Resultats de la cerca

Estudià música amb el seu pare, organista de Sitges, a l’Escolania de Montserrat i amb els mestres Pellicer i Morera Fou crític musical al “Diario de Barcelona” Ha compost obres corals i cançons per a cant i piano, nombroses sardanes i obres per a cobla La processó de sant Bartomeu , 1919 Dalt dels cims , 1964 És autor d’una glossa del ballet de Déu i de la Moixiganga de Sitges 1927

Hi collaboraren, entre d’altres, Manuel de Lasarte, Gonçal Serraclara, Rafael Boet, Baldomer Lostau, Antoni Feliu i Codina, Josep Anselm Clavé i Josep Lluís Pellicer Es proposava la difusió de l’ideari federalista i la implantació de la república federal per la convicció i no per la violència S'oposà al centralisme de la Junta Revolucionaria de Madrid El 15 d’abril de 1873 es dissolgué i es transformà en Estat Català

Residí molt de temps a Barcelona Illustrà nombroses novelles i realitzà litografies Republicà i liberal, s’exilià a França l’any 1871 i publicà en diferents periòdics satírics de París A la seva mort s’edità a Madrid un Album Ortego , presentat per Josep Lluís Pellicer, per ajudar econòmicament la vídua i els fills Collaborà a Gil Blas 1864 i edità El Fisgón 1865, Doña Manuela 1865, El Sainete 1867 i Jeremías 1869

Publicà diverses apologies en favor de la monarquia espanyola contra França el 1634, contra Catalunya el 1640 i contra el Portugal independent el 1642 La Súplica de la muy noble y muy leal ciudad de Tortosa en ocasión de las alteraciones del Principado de Cataluña 1640, 122 f, apareguda anònimament i presumptament escrita per un autor tortosí, però que en realitat fou obra d’Adam de la Parra, segons indica un aviso de José Pellicer, constitueix la primera justificació àmplia del comportament del govern del comte duc d’Olivares, protector i mecenes d’Adam de la Parra tot i que el 1642 aquest…

Se celebra al Teatre Nacional de Catalunya la cerimònia de lliurament dels Premis Nacionals de Cultura, atorgats pel Departament de Cultura de la Generalitat, que enguany han passat de deu a onze disciplines amb la incorporació de l’apartat d’audiovisual La gala és conduïda pel periodista Ramon Pellicer i l’actriu Carme Elias, i en el parlament que tanca l’acte el president de la Generalitat, Jordi Pujol, fa una defensa de la identitat dels pobles

Militant del partit demòcrata, fou un dels signants del manifest A los demócratas españoles , redactat per la fracció socialista barcelonina 10 de juny de 1864, i collaborà en el periòdic El Obrero Amic de Josep Lluís Pellicer, participà amb ell i amb Giuseppe Fanelli en la fundació de la secció barcelonina de l’Associació Internacional de Treballadors 1869 Publicà Tres años de revolución en España 1869, Dios y el Diablo 1871 i Dios, el Mundo y el Hombre 1885

És la síntesi més ambiciosa i moderna de la història de l’art català, des de la prehistòria fins al principi del s XX Hi collaboraren estudiosos destacats en cada etapa i aspecte J de C Serra i Ràfols, Joan Ferrando i Roig, Eduard Junyent, Josep Puig i Cadafalch, Frederic-Pau Verrié, Cèsar Martinell, Adolf Florensa, Agustí Duran i Sanpere, Joan Ainaud i de Lasarte, Rafael Benet, Maria-Aurora Casanovas, Josep Mainar, Joan Bergós, Josep Selva i Alexandre Cirici i Pellicer

Òrgan de la Unió Manufacturera i difusor dels postulats internacionalistes, fou un dels pocs periòdics d’aquesta filiació que sobrevisqueren a la dissolució de la Internacional a l’Estat espanyol 1874 El dirigiren, successivament, Rafael Farga i Pellicer fins el 1877 o 1878, el metge malagueny José García Viñas fins al desembre del 1880 i Juan Serrano y Oteiza, el qual, des del juliol del 1881, féu sortir el setmanari a Madrid, sota el títol de Revista Social , fins al maig del 1884 Tornà a Barcelona Sants pel gener-novembre del 1885

Fill d’Alexandre Cirici i Pellicer Estudià a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, d’on fou professor 1976-78 També ho fou d’algunes universitats americanes i de l’escola Eina Juntament amb J Bonet, Ll Clotet i O Tusquets fundà el Studio PER 1965 Collabora assíduament amb J Bonet i ha realitzat molts habitatges particulars i projectes com ara el remodelatge del Museu de Zoologia de Barcelona 1982 Ha dirigit les obres de restauració de la casa Thomas de Barcelona, guardonada amb el Premio Nacional de Restauración 1980

Doctor en medicina, exercí de cirurgià Presidí l’Institut Mèdic Valencià 1881-83, l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de València 1887-89 i 1891-93 i l’Ateneu Científic, Literari i Artístic 1872-74 Publicà, a més d’obres mèdiques, Recuerdo Apologético del maestro Jaime Roig y Pellicer 1883, en què aportava noves dades sobre l’autor de l' Espill , Estudio biográfico-bibliográfico del canónigo Francisco Agustín Tárrega 1889 i una traducció en vers del Misterio de Adán y Eva 1889 Deixà incompleta una versió en vers castellà de l' Espill