Resultats de la cerca
Es mostren 307 resultats
Emília-Romanya
Vista del castell de Torrechiara, a Parma (Emília-Romanya)
© Fototeca.cat
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia septentrional que comprèn les províncies de Bolonya, Ferrara, Forlì-Cesena, Mòdena, Parma, Piacenza, Ravenna, Reggio de l’Emília i Rímini i és la fusió de les antigues regions de l’Emília i la Romanya.
La capital és Bolonya És situada al S del Po, limitada per la Llombardia i el Vèneto al N, pel Piemont a l’W, per la Toscana i les Marques al S i per la mar Adriàtica a l’E Morfològicament el territori és constituït pel vessant oriental dels Apenins toscans, al peu dels quals s’estén la plana alluvial del Po de Piacenza a l’Adriàtica Els Apenins s’estenen en direcció NW-SE, i l’altitud més important correspon al mont Cimone 2163 m Els rius de la part occidental de la regió són cabalosos, i desguassen al Po uns altres Lamove, Renco desguassen directament a la mar El clima és…
fluorar
Química
Addicionar fluorurs (a l’aigua potable) per tal de millorar la resistència a la càries dental.
Per a fluorar aigua potable hom empra NaF, Na 2 SiF 6 , HF i CaF 2 aquest darrer, a causa de la seva alta solubilitat, és un dels més emprats La sal de cuina també pot ésser fluorada addicionant-li NaF o Na 2 PO 3 F
hidrogenofosfat d’amoni
Química
Cristalls molt solubles en aigua, que perden amoníac a l’aire.
És obtingut a partir d’amoníac i àcid fosfòric i és emprat com a adob en la ignifugació de fusta, paper i matèries tèxtils, en la fabricació de llumins, en soldadura, com a aliment de llevats, en dentifricis, etc El dihidrogenofosfat d’amoni NH 4 H 2 PO 4 té aplicacions similars
àcid fosforós
Química
Àcid dibàsic deliqüescent que hom obté per hidròlisi del triclorur de fòsfor.
Forma dues menes de sals les àcides, derivades de l’anió H 2 PO - 3 , i les neutres, del HPO 3 = És un reductor potent per escalfament a 100°C produeix àcid fosfòric Hom en coneix dues formes parcialment deshidratades l’àcid metafosforós HPO 2 i l’àcid pirofosforós H 4 P 2 O 5
wagnerita
Mineralogia i petrografia
Fluofosfat de magnesi, Mg2(PO4/F).
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, en cristalls prismàtics Té una fractura concoidal, una duresa de 5 a 5,5 i una densitat de 3 a 3,15 És translúcida i de color groc o blanc
Tortona
Ciutat
Ciutat de la província d’Alessandria, al Piemont, Itàlia.
Situada a la vora del Scrivia, a la zona de contacte entre els Apenins i la plana del Po Té indústria tèxtil, i és un centre de mercat agrícola Antiga Dertona romana, fou seu episcopal des del s IV Conserva l’església romànica refeta posteriorment de Santa Maria Canale i la catedral, reconstruïda al s XVI, amb l’interior barroc
amfòter | amfòtera
Química
Dit de les espècies químiques, moleculars o iòniques que es poden comportar com a àcids i com a bases, depenent de les circumstàncies i de la natura dels constituents amb els quals entren en reacció.
Així, l’hidròxid d’alumini es comporta com a base enfront dels àcids forts, formant sals alumíniques, mentre que es comporta com a àcid enfront de les bases fortes, donant aluminats Altres hidròxids amfòters típics són els de zinc, de plom, de crom, d’estany divalent, etc Les reaccions àcid-base de tots aquests hidròxids insolubles transcorren en realitat per mecanismes de formació o descomposió d’hidrocomplexos, segons els quals les molècules d’aigua coordinades a l’ió metàllic hidratat són substituïdes per ions hidròxids o viceversa, i guarden per tant una relació estreta amb les reaccions…
Sergej Petrovič Antonov
Literatura
Contista rus.
Començà la seva obra el 1944, i des d’aleshores, amb un estil proper a la tradició de Čekhov, abordà temes socials a través d’una fórmula gairebé sempre lírica Destaquen Vesna ‘Primavera’, 1950, Po dorogam idut mašini ‘Els cotxes van pels camins’, 1951, Delo bylo v Penkovo ‘Succeí a Penkovo’, 1956, Razorvannyj rubl ' ‘El ruble esquinçat’, 1966 i Trudnyj den ‘Dia atrafegat’, 1978
Vignola
Ciutat
Ciutat de la província de Mòdena, a l’Emília-Romanya, Itàlia.
Situada a la riba esquerra del Panaro, a l’entrada de la plana del Po, és un centre agrícola i un florent mercat vinícola Té indústria alimentària conservera i enològica, paperera i de materials de la construcció Entre els monuments destaca el castell de la Rocca esmentat ja l’any 826, antiga possessió dels bisbes de Mòdena, que conserva diverses sales adornades amb frescs de l’escola bolonyesa del s XV
Major
Llac
Llac de la Itàlia septentrional (entre el Piemont i la Llombardia) i Suïssa (cantó de Ticino).
Té 212,2 km 2 de superfície i una profunditat màxima de 372 m D’origen glacial, ocupa una allargada cubeta prealpina que s’estén des del vessant meridional dels Alps Lepontins fins a la plana del Po És regulador del Ticino, i entre els nombrosos immissaris cal assenyalar el Toce Les seves riberes tenen una llarga tradició turística Locarno, Luino, i al sector del Piemont s’hi ha desenvolupat una important indústria tèxtil
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina