Resultats de la cerca

En els simuladors passius , el model és constituït, generalment, per un circuit elèctric el comportament del qual és anàleg al del fenomen a estudiar En els simuladors actius , un model matemàtic de la realitat a estudiar representada per un conjunt d’equacions és tractat per mètodes de càlcul numèric o analògic mitjançant un ordinador o un calculador analògic —i sovint per una combinació d’ambdós— Exemples concrets d’aplicació són els simuladors espacials , utilitzats per a recrear a terra les condicions de llançament o de vol dels ginys espacials els simuladors de vol…

L’especialitat esportiva de vol amb motor inclou competicions de precisió, localització, regularitat i navegació Els rallis i les voltes aèries es combinen amb les de navegació i les d’habilitat o precisió Els prolegòmens de l’aviació sorgeixen en les nombroses referències a llegendes de l’home volador Els estudis de Leonardo da Vinci al final del segle XV, els de Francesco de Lana, els de Giovanni Alfonso Borelli i els del mateix Isaac Newton al final del segle XVII, juntament amb els assaigs de vols –dels quals hi ha constància a Europa des del principi del segle XI–, demostren…

Pioner del vol a vela a Catalunya El 1965 començà a volar a l’Aeròdrom de Sabadell i el 1967 fou un dels fundadors del Club de Vol a Vela Igualada-Òdena Establí el rècord d’Espanya de distància a un punt prefixat amb un vol de Mora Toledo a Sabadell l’any 1976, en el qual superà les nou hores de permanència a l’aire

Formà part del Club Vol a Vela Igualada-Òdena i del Centre de Vol a Vela la Cerdanya Guanyà el seu primer Campionat d’Espanya en classe estàndard l’any 1987 Des de llavors, ha aconseguit el títol en disset ocasions, la major part de les quals en classe estàndard, però també en classe cursa Fou primer del rànquing espanyol de vol a vela diverses temporades Participà amb la selecció estatal en competicions internacionals com el Campionat del Món o el British Overseas Championship

Al principi de la dècada de 1930 promogué l’Agrupación de Vuelo sin Motor de la Escuela Central de Ingenieros Industriales de Madrid Fou el segon espanyol a obtenir el títol de pilot C de vol sense motor Els anys 1932 i 1933 assistí a les Jornades de Vol Sense Motor de Catalunya, i el 1934 dissenyà un veler que baté el rècord estatal de permanència a l’aire Formà part del club Falciots de Palestra i collaborà amb els Serveis d’Aeronàutica de la Generalitat de Catalunya en el desenvolupament del vol sense motor a Catalunya Entre el 1940 i el 1978 escrigué…

Germà de l’alpinista Josep Manuel Anglada , començà a volar sense motor a França el 1963 i, dos anys després, amb avió a l’Aeròdrom de Sabadell, del qual era membre des del 1958 Pioner del vol a vela a Catalunya, el 1967 fou un dels fundadors de la secció de vol a vela de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, creada amb el nom de Club de Vol a Vela Igualada-Òdena, que presidí durant els anys setanta Fou campió d’Espanya en categoria open 1980, 1981, 1984, 1987, 1988, 1990, 1995, 1996 Baté diversos rècords d’Espanya de distància de vol d’anada i…

Fundat al febrer de 1931 i impulsat per Marià Foyé, nasqué com a secció de vol sense motor de l’organització cívica Palestra S’establí a l’aeròdrom Canudas El 1932 participà juntament amb l’Aeroclub de Barcelona en la primera Setmana de Vol Sense Motor a Puigcerdà Posteriorment participà en altres trobades de vol sense motor fins que el 1936 desaparegué en esclatar la Guerra Civil Entre el 1933 i el 1934 publicà la revista Ales

Conté un nombre inferior de texts extrabíblics, però la riquesa artística és semblant La divisió actual en quatre volums és fictícia i moderna Actualment es conserva a la Bibliothèque Nationale de París

Coneguda com APME, duu a terme vols amb avió a motor i amb ultralleuger en zones muntanyoses En collaboració amb l’Aeroclub Aviadores de Montaña de Aragón, organitza cursos d’introducció al vol de muntanya adreçats a pilots privats i d’ultralleuger La seva zona de vol habitual són els Pirineus, seguida dels Alps