Resultats de la cerca

Estudià composició amb Perti 1684 Membre de la capella de San Petronio 1686, anà a Viena 1695 el 1697 estava al servei del marcgravi de Brandenburg, i el 1701 es reincorporà a la capella de San Petronio com a violinista Fou considerat durant molt de temps, juntament amb Corelli, un dels creadors del concerto grosso De les seves obres es destaquen els dotze Concerti grossi con una pastorale per il sanctissimo Natale 1709, obra pòstuma publicada pel seu germà Felice, dotze simfonies 1687 i la cantata Lumi dolenti

Autor de moltes obres d’aventures Cal destacar-ne La tigre della Malesia 1884, I pirati della Malesia 1897, Il corsaro nero 1899, Sandokan alla riscossa 1907, etc Bona part han estat portades al cinema

Fou elegit papa amb el nom d’ Honori II per l’emperadriu Agnès, enfront d’Alexandre II

Durant els seus estudis al Conservatori de Milà tingué com a company Arrigo Boito , amb el qual collaborà en diversos projectes Un dels seus viatges conjunts els dugué a París, on fou presentat a G Verdi La seva posició apassionada en favor de la renovació de la música italiana els feu sospitosos de wagnerianisme La primera òpera de Franco Faccio, I profughi fiamminghi fou acusada d’excessiva influència alemanya, encara que la següent, Amleto , tingué un èxit considerable A poc a poc, però, s’anà interessant més per la direcció En aquesta nova activitat retrobà G Verdi i la desconfiança que…

Fou professor d’àlgebra i de geometria analítica a les universitats de Messina i de Torí Escriví nombrosos estudis sobre matemàtiques i sobre geometria en publicacions científiques

Es destacà com a pianista, i des del 1956 fou catedràtic de composició a Trieste Autor d’obres d’estil postromàntic, tendí a l’impressionisme, i incorporà en la seva obra elements contemporanis Destacà amb les òperes Allamistakeo 1954 i Un intervento notturno 1957 Compongué també cançons i música de cambra i simfònica, de la qual cal esmentar Invenzione-Memorie di Fiemme 1966 i Discorso del vento 1968

Formada a la seva ciutat natal, debutà com a membre del cor a les representacions del festival d’estiu celebrat a l’Arena El 1980 guanyà el primer premi del Concurs Maria Callas de Milà i de seguida fou contractada pels millors teatres europeus El 1982 substituí M Caballé en unes funcions de La sonnambula , de V Bellini, a la Scala de Milà Després d’obtenir grans èxits a Itàlia, cantà a l’Òpera de París, on debutà el 1983 amb Mosè , de G Rossini El 1985 es presentà a l’Òpera de Chicago i a la de Viena, i més tard cantà al Metropolitan de Nova York i al Japó, on feu una gira de recitals i…

Fou alumne predilecte de N Porpora, de qui prengué el sobrenom El 1741 es traslladà a Berlín, on fou cantant de cambra de Frederic el Gran, el qual compongué per a ell una cantata profana i les variacions sobre l’ària "Digli ch’io son fedele" de l’òpera Cleofide 1731, de JA Hasse Gaudí de gran prestigi a Alemanya com a cantant d’òpera italiana El 1742 interpretà a Venècia la Statira , de Porpora

Vida Probablement rebé les primeres classes de música del mestre veronès Giuliano Massaroti En algun moment entre el 1681 i el 1684 anà a Bolonya, on formà part de l’Accademia Filarmonica com a violinista El 1692 adquirí a l’acadèmia el rang de compositor i durant diversos anys escriví simfonies per a la festa patronal anual de l’entitat És possible que tingués com a mestres de violí Leonardo Brugnoli i Bartolomeo Laurenti, i se sap que estudià composició amb Giacomo Antonio Perti El 1686 tocava regularment a l’orquestra de l’església de Sant Petroni, on adquirí renom com a virtuós del violí…