Resultats de la cerca
Es mostren 715 resultats
les Useres
Les Useres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alcalatén, situat a l’E de la comarca, a la zona de contacte amb la Plana Alta i l’Alt Maestrat.
El sector de ponent és accidentat pels contraforts orientals del massís de Penyagolosa roques Negres 578 m alt, coll de la Bassa 505 m alt, serra del Bovalar 638 m alt i sector oriental de la serra de la Creu 778 m El sector de llevant, més pla, s’estén al llarg de la riba dreta de la rambla de la Viuda límit amb el terme de la Vall d’Alba, a la Plana Alta, entre les confluències amb el riu de Montlleó límit amb el terme de Culla, a l’Alt Maestrat i amb el barranc de les Olles límit amb el terme de Costur Al sector oriental hi ha 2200 ha de muntanya improductiva i 200 ha de bosc…
Jaume Ferrer
Música
Mestre de capella i compositor valencià.
El 1779 ingressà al monestir d’El Escorial guiat del pare Antoni Soler, de qui fou deixeble en l’esmentat cenobi i a qui succeí en el càrrec a la seva mort, el 1783 Jaume Ferrer, conegut amb el nom de Santiago després de la professió dels vots, a més del seu exercici com a organista i mestre de capella s’encarregà també de l’arxiu del monestir El seu llegat compositiu abraça unes 200 obres, totes de caràcter religiós, la major part de les quals són litúrgiques
Carles Pons i Forés
Teatre
Actor.
Treballà en teatre, cinema i televisió En teatre cal destacar les seves actuacions en El Mussol i la Gata , que el consagrà com a actor, Terentius , Puja't al carro , sobre la història del teatre, la paròdia Titànic de Pavana Espectacles, o L’aniversari de Don Eduardo , homenatge a Eduard Escalante En cinema és digna de menció la seva actuació a París-Tombuctú , de L G Berlanga, i en televisió cal esmentar la seva participació en la sèrie Blasco Ibáñez , dirigida també per Berlanga Fou autor de diferents guions i adaptacions, i de diferents muntatges de teatre infantil És considerat l’…
Felip Marimon i Salvador
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Eclesiàstic i traductor.
Ingressà a l’orde de Montesa 1580, i gestionà la seva incorporació a la corona 1592 el rei li donà el títol de prior de Sant Jordi d’Alfama i el nomenà capellà d’honor seu Fou bisbe d’Empúries 1607-12 i de Sàsser 1612-13, a Sardenya De jove feu una traducció catalana de les Èglogues de Virgili Deixà escrits dos volums de sermons Bibliografia Fuster, JP 1827-1830 Biblioteca valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días València, Imprenta y Librería de Ildefonso Mompié, vol I, p 210-212
,
batllia de Cervera
Història
Antiga comanda de l’orde de l’Hospital creada després de la conquesta catalana del 1233, la qual el 1317 passà a l’orde de Montesa.
Comprenia les viles de Cervera del Maestrat, Sant Mateu del Maestrat, Traiguera, Sant Jordi del Maestrat, Xert, Canet lo Roig, la Jana, el Carrascal, Rossell i Càlig, i fou governada per un lloctinent del mestre de Montesa, capità del Maestrat Vell de Montesa, que residia al palau que posseïa el mestre a Sant Mateu del Maestrat i que fou anomenat, per això, governador de Sant Mateu
la Jana

Aspecte del campanar de l’església de Sant Bartomeu de la Jana
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, situat a les planes i els turons que s’estenen al sud de la serra del Solà i a l’oest de la Bassota, en direcció al riu Sec o rambla de Cervera.
El secà en cobreix gairebé el 90% de la superfície total 1740 ha, repartit bàsicament entre vinya i oliveres La manca de desenvolupament industrial al poble limitat a l’elaboració d’oli i de vi ha determinat el descens de població, en part aturat per la proximitat de Benicarló i de Vinaròs El 71% de la població activa treballa en l’agricultura La vila 823 h 2006, janencs o janers 299 m alt és situada al pla, vora la carretera de Vinaròs a Morella L’església parroquial de Sant Bartomeu és de la fi del segle XVII Hi eren notables les peces d’orfebreria tortosina i santmateuana Dins el terme hi…
la Serratella
La Serratella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Maestrat, accidentat pels vessants orientals de la serra de Sant Joan (939 m alt.) i del tossal de Saragossa i obert en direcció al terme de les Coves de Vinromà.
És drenat per diversos barrancs afluents a la rambla de les Coves El territori, d’extensió reduïda, és molt abrupte, i ocupat en el 73% 1400 ha per matollar Els conreus de secà, única activitat econòmica, sumen 487 ha, dedicades a cereals, ametllers i una mica de vinya Ha patit un procés de despoblament radical, de manera que la població actual resulta menys d’una quarta part de la del 1900 El poble 93 h 1996, serratellans o serratellencs 771 m alt és al SE de la serra de Sant Joan, coronada per una ermita L’església de Sant Miquel, sufragània de la parròquia d’Albocàsser, és un petit…
Santalínea
Família d’orfebres valencians.
Bernat Santalínea ~1360-1437 es formà a València i encapçalà després un important taller a Morella És autor de la creu processional de Traiguera Baix Maestrat, la creu de la catedral de Tortosa i la custòdia de Tronchón Aragó Potser fill seu fou Bartomeu Santalínea , actiu entre el 1412 i el 1449, autor del reliquiari de la Jana Baix Maestrat i d’un Sant Miquel a la catedral de València De la mateixa família seria Gaspar Santalínea s XVI, actiu a Morella, autor de les creus processionals d’Ares del Maestrat i de Vistabella del Maestrat i de…
Pitarch
Música
Família de músics del País Valencià.
Els membres més destacats són Antoni Pitarch Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat ~1820 – , deixeble de Mateu Ferrer, segons algunes fonts En un moment donat es traslladà a França i s’establí a Lo Puèi Alvèrnia, com a organista El seu germà Vicent Pitarch Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat 1823 – 1910 fou el que tingué més projecció Desenvolupà la carrera d’organista a la seva vila natal A causa de la seva ideologia carlina, hagué d’emigrar a França i anà també a Lo Puèi D’allí passà a París, on estudià piano amb H Herz, i visqué durant un temps a Lió Arran de la proclamació de la…
,
Penyagolosa
Aspecte del Penyagolosa amb els estrats calcaris inclinats
© Fototeca.cat
Serralada
Massís de la serralada Ibèrica, situat entre la serra d’Espadà i el sistema muntanyós del Maestrat, al NW del País Valencià, als quals serveix d’unió.
És format per materials secundaris de margues i calcàries juràssiques i cretàciques, amb capes inclinades que han donat lloc al seu aspecte de costa Arrenca de la unió de les serres de Gúdar i de Mosquerola, a Aragó, i es destaca del relleu muntanyós voltant gràcies a la seva altura de 1 813 m, màxima de tot el País Valencià L’ampla base li dóna un aspecte menys elevat del que és Només pel nord l’accés és suau i fàcil, des de Sant Joan de Penyagolosa els altres vessants són impracticables pels fronts verticals, a causa de la presència del front de la costa i dels talussos inferiors, on es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina