Resultats de la cerca

Fou campió d’Espanya de velocitat 1911, 1915 i guanyà diverses competicions de pista en l’àmbit internacional, principalment a París Deixà la competició el 1926 i un any després començà a treballar com a auxiliar i massatgista Gestionà la trajectòria de ciclistes com José Cebrián i exercí de preparador als equips del FC Barcelona i el Neumáticos Galindo, on coincidí amb Miquel Poblet, ciclista que auxilià durant els anys posteriors Morí durant un viatge a França per treballar com a massatgista de Miquel Poblet en el Campionat del Món del 1958

Membre del CN Banyoles, s’inicià al final de la dècada de 1990 Des del primer moment formà part de la selecció catalana al Campionat d’Espanya, època en què estava formada exclusivament per socis del CN Banyoles El 2009 guanyà la medalla de plata als Jocs Nàutics Atlàntics i la Lliga estatal de clubs

Membre del CN Banyoles, destacà en categories inferiors i guanyà la medalla d’or en K1 al torneig Quatre Motors d’Europa cadet 2000, i la medalla de plata de 500 m en K1 a la regata internacional juvenil de Racice 2001 En categoria sènior, aconseguí diversos podis en K1 al Campionat de Catalunya i a la Copa Catalana de fons Un dels seus èxits més importants fou la consecució de la medalla de bronze a la prova de 10000 m en K2 de la Copa d’Europa de clubs 2006, fent parella amb Albert Corominas El mateix any guanyà la Mitja Marató Internacional de Banyoles en K2, també amb Albert Corominas…

Defensa, formà part de la Unió Esportiva Sant Andreu 1944-50, procedent de la Unió Esportiva Poble Sec Posteriorment jugà al Màlaga 1950-59

S’inicià al Club Turó i passà al RCD Espanyol 1943-50 quan aquest club creà la secció d’hoquei sobre patins Amb la samarreta de l’Espanyol guanyà set Campionats de Catalunya 1943, 1944, 1946-50 i quatre d’Espanya 1944, 1947, 1948, 1949 També fou quinze vegades internacional absolut i un dels integrants de la primera selecció espanyola de la història que participà en el Mundial 1947

Membre del Club d’Esquí Vall d’Aran, fou segon al Memorial Lluís Companys en eslàlom i eslàlom gegant 1991 Participà en els Jocs Olímpics d’Hivern d’Albertville 1992 i Lillehammer 1994, en la Copa d’Europa i en el Campionat del Món 1993 Formà part de la selecció espanyola fins el 1995 Fou subdirector comercial de l’estació d’esquí de Baqueira-Beret 2013

S’allistà a l’exèrcit republicà l’octubre del 1937, i, el juny del 1938, caigué pres al front d’Aragó Inicià aleshores un periple per diversos camps de concentració acadèmia militar de San Gregorio Saragossa, Miranda de Ebro Burgos, Urduña Biscaia i Aranda de Duero Burgos, i per les presons d’Aranda de Duero, Valdenoceda Burgos, la provincial de Burgos i la de Sòria, la de Torrero Saragossa, la Model de València i la de Castelló Enquadrat el 1942 al batalló disciplinari de soldats treballadors penats número 95 per fer treballs forçats a Arcos de Jalón Sòria, Cuelgamuros- Valle de…

La seva obra reflecteix una realitat transformada per una visió poètica o imaginativa Celos del aire 1950, La venda en los ojos 1954, Nunca es tarde 1964, La puerta del Angel 1986 Després de la guerra civil, anà a Hollywood i fou guionista cinematogràfic Al seu retorn, dirigí alguns films i escriví, també, una novella Roque Six 1928 Li foren atorgats, entre altres guardons, el Premio Nacional de Teatro i la Medalla de Oro de las Bellas Artes 1994 El 1982 ingressà a la Real Academia Española

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Gràcia Deixeble de Bonaventura Puig i Perucho, formà part del grup Art Nou, de Sarrià, on exposà sovint al Centre Excursionista els Blaus Installat a Saõ Paulo 1953, exercí diversos oficis i entrà en contacte amb artistes catalans com Francesc Domingo o Pere Tort Hi celebrà exposicions el 1964 i el 1966 Havent retornat a Barcelona hi exposà el 1975 Conrea un figurativisme molt estilitzat que hom ha relacionat amb MCampigli, aportant-hi, però, un colorisme nerviós

Fou un dels fundadors del Real Madrid aleshores Madrid CF juntament amb el seu germà Joan Substituí aquest darrer a la presidència, l’any 1904, i hi romangué fins el 1908 Quan deixà el càrrec fou nomenat president vitalici honorari El 1902 fou un dels impulsors de la Copa del Rei També exercí d’àrbitre i de periodista esportiu i participà en la fundació de la Federació Espanyola de Futbol