Resultats de la cerca

Del 1758 al 1765 estudià música amb Josep Anton Martí i Benet Julià, a l’Escolania de Montserrat Acabats els estudis, volgué quedar-se al monestir, però els seus pares no li ho permeteren Realitzà estudis eclesiàstics, fou ordenat de sacerdot i el 1786, després de la mort dels seus pares, prengué l’hàbit benedictí Tenia una magnífica veu de baríton i fou nomenat cantor major, càrrec que exercí durant vint anys Després es retirà a Sant Benet de Bages Introduí modificacions en la tècnica del cant que donaven més sumptuositat a les funcions litúrgiques Compongué la Salve solemne , que es cantava…

L’any 1990 participà amb l’equip espanyol en la Copa de l’Avenir de motocròs per a menors de dinou anys Fou subcampió d’Espanya de motocròs 1995 en 125 cc Assolí la tercera posició en el Campionat del Món de motocròs 1997 amb l’equip TM Itàlia Posteriorment, es dedicà a les proves d’enduro, pilotant també una TM i posteriorment una KTM

Com a jugador individual ha quedat en tercer lloc 2008 i segon lloc en el Campionat de Catalunya 2010 Com a membre de l’equip del Club de Bitlles Catalanes Alls Secs Piquen fou subcampió del Campionat de Catalunya de Clubs 2007, i de la Copa Generalitat 2008, 2010 i campió de la Copa Generalitat 2009 Ha format part de la selecció catalana de bitlles Fundador del Club de Bitlles Catalanes Alls Secs Piquen, en fou secretari i, des del març del 2009, n’és el president

S’inicià al Club Ciclista Montgrí i, a partir de la categoria sub-23, competí pel Club Ciclista Camp Clar i el Club Ciclista Alginet Fou campió de Catalunya de fons 2008, 2010 i tercer en el Campionat d’Espanya de fons en carretera 2010 Com a especialista de pista aconseguí el títol estatal de persecució olímpica quatre cops i el de cursa a l’americana en dues ocasions Competí en els Jocs Olímpics de Pequín 2008 en la prova de persecució Rebé una distinció de la Federació Catalana de Ciclisme

Vinculat al Club de Vela de Calella, el 1960 participà en el Campionat del Món celebrat a Palamós Sempre navegà en la classe 420, en la qual es proclamà campió de Catalunya 1966, 1967 i d’Espanya 1966, 1969 També disputà un altre Campionat del Món l’any 1967 És fill de Tomàs Moret, el qual, amb Manel Juanola, va dissenyar el din-ghy català

Residí a Begur, on dirigí una indústria tapera Polític de la Lliga, fou alcalde de Begur, diputat provincial i a corts per Girona 1903, 1904 i 1918 Collaborà a El Baix Empordà  i publicà retrats d’ambients populars de la Costa Brava i del Baix Empordà a Quartilles , amb pròleg de Francesc Cambó 1911 i 1912, continuades el 1916, i incloses en part a Begurenques , a Lectura Popular , 1916 i Cròniques empordaneses 1913, 1916, amb un pròleg de Carles Rahola És autor també dels assaigs Begur i La crisi de l’any 1919 1919

Fou prevere, i després entrà com a monjo a Montserrat 1786, d’on havia estat escolà Allí inventà un instrument de teclat que anomenà velacordi i que presentà, amb algunes màquines hidràuliques, a la Llotja de Barcelona Passà l’última part de la seva vida a Sant Benet de Bages

Professà a Barcelona el 1774, i se n’anà al Perú el 1784, on estigué fins el 1822 Fou president de les missions de l’Ucayali de l’estat de Colegio de Ocopa El 1799 fundà la missió de Cocabambilla, del Colegio de Moquegua Explorà les riberes de l’Ucayali i del Sarayacu Deixà escrites relacions i diaris de viatge del 1790 al 1794

Milità a les Joventuts Nacionalistes de la Lliga i fou company de Joan Estelrich, amb qui collaborà estretament a l’Editorial Montaner i Simon A partir del 1918 collaborà assíduament a la premsa de Barcelona La Revista , La Publicitat , La Veu de Catalunya , D’ací i d’Allà  i Avui Bon coneixedor de l’alemany i el francès, traduí al català títols de Stefan Zweig la biografia de Tolstoi, Joseph Conrad Un tifó, 1930, a partir del text d’André Gide, Frank Thiess Dona raptada i obres de teatre El 1920 pronuncià un cicle de conferències sobre literatura russa i contemporània a l’Ateneu…

Ensenyà humanitats a Veruela Aragó, fins que l’any 1914 s’incorporà a l’equip dedicat a l’edició documental de fonts jesuítiques Monumenta historica Societatis Iesu , que dirigí 1920-22 La seva aportació científica inclou la primera edició dels Exercicios espirituales de sant Ignasi Madrid 1919 i també l’edició crítica de les constitucions de la companyia Roma 1934-38