Resultats de la cerca

Hom l’obté del suc de la llimona —que en conté d’un 5 a un 8%—, de la pinya americana i per fermentació fúngica de melasses amb l' Aspergillus niger En el cicle de l’àcid cítric és produït per condensació de l’àcid oxalacètic amb acetil-CoA per deshidratació dóna l’àcid aconític en la seva forma cis Troba aplicació en l’elaboració de sals efervescents, de xarops i de begudes acidulades i en la manufactura de les seves sals És emprat com a regulador del pH en aliments, com a antioxidant i antiespumant i com a reactiu analític per a la determinació d’albúmina, glucosa i pigments…

Fou deixeble, a Barcelona, de l’escultor Josep Llimona, i residí uns quants anys a Xile Autor del Crist del pas monumental de la seu d’Osca  Com a autor de teatre, destaca per l’estrena i la publicació de diverses obres de caràcter popularitzant i d’intenció humorística, com El pes de la raça 1922 i La pubilla 1936, a més del poema dramàtic El flagell s d La seva filla , Roser Coscolla i Ferrer Barcelona 1903 – Granollers 1991 fou actriu de cinema El padre Juanico, 1922, adaptació de Mossèn Janot, de Guimerà i de teatre, i actuà sobretot al teatre Romea des dels anys vint als…

Fill d’un advocat, estudià el batxillerat a Reus i començà la carrera de lleis a Barcelona, que abandonà tot seguit Estigué en contacte amb l’escultor Llimona i amb Gaudí, i viatjà a París a completar la seva formació Fou l’introductor a Reus de la boxa, la gimnàstica i un dels de l’excursionisme científic Conreà la caricatura, de la qual arribà a fer exposicions, juntament amb el seu germà Ramon Vidiella i Simó , signant respectivament Vidi & Verre Fou catedràtic de dibuix a l’institut de Reus Com a escultor és d’obra més aviat escassa La seva peça més popular és la font…

S'inicià en l’escultura al taller creat pels arquitectes Lluís Domènech i Montaner i Antoni Maria Gallissà 1888 al Castell dels Tres Dragons, a Barcelona Féu treballs d’escultura per a la Casa Amatller 1900, de Puig i Cadafalch per a la majestuosa xemeneia de la Fonda Espanya 1903, de Domènech la copa de marbre de la Casa Garriga Nogués 1905, des del 2010 al Museu del Modernisme Català, i, particularment, el fris en relleu a la Casa de la Lactància 1910, de l’arquitecte Falguera Realitzà altres obres per al parc de la Ciutadella, el palau de Justícia i el cimbori de la catedral És, ensems amb…

Es presenta en tres formes isòmeres És emprat com a solvent i en la manufactura de resines

Conegut popularment com a aigua del Carme , és un remei casolà corrent en casos de desmais, trastorns digestius, etc

És feta en aparells anomenats carbonatadors La quantitat de gas que es dissol en el líquid, a temperatura constant, és proporcional a la pressió parcial del gas que és en contacte amb el líquid llei de Henry D’altra banda, en disminuir la temperatura augmenta la solubilitat del gas Per això hom fa la saturació amb líquid refredat a una temperatura constant pròxima als 0°C La major part de preparadors de begudes carbòniques fan servir l’anhídrid carbònic liquidat en cilindres d’acer Les aigües gasades sense aromatitzar contenen de 4 a 5 volums de gas les begudes amb sabors de llimona…

Format a Llotja Barcelona i amb Agapit Vallmitjana Conreà l’orfebreria i l’aquarella, art que continuà practicant poc o molt durant la seva vida Es donà a conèixer com a escultor amb Segle XIX —més coneguda per Torero ferit Museu d’Art Modern de Barcelona—, guanyadora de segona medalla a Madrid 1871 Feu nombroses obres detallistes de terra cuita Pagesos catalans , Museu d’Art Modern de Barcelona i retrats Elisa Masriera, Marià Fortuny , Museu d’Art Modern de Barcelona És autor, a Barcelona, de la Quadriga ~1882 de la Cascada del Parc de la Ciutadella, del monument a Güell i Ferrer 1888, i…

Format a la delegació de Llotja de Gràcia i amb Josep Llimona, la darrera obra del qual, un Sant Tomàs , acabà Cisellador i repussador, fou alguns anys ajudant de Gustau Violet a Ceret i a París Participà en les Exposicions Municipals de Barcelona del 1919 i del 1920, a l’Exposició del Nu 1933 i a les de Primavera dels anys 1934, 1935 i 1936, integrat al Saló de Montjuïc A Madrid aconseguí un primer premi en un concurs per a trobar l’allegoria de la República La seva obra més coneguda és El més petit de tots 1936, mascota que difongué el comissariat de propaganda de la…