Resultats de la cerca

Senyor de Curull i de Vilarnadal Fou jurat de la ciutat de Girona en diverses ocasions i autor d’una Apología histórica y sacra en defensa de haber salido milagrosas moscas , manuscrit Bib Castell Peralada Onofre Relles li atribuí dos altres textos De las grandezas de Gerona i Vida de San Narciso , inèdits

Era net d' Onofre Gispert i Boix s XVIII — Perpinyà 1757 i fill d' Antoni de Gispert Rosselló s XVIII — ~1790, també magistrats Fou president de la cort criminal de Perpinyà Empresonat per la revolució 1793, fou alliberat en caure Robespierre 1794 i recuperà el càrrec Escriví un Essai sur l’évidence i unes Observations sur la logique 1807

Hi ha les esglésies de Sant Martí de Mata, refeta al s XVI, i de Sant Miquel de Mata, restaurada al s XIV, que donà nom a l’antiga població Més prop del mar hi ha, aturonat, el castell de Mata , dit també castell d'Onofre Arnau o de Mataró Entre les masies destaca can Tries de Mata, amb una notable torre renaixentista

Fill i successor del vescomte Jofre VII de Rocabertí Associat al govern del vescomtat pel seu pare el 1476, pledejà en unió d’ell per la possessió de la baronia de Verges, que havia estat atribuïda al seu cosí Onofre de Rocabertí i de Cruïlles El 1483 donà la baronia de Sant Llorenç de la Muga i el lloc de Terrades al seu germà Pere

Pau Forment treballà amb els seus dos fills en el retaule de Montaragó 1495 i en el retaule de les clarisses de la Puritat de València 1505, Museu de Belles Arts de València Els seus fills Damià Forment i Onofre Forment feren conjuntament el retaule de la capella dels Argenters de la catedral de València L’estil, tot i que apunta detalls renaixentistes, és d’estructura gòtica

Ciutadà honrat, credencier de la Generalitat de València i germanastre d’ Onofre Esquerdo i Sapena És autor de diverses comèdies Marte y Venus en París , La Ilustre Fregona , entre altres, representades a València el 1619 i el 1620, i d’un bon nombre de poesies, generalment en castellà, premiades en els certàmens de l’època i publicades en les relacions d’aquests 1620-26

El primer esment del castell de Puiggròs és de l’any 1190, en què Guillem de Cervera va prometre al rei Alfons I que no Ii causaria cap mal des de la fortalesa o força que amb el seu consentiment estava construint al castell de Puiggròs, a més de retre-li sagrament i homenatge per l’esmentat castell Fins al segle XIV el rei va conservar la jurisdicció del terme de Puiggròs L’any 1342, Pere III va vendre el mer i mixt imperi de Puiggròs a Guillem Gener de Montblanc A partir d’aleshores la senyoria passà per diverses mans fins que al segle XV el domini va recaure als Montsuar, llinatge de l’…

De noble família, es feu dominicà Professà al convent de Sant Onofre de Museros 1476, del qual fou tres cops prior També residí un temps al convent de Tarragona Traduí La vida de la seràfica santa Caterina de Sena València 1511 de Ramon de Càpua, amb un pròleg on defensa una prosa d’estil senzill, allunyada de l’ornamentació retòrica Segurament fou l’impulsor del certamen literari dedicat a santa Caterina de Siena a València el 1511

Després d’una època de decadència a partir del s XV, fou restaurat pel bisbe d’Elna Onofre de Reard el 1607 i perdurà fins a la Revolució Francesa Es conserven l’església —actual parròquia— i la casa prioral, que al s XIV foren voltades de muralles L’església, romànica ampliada al s XII, és de tres naus i tres absis ha estat modernament restaurada conserva quatre retaules barrocs s XVIII, la imatge de la Mare de Déu s XII i set pintures els Set Sagraments de Poussin

El 1295 comença a parlar-se d’aquest castell o fortalesa que estava en possessió de Beatriu de Conangell i el 1322 Galzeran de Besora també hi tenia drets Tots dos reconeixien un cert vassallatge al senyor del castell de Lluçà El 1549 encara era dempeus i el senyor del castell es deia Pere Onofre Sala de Vic Les restes de l’antiga fortalesa es veuen prop del mas Montorró, de la parròquia de Sant Boi, gairebé al límit municipal amb Sant Agustí de Lluçanès, al pendent de la muntanya dels Munts