i fou subcampió català individual 2008 També és àrbitre de les federacions catalana i espanyola d’escacs Presidí el CE Sant Andreu 1980-2005, i després en fou nomenat president honorífic Rebé la insígnia de plata de la federació…

Afincat a Catalunya des de jove, fundà el Club Tamanaco de Tennis 1967 i el Club de Tennis Segur 1971 Presidí els clubs durant més de vint-i-cinc anys Organitzà un interclubs al Baix Penedès i durant tres anys s’encarregà del Torneig Internacional de Tennis a Andorra Entre el 1973 i el 1977 organitzà els Opens absoluts femení i masculí El 1975 creà l’escola de tennis Baix Penedès, on es formaren tennistes com Jordi Bardou o Jordi Pons El 1982 organitzà per primera vegada el Campionat d’Espanya d’alevins Rebé la insígnia d’or i brillants de la Federació Catalana de Tennis 1995 i la medalla…