Resultats de la cerca

Escriví el poema de 4708 decasíllabs Aymeri de Narbonne, pertanyent al cicle carolingi És autor de la famosa classificació dels poemes èpics en tres cicles el de la geste du roi, el de la geste de Doon de Mayence i el de la geste de Garin de Monglane Hom li atribueix també la redacció de Girart de Vienne

Iniciador de l’anomenada novella de costums antics Aphrodite , 1896, hi usà l’element eròtic, constant en altres novelles seves La femme et le pantin 1898 Publicà llibres de poemes de factura parnassiana se'n destaquen les Chansons de Bilitis 1894 Escriví, encara, el conte satíric Aventures du roi Pausole 1901, el qual fou musicat per Ibert i Arthur Honegger

Còmic important del cinema mut, donà vida a un elegant gentleman , tipus que li servia per a parodiar situacions dels dandis de la fi de segle Treballà a França i als EUA Alguns films seus són Une conquête 1910, Max toréador 1913, Max et sa belle-mère 1914, Max come across 1916 i Le roi du cirque 1925 Se suïcidà

La seva mare, filla d’un cantant de l’Òpera de París i germana d’un organista, l’instruí musicalment quan era un infant Léo entrà al Conservatori de París pels volts del 1847, on estudià amb Tariot, F Benoist i A Adam, l’estil del qual el marcà profundament Tot i guanyar un premi de solfeig, mai optà al cobejat Premi de Roma de composició A disset anys era organista de Saint Pierre de Chaillot i acompanyant al Théâtre-Lyrique Fou cap a aquest segon vessant vers el qual acabà inclinant les seves preferències, tot i que treballà com a organista fins a l’edat de trenta-cinc anys El seu primer…

S’inicià al Club Cadí Canoë-Kayak, i fou campió d’Espanya cadet i juvenil en eslàlom Amb la selecció espanyola, disputà el Campionat del Món júnior 1994 i diverses edicions de la Copa del Món També participà en el Campionat del Món d’estil lliure 1999, 2000 Treballà com a monitor de piragüisme al Canoë-Kayak, al Parc Olímpic del Segre i al club Roc Roi

Acabà els estudis a Manila i fou destinat al Tonquín oriental, on succeí Pere Almató com a vicari provincial El 1871 fou designat bisbe titular de Themiscira i coadjutor Passà després a Ké-Roi, encarregat del vicariat septentrional, del qual publicà una ressenya històrica 1892 És autor, també, de diverses pastorals i de Carta de la toma de Dan-Song por los franceses 1884

Entrà al servei de Lluís XIV de França, a Versalles 1683, i Lluís XV el creà cavaller de Saint-Michel 1722 Fou autor de grans motets de vasta concepció polifònica Te Deum , 1684 De profundis , 1689 Exaltabo te, Domine , 1704, de ballets i d’un gran nombre de peces de concert per a la cort, agrupades amb el títol de Symphonies pour les soupers du roi

Collaborà amb el comte de Buffon en les descripcions anatòmiques de mamífers de la Histoire naturelle i intervingué en diferents intents d’aclimatació d’animals domèstics exòtics a França Als inicis de la Revolució Francesa fou el principal aglutinador dels professors del Jardin du Roi per a transformar aquesta institució en el Muséum National d’Histoire Naturelle, del qual fou el primer director i catedràtic de mineralogia

A dinou anys s’incorporà a la marina mercant i recorregué la Bàltica i la Mar del Nord Als anys  cinquanta fou càmera a l’exèrcit francès i amb aquesta tasca fou voluntari a la guerra d’Indoxina 1952 El 1954 fou capturat per la guerrilla nord-vietnamita després de la caiguda de Dien Bien Phu, i després de quatre mesos en un camp de presoners, fou repatriat a França Posteriorment, fou corresponsal de guerra a Algèria Treballà també en altres països com el Iemen, Laos, el Marroc i Malàisia La seva carrera cinematogràfica, gairebé només del gènere bèllic, és una recreació d’aquelles experiències…

Fou professor a les universitats de Cluj i Bucarest, i s’exilià del seu país el 1946 per installar-se definitivament a França, on tingué un paper destacat en el Centre Nacional de Recerca Científica Deixeble de Nicolae Iorga, ja en els primers decennis del segle s’interessà per l’expansió catalana a la Mediterrània oriental, a partir dels treballs d’A Rubió i Lluch sobre aquesta qüestió Ben aviat es convertí en el principal especialista sobre la política imperial d’Alfons el Magnànim, a qui dedicà nombrosos articles al llarg de la seva vida –com “Alfonse V d’Aragon, roi de Naples, et l’…