Resultats de la cerca
Es mostren 543 resultats
marquesat de Santdionís
Història
Títol concedit pel rei arxiduc Carles III el 1709 al general de batalla Josep de Camprodon i de Santdionís.
Passà als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell
comtat d’Alcubierre
Història
Títol concedit el 1909 amb la grandesa d’Espanya a Pilar de Sentmenat i de Patiño.
Ha passat als Escrivà de Romaní, comtes de Sástago
marquesat de Monistrol d’Anoia
Història
Nom que rebé el marquesat de Dusai (concedit el 1795) des que el 1796 li fou expedit el reial despatx al seu concessionari Francesc de Paula de Dusai i de Marí
.
Ha passat als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell
marquesat de Centelles
Història
Títol concedit el 1666, al regne de Nàpols, a favor d’Antoni Joan i de Centelles
.
Ha passat als Escrivà de Romaní i als San Miguel
gatova
Botànica
Arbust fortament espinós, de la família de les papilionàcies, d’un verd net, amb fulles simples, flors grogues i fruit menut.
Forma part de la brolla de romaní i bruc d’hivern mallorquina brolla
Fundació de "La España Regional", a Barcelona
Es funda la revista La España Regional , a Barcelona, dirigida per Francesc Romaní i Puigdengolas
baronia de Bestracà
Història
Jurisdicció feudal, centrada en el lloc de Bestracà (Garrotxa), concedida per Pere III vers el 1365 al seu conseller Pere Blau, senyor d’Oltrera.
Passà als Barutell, senyors d’Oix, als Dusai, marquesos de Monistrol d’Anoia, i als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell
bufalaga
Botànica
Gènere de mates o petits arbusts, de la família de les timeleàcies, de fulles grisenques o esgrogueïdes, perennes, i flors menudes, poc vistoses, generalment grogues, agrupades a l’extrem de les tiges o solitàries a l’axil·la de les fulles; tenen fibres sedoses tot al llarg de les tiges, sota l’escorça.
La bufalaga hirsuta anomenada també pala marina o palmerina T hirsuta té les fulles menudes, corbades, blanques i hirsutes pel dret, i verdes i glabres pel revers, les branques penjants i les flors agrupades es fa a les platges i als arenys litorals i també als erms interiors de les contrades mediterrànies molt eixutes La bufalaga tintòria dita també badaolles T tinctoria , de fulles primes i rígides i flors solitàries, té les tiges peludes i, a l’extrem, fulloses amplament difosa —amb l’excepció de la varietat nivalis , exclusiva dels Pirineus—, és característica de la brolla de…
La fattucchiera
Música
Òpera en dos actes de Vicenç Cuyàs estrenada el 1838 al Teatre Principal de Barcelona.
El llibret és de Felice Romani, basat en una novella de Charles-Victor Prévot Malgrat el seu èxit sorollós, no ha estat representada després de 1839-40
mata
Botànica
Arbust de petita alçària, com és ara la farigola o el romaní.
Les mates són molt abundants en la vegetació mediterrània, i predominen en moltes formacions vegetals brolles, matolls, timonedes, etc Considerades com a formes biològiques, les mates són camèfits