Resultats de la cerca

La geografia Cap de comarca, Sogorb Els seus límits són a l’W, la serra de Montalgrau, unida a la d’Espina, i la del Toro, a la ratlla d’Aragó al N, les serres d’Espina i d’Espadà, que són els límits amb l’Alt Millars a l’E, la frontera lingüística en una zona de transició cap a la Plana Baixa i el Baix Palància i al S, les serres que des de la serra de Javalambre, a Aragó, baixen cap a l’E El seu eix és el riu Palància o de Sogorb, en el qual, prop de la confluència amb la rambla de Gaibiel, hi ha el pantà d’El Regajo 6,5 milions de m 3 , que regula el cabal del riu…

El seu pare el féu senyor de Sogorb Vers el 1278 hom el troba intervenint en el comerç amb Tremissèn Participà en el setge de Balaguer 1280 i fou nomenat almirall el mateix any Actuà en l’expedició a Sicília i sembla haver manat l’estol català en la victòria naval de Nicòtera 1282 Fou destituït pel seu pare pel fet de no haver seguit puntualment les seves instruccions en una incursió a Calàbria 1283 Després actuà en la campanya duta a terme en aquesta regió a partir del 1286 i sembla haver estat alcaid de cristians a Tremissèn En temps de Jaume II participà en la campanya de…

A llur època, els sobirans no utilitzaven mai cognom, almenys al principi, ni tampoc llurs fills aquests eren coneguts pel nom sol o pel nom seguit del títol d’infant d’Aragó o d’un altre títol atorgat pel rei, com, per exemple, el de comte d’Urgell o el de comte de Prades Del tronc principal dels reis de Catalunya-Aragó sortiren diverses línies, actualment totes extingides, que dugueren el cognom d’Aragó La de Mallorca , formada pel rei Jaume II de Mallorca, la d’ Híxar , per Pere, baró d’Híxar, la de Xèrica , per Pere, baró d’Ayerbe, i la de Castre , per Ferran, baró de Castre, tots fills…

Fou possessió del bisbat de Sogorb

Fou caputxí i bisbe de Sogorb En ingressar a l’orde a Baiona 1874 es canvià el nom de Josep Maria pel de Lluís Fou un dels restauradors dels caputxins a Castella de nou a València, esdevingué provincial El 1907 fou elegit bisbe titular de Tagaste i administrador apostòlic de Solsona El 1913 passà a regir la diòcesi de Sogorb La seva obra pastoral estigué orientada cap a la formació religiosa de la joventut i la qüestió social, a patrocinar els sindicats agraris i els cercles catòlics, i a la divulgació de la sociologia entre els seminaristes i els sacerdots El 1914…

És dividida en tres partits judicials i 143 municipis 1981 El 1822, en la divisió provincial decretada pel govern liberal, fou creada la província de Castelló de la Plana, la més al N de les quatre en què fou dividit el País Valencià corresponia aproximadament a l’antiga governació de dellà Uixó o de Castelló de la Plana , incloses, però, les viles d’Almenara, al S, i les aragoneses de Cantavella, Anglesola, Mosquerola i Puerto Mingalvo amb la totalitat de les conques del riu de Montlleó i del Bergantes Amb la reacció absolutista del 1823, aquesta divisió fou abolida, i, el 1833, la nova…

Situat a la dreta del Palància, ocupa, de NW a SW, des de la plana alluvial, pròxima al riu, fins a les muntanyes que formen la divisòria entre les conques del Palància i del Túria des del Montmajor i el cabeç Agut al coll de l’Àguila Al sud d’aquesta serra es troba encara un sector important del municipi, drenat per la rambla d’Escorihuela, al voltant del mas i antic llogaret de Cucaló La brolla, el matollar i el bosc de pins, ocupen la major part del municipi L’àrea regada és limitada a 240 ha, a la zona plana del terme l’horta, unida a la de Sogorb, és regada per l’aigua del…

Ruta tradicional dels ramats transhumants de les comarques veïnes de Sogorb-Requena, arriba fins a les marjals del Puig, Puçol, etc Horta

Fou tresorer de l’arquebisbat de València i canonge de Sogorb Autor del text d’algunes sarsueles, com El ilustre alcázar nuevo 1767

Estudià a Salamanca i a València i es doctorà en teologia i dret canònic Fou canonge de la seu de València des del 1584 Fou un dels fundadors de l’ Acadèmia dels Nocturns  de València 1591, en la qual, amb el pseudònim Miedo,  participà seixanta-dues vegades amb poemes i alguns discursos Fou secretari en els certàmens poètics organitzats per Bernat Català de Valeriola i com a tal escriví els cartells, els vexàmens i les sentències El 1600 publicà una Relación de fiestas pel trasllat d’unes relíquies de sant Vicent Ferrer La seva obra destaca per fusionar el teatre cortesà, el popular i l’…