Resultats de la cerca

Situada a la vora esquerra del Pardo, afluent del Grande, és important per la fertilitat de les seves terres cafè, canya de sucre, cotó i cereals i per la seva indústria siderúrgica, conserves, tèxtil, destilleries i pells adobades

Sembla que en fou el primer titular Francesc Carròs-Pardo de la Casta i de Bellvís mort el 1509 A la fi del s XVIII passà per enllaç als Arroyo El 1868 fou reconeguda com a títol del regne a favor de José María Arroyo y Molina El 1887 passà als Almansa, marquesos de Cadino

Situada primer al carrer de l’Argenteria i després al carrer dels Almogàvers, veié néixer i actuar formacions com l’Orquestra Plateria i l’Orquestra Mirasol o músics com Gato Pérez fundador del segell discogràfic Zeleste, Carles Benavent, Jorge Pardo, Pau Riba, Toti Soler, etc La sala tancà definitivament les portes el 5 d’octubre del 2000

Pionera a l’Estat espanyol, fou fundada per Carlos i Manuel García Pardo, José Luis Peña i José Ramon Guimaraens Dedicada en un principi al futbol i al bàsquet, el 1981 comprà els drets del Campionat del Món de motociclisme i des del 1992 organitza el Mundial de motociclisme i el Campionat d’Espanya de velocitat CEV

L’època més brillant fou a partir del 1948, que el comprà Josep Vergés i Matas, propietari de Destino El nou director era Carles Pardo Hi collaboraven Josep Mir, Manuel del Arco, Manuel Amat, Carles Martí i Farreras, Andreu Avellí Artís, Lluís Meléndez, Valentí Castanys, Antoni Francesc Fontanals, etc Ramon Dimas hi aportava l’abundant informació gràfica

Inicialment s’inscrigué com a Partido de los Trabajadores Autónomos de España i emprà el nom de Partido de los Autónomos de España Es proposà defensar els interessos dels treballadors autònoms Concorregué a les eleccions autonòmiques d’aquell any per Tarragona 194 vots En les eleccions europees de 1999 obtingué 1278 vots a Catalunya Dirigents José M Rivera i Roberto Manuel Pardo

Informava sobre tots els esports, amb especial dedicació al futbol estatal i català Dirigida per Vicenç Loren, al llarg dels anys disposà d’un estol de redactors i collaboradors com Albert Duran, Vicenç Esquiroz, Carles Pardo, Josep Mir, Manuel Amat, Lluís Meléndez i Andreu Avellí Artís Profusament illustrada, publicava reportatges gràfics a càrrec de Bert i Dimas S’encarregaren de l’humorisme gràfic Peñarroya i Muntañola

Vida Estudià piano al Conservatori de València, pedagogia musical i composició a l’Escola Normal de Música de París, musicologia i composició a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena i direcció orquestral a Montecarlo Fou catedràtic de solfeig i teoria de la música al Conservatori de València, director del Conservatori de Castelló, que porta el seu nom, i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles Ocupà càrrecs rellevants, com ara inspector general de conservatoris 1984-86 Fou director de la Setmana Internacional de Música de Cambra, del Curs de Perfeccionament Musical de Montserrat,…

Deixeble de FBayeu i a París de JLDavid Fou pintor de Carles IV 1811 i de Ferran VII 1816, el qual li encarregà la decoració d’Aranjuez i El Pardo El seu fill, Carlos Luis Ribera Roma 1815 — Madrid 1891, també pintor d’història i retratista, fou deixeble de PDelaroche i del seu pare Pintà a la cort d’Isabel II 1846 Retrat de la duquessa d’Osuna collecció IGorina, Madrid

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ CIFESA València, UPCE, Hispania Artis Films ARGUMENT Basat en la novella homònima de María Luisa Linares GUIÓ Margarita Robles, GDelgràs FOTOGRAFIA Guillermo Goldberger blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Emili Ferrer, Antoni Fontanals MUNTATGE Margarita de Ochoa MÚSICA José María Ruiz de Azagra, Cançons ballables Josep Casas i Augé SO Enrique de la Riva INTERPRETACIÓ Lina Yegros Estrella, Rafael Durán Miguel, Ana María Campoy Fifi, Jorge Greiner Julio, Luis Villasiul Mendoza, Leonor Fábregas Linda ESTRENA Barcelona i Madrid, 20041942 PREMIS…