Resultats de la cerca
Es mostren 244 resultats
Ricard II de Càpua
Història
Príncep de Càpua i Aversa (1090-98).
Fill de Jordà I de Càpua i Aversa, el succeí menor d’edat, sota la regència materna El 1091 una revolta l’obligà a fugir amb la seva família Tornà al principat el 1098, mercès a l’ajut de Roger de Pulla i de Roger II de Sicília, als quals cedí els seus drets com a sobirà
Ettore Fieramosca
Història
Condottiere italià d’ascendència hispànica.
Al servei de Ferran II de Catalunya-Aragó, lluità contra Carles VIII de França 1492 i intervingué en la batalla de la Pulla 1500 i en la defensa de Barletta 1503 Empresonat a Nàpols 1505, en recuperar la llibertat es traslladà a la península Ibèrica Massimo d’Azeglio 1798-1866 s’inspirà en la seva vida per escriure la novella històrica Ettore Fieramosca 1833
Més de 60 morts en ensorrar-se una casa a Itàlia
Un bloc d’habitatges de sis plantes s’enfonsa a la localitat italiana de Foggia Pulla i causa la mort d’una seixantena de persones mentre dormien Algunes hores després, tècnics de l’Institut de Sismologia de Foggia localitzen un moviment de terres sota l’edifici que podria haver estat la causa de la tragèdia Només 11 persones que eren a l’interior de la casa en el moment de produir-se l’accident poden ser rescatades amb vida
Joan de Castellar i de Borja
Cristianisme
Cardenal.
Fill de Galceran de Castellar, senyor de Picassent, i de Bernadona de Borja i Montcada, filla de Galceran Gil de Borja Protonotari apostòlic, fou nomenat arquebisbe de Trani, a la Pulla 1493-1503, i el 9 d’agost de 1503 succeí el cardenal Joan de Borja i Navarro d’Alpicat el Major a l’arquebisbat de Mont-real, a Sicília Fou nomenat cardenal el 1503 per Alexandre VI, del qual fou home de confiança per als afers familiars i polítics
Melfi
Ciutat
Ciutat de la província de Potenza, a la Basilicata, Itàlia, al peu del Vulture.
Centre agrícola i forestal, és també un centre turístic A causa dels terratrèmols, sovintejats, de l’antiga catedral del s XII només subsisteix el campanar i el castell normand refet el 1281 És seu episcopal Antiga capital dels normands de la Pulla s XI, mantingué una notable importància comercial mediterrània durant els s XII i XIII Possessió feudal al s XIV, fou tornada als Borbó a la fi del s XVIII És coneguda també per les Constitucions de Melfi del 1231, primer codi legal sistemàtic de l’Europa medieval
Enric de Castella
Història
Regent de Castella.
Tercer fill de Ferran III i de Beatriu de Suàbia, el 1255 intentà una conjuració contra el seu germà Alfons X, però fracassà 1257 Passà al servei del califa hafsí de Tunis, i després, a Itàlia, dels gibellins, que el nomenaren senador de Roma el papa Climent IV, però, l’empresonà al castell de Santa Maria de Pulla 1268-94 En tornar a Castella, la reina Maria de Molina li cedí la regència Quan Ferran IV arribà a la majoritat, Enric passà a l’oposició i intentà de ressuscitar els drets d' Alfons de la Cerda
principat de Salern
Geografia històrica
Territori italià que s’estenia fins a Tàrent, la part costanera de l’actual província de Salern i bona part de la plana campaniana.
Fou separat del principat de Benevent el 847 i esdevingué un principat longobard independent, el primer sobirà del qual fou el príncep Siconulf I mort el 851 El 872 reconegué una certa tutela a l’emperador d’Occident, que havia ajudat en la lluita contra els sarraïns i més tard als bizantins Al s XI comprenia gairebé tota la Itàlia meridional, després d’haver sotmès els ducats d’Amalfi, Sorrento i Gaeta i el principat de Càpua, i reduït a vassallatge els comtes normands de Pulla-Calàbria, del qual es féu capital la ciutat de Salern Com a títol feudal fou posseït pels Orsini,…
Teramo
Ciutat
Capital de la província homònima, als Abruços, Itàlia.
És situada a uns 30 km de l’Adriàtica i a uns 265 m d’altitud, a la confluència del Vezzola amb el Tordino Té adoberies, indústries tèxtils i fabricació de majòliques Corresponent a l’antiga Interamnia , a l’edat mitjana fou unida al ducat de Spoleto i després al de Pulla, i governada més tard pel bisbe Durant els s XIV i XV fou escenari de lluites entre diverses famílies En poder de Francesco Sforza 1438-43, passà després a Alfons el Magnànim i al regne de Nàpols Conserva diversos monuments la catedral del s XII, ampliada al XIV, el palau episcopal del s XIV, però refet…
Otó IV
Història
Emperador romanogermànic (1209-18).
Rei de Romans i de Germània 1198 Fill d’EnricXII de Baviera i de Matilde d’Anglaterra Fou educat a la cort del seu oncle Ricard Cor de Lleó Derrotat per Felip de Suàbia 1206, es refugià a la cort de Joan I d’Anglaterra Mort Felip, recuperà el tron germànic, i fou coronat emperador per InnocenciIII Havent emprès el 1210 una expedició a la Pulla sense autorització del papa i no havent complert el que havia promès a aquest quan el coronà, fou excomunicat Això suscità revoltes contra ell a Alemanya i, mentrestant, s’enemistà també amb el rei de França Felip August, que el derrotà a…
Guillem Morei
Escultura
Escultor.
El 1375 era mestre de l’obra de la porta lateral, dita dels Apòstols , de la seu de Girona, però fins el 1394 no fou nomenat mestre major de la catedral El 1383 feu un àngel de bronze, i el 1385, per encàrrec de Pere el Cerimoniós, els sepulcres del comte Ramon Berenguer II i de la comtessa Mafalda de Pulla-Calàbria, també per a la seu gironina Aquestes dues darreres obres, collocades a força alçada, es caracteritzen, malgrat el seu estil arcaïtzant, pel tractament acurat i estilitzat i per la perfecció tècnica El 1394, a causa de la mort del seu germà Pere, el capítol de la seu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina