Resultats de la cerca

De família catalana –el seu avi havia estat veguer d’Andorra–, a 17 anys s’installà a França Actiu militant anarcosindicalista, fou empresonat diverses vegades Collaborà a Le Libertaire  i el 1906, amb Eugène Merle, fundà La Guerre Sociale El 1909 fou el principal organitzador de la gran manifestació de París a favor de Ferrer i Guàrdia El 1913 inicià Le Bonnet Rouge , que, transformat en diari, fou el principal òrgan del pacifisme francès durant la Primera Guerra Mundial Acusat de conspirar amb Joseph Caillaux en favor d’una pau negociada, fou detingut i al cap de pocs dies…

Lloctinent de Boffillo del Giùdice i de Gilbert de Borbó, comte de Montpensier, governadors dels comtats de Rosselló i de Cerdanya durant el domini de Lluís XI i Carles VIII de França Quan, el 1492, semblava que els comtats serien tornats a Ferran II, procurà de crear un ambient favorable a l’adhesió a França forçant l’elecció dels cònsols de Perpinyà, els quals nomenà personalment Anullà les noves eleccions celebrades a causa de la protesta dels ciutadans, i calgué que Joan d’Ax, veguer de Carcassona, entrés a Perpinyà amb forces reials i hi restablís els veritables cònsols…

Fill de Pere Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced Representà un paper important dins el braç nobiliari a les corts catalanes celebrades en els regnats d’Alfons IV i de Joan II Fou, successivament, veguer de Cerdanya i batlle de Puigcerdà 1458, i governador de Rosselló i de Cerdanya 1460 En esclatar la guerra contra Joan II s’inclinà pel partit reialista, motiu pel qual la generalitat s’apoderà dels seus béns, bé que Joan II l’indemnitzà amb els de Guillem Cadell Vilanova de Banat i Arsègel 1468 Vers el 1470 fou desposseït del vescomtat d’Évol, en ocupar els francesos el…

Senyor de Gelida, Cervelló i Masquefa Fill de Sendred de Gurb Els historiadors islàmics li donen el títol de comte , però devia ésser només vescomte o, en tot cas, veguer de Borrell II, pels seus castells fronterers Era conseller íntim del seu cosí Borrell, que el 971 l’envià d’ambaixador al califa de Còrdova al-Haqan II, juntament amb legats del vescomte de Barcelona, Guitart, per tal de refermar les paus signades el 966 i oferir-li esclaus i presents com a mostra de vassallatge per part del comte Retornà a Barcelona carregat de regals i amb un missatge d’amistat del califa per…

Era format per cinc consellers i per vint-i-quatre prohoms del Consell de Cent, pertanyents a tots els estaments, i era presidit pel governador, o pel veguer o el batlle de Barcelona, assistits per l’assessor i escrivà de les corts respectives Tenia lloc a la presó Només podia ésser convocat en absència del rei, del primogènit o del governador general i, des de la fi del s XV, del lloctinent general de Catalunya La sentència —normalment de mort—, donada mitjançant votació, per majoria, dels consellers i els prohoms, després de l’exposició i el parer previs donats per l’assessor,…

Fill de Joan Ramon de Vergós i de Solanell, senyor de Meià Donzell El 1630 fou veguer de Barcelona, i el 1634 era enllaç entre el braç militar i el Consell de Cent Es mostrà activament contrari a les ingerències de la cort de Madrid en els afers catalans el 1638 el lloctinent intentà de detenir-lo, i el 1640 ho féu efectivament L’avalot popular d’aquell any 22 de maig l’alliberà Formà part d’una junta secreta del Consell de Cent que preparà la separació de Catalunya de l’obediència a Felip IV de Castella Durant la guerra dels Segadors fou administrador de les places de Barcelona…

Fill de Ramon de Perellós Fou enviat a Anglaterra, i a Avinyó i Pisa per a cobrar dels venecians el que els corresponia en ajuda de l’estol del vescomte Bernat de Cabrera 1354 Casat amb Isabel de Rovenac, senyora de la meitat de Jóc, que havia heretat del seu pare Roger, comprà l’altra meitat, amb Finestret i Saorla, a Andreu de Fenollet, vescomte d’Illa 1357 després el rei li vengué la jurisdicció 1356 i la seva cunyada Esclarmunda de Rovenac, hereva d’Isabel morta ~1378, li cedí tots els seus drets 1383 Fou castellà de Rodés 1359, confirmat a perpetuïtat 1370 Prestà declaració al procés de…

Tenia a càrrec seu la funció de jutjar afers o qüestions civils en matèria criminal actuava com a assessor del batlle, que seguia i sentenciava la causa En casos d’apellació d’una sentència, amb l’excepció del consolat de mar, que tenia el seu jutge d’apellacions, el monarca, el veguer o els barons elegien com a jutge especial d’apellació per a aquell cas concret un altre jurista, independentment de les causes que podien anar en última instància al consell reial En alguns llocs, sobretot en els baronials, el jutge ordinari era assessor dels procuradors o governadors generals,…

Fou paer de Balaguer Durant la guerra de Successió serví la causa de l’arxiduc Carles Després de participar en la defensa de Barcelona 1705 i 1706, fou destinat al front de Lleida Més tard, fou nomenat veguer de Girona i de Besalú Un cop retirades les tropes imperials de Catalunya, i decidida la resistència catalana 1713, reingressà a l’exèrcit Formà part de l’expedició sortida de Barcelona per tal de fomentar els aixecaments al país, ja ocupat, i es distingí en la victòria de Caldes d’Estrac agost del 1713 Reintegrat a Barcelona, participà en la seva defensa fins a la caiguda de…

Exercí diversos càrrecs durant els primers anys de l’administració borbònica a Catalunya El mariscal duc de Berwick i el capità general de Catalunya, príncep Pio, l’elegiren com a assessor del tribunal de la vegueria del darrer veguer de Barcelona Josep Viladomar 27 de gener de 1716 Abans de l’establiment del règim corregimental a Catalunya sollicitava la tinència de corregidor de Barcelona, i poc temps després 1718 li era atorgada una regidoria del primer ajuntament de Barcelona El 26 de setembre del mateix any el primer corregidor de Barcelona, José Carrillo de Albornoz, comte…