Resultats de la cerca

Com a partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria, fou desterrat de Barcelona el 1704 pel virrei Velasco El 1706 fou nomenat protector interí del braç militar i governador del castell de Montjuïc, amb el grau de coronel del regiment de la ciutat de Barcelona Combaté fins el juliol del 1713, que, malalt, presentà la dimissió Els borbònics li confiscaren els béns el 1714, però no en trobaren a nom seu

Fill de Manuel de Llupià i de Ballaró A la cort del 1702 Felip IV de Catalunya-Aragó el féu marquès El 1705, per la seva poca energia a obtenir els juraments preceptius de les vegueries, principalment la de Vic —pràcticament insubmisa—, el lloctinent general Fernández de Velasco el confià a Manresa Malgrat això, durant la guerra de Successió es posà al costat de Felip V i fugí del Principat

Fill terciogènit seu fou Gaspar de Bracamonte y Guzmán , que es casà amb la seva neboda carnal la tercera comtessa La grandesa d’Espanya fou annexada el 1676 a llur fill i quart titular, Gregorio de Bracamonte y de Bracamonte mort el 1682, comanador major de Castella a l’orde de Calatrava Passà als Fernández de Velasco, marquesos del Fresno, als Pacheco, ducs d’Uceda, i als Téllez-Girón, ducs d’Osuna

Fundat l’any 1979, disposa d’equip sènior i equips en categories inferiors Participa en competicions d’àmbit català i estatal, i algunes de les seves gimnastes participaren en Jocs Olímpics, Campionats del Món i Campionats d’Europa En destacà Esther Escolar, campiona del món individual 2003, 2005, Carmen Acedo, quarta classificada en el concurs complet dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, i Núria Velasco, present als Jocs Olímpics de Sydney 2000 Fa ús del pavelló poliesportiu dels Camps Elisis

Destinat molt de temps a Melilla Publicà uns quants treballs històrics i militars Especialista en l’obra de Palomino, publicà El magno pintor del Empíreo 1928 i Estudio crítico acerca del pintor Antonio Palomino de Castro y Velasco 1941 Collaborà a Archivo de Arte Valenciano , Valencia Atracción i, sobre temes religiosos, a Catolicismo És autor també de Sobre el sentido español del regionalismo valenciano Fou membre corresponent d’acadèmies de València, Sevilla i Còrdova i de l’Instituto Genealógico de São Paulo

Assessor jurídic del consell barceloní, s’oposà el 1704 a les pressions del lloctinent Fernández de Velasco, que volia fer readmetre Honorat de Pallejà com a conseller Empresonat i desterrat a Aragó, passà al bàndol austriacista i fou magistrat de l’audiència barcelonina El rei arxiduc Carles III el féu ciutadà honrat, membre del consell reial i regent del de Nàpols Restà a Barcelona durant el setge de 1713-14 El 1714 li foren confiscats els béns Posteriorment actuà d’advocat

Jugador de frontennis de l’EPIC i el CD Terrassa Hockey És el jugador català de l’especialitat més guardonat, sobretot en pilota olímpica Jugant com a saguer, competí durant vint-i-tres anys al més alt nivell i aconseguí, sempre amb Ferran Velasco, cinc Campionats d’Espanya 1979, 1981, 1983, 1985, 1987 i cinc subcampionats També es proclamà campió del món 1990 i guanyà la medalla de plata als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Amb altres parelles fou subcampió mundial 1986 i tercer classificat 1978

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Sogetel - Iberoamericana Andrés Vicente Gómez, Madrid ARGUMENT I GUIÓ Antártida 1994, de Francisco Casavella FOTOGRAFIA Xabier Agirresarobe color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Jorge Déniz, Pierre-François Lismosch decorats MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA John Cale SO Vasco Pimentel INTERPRETACIÓ Ariadna Gil Maria, Carlos Fuentes Rafa, José Manuel Lorenzo Velasco, Francis Lorenzo l’inspector, Walter Vidarte l’home gran, Juana Ginzo l’àvia, Iñaki Aierra Coque, Cristina Hoyos la propietària del bar, John Cale Cale ESTRENA Barcelona i Madrid,…

Bé que en alguns casos especialment a Mèxic i entorn de la figura d’Emiliano Zapata l’han seguida aquells moviments que propugnen una profunda reforma agrària, la major part dels partits europeus que s’han ajuntat a la denominació d’agraris acostumen d’ésser representants dels interessos dels grans i mitjans propietaris d’orientació conservadora, com en el cas de l’anomenat grup agrari durant la Segona República Espanyola, dirigit per Martínez de Velasco i integrat més o menys formalment en l’esfera d’acció de la CEDA

Era rector de Vilabella Alt Camp Austriacista destacat, fou deportat per ordre del lloctinent Fernández de Velasco 1704, però naufragà i pogué arribar a Castelldefels, fet que li permeté de posar-se al servei de Jordi de Hessen-Darmstadt, que el nomenà vicari general de l’exèrcit Assistí a la presa de Gibraltar, on féu una tasca humanitària entre els ferits més tard anà a Lisboa a explicar a l’arxiduc Carles d’Àustria la situació política catalana Entrà amb ell a Barcelona 1705 El 1711 publicà un Método moral per a sacerdots castrenses