Resultats de la cerca
Es mostren 225 resultats
Montalbà del Castell
Montalbà del Castell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Fenolleda, al límit amb el Rosselló.
S'estén des del cim de la serralada que separa les valls de l’Aglí i de la Tet fins a prop de la vall de la Tet, vora Illa Entre altres afluents de la Tet, el terme és drenat per les rieres de Bellaguarda i de la Craberissa Hi ha boscs d’alzines La superfície agrícola es limita a 313 ha, dedicades bàsicament a la vinya 302 ha produeixen vi de denominació d’origen controlat també hi ha petites extensions d’arbres fruiters, sobretot albercoquers, i hortalisses Hi ha bestiar cabrum uns 45 caps i una cooperativa El poble 480 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és centrat…
Udalgar de Castellnou
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1130-47).
Fill del comte Guillem III de Castellnou Ardiaca d’Elna 1111, fou elegit bisbe el 1130 Consagrà l’església de Santa Maria d’Espirà de l’Aglí, la qual el 1134 obtingué de l’abat de Cuixà, Gregori, en canvi de la de Sant Vicenç de Rià i on el 1136 establí un priorat de canonges augustinians Defensor de la reforma gregoriana, uní a la mensa episcopal d’Elna les esglésies de Trullars, Salelles, Llauró, Tanyeres i Croanques, dependències del seu domini patrimonial, i aconseguí que el comte de Rosselló Gausfred III restituís i confirmés el monestir de Sant Andreu de Sureda a l’abadia…
Sant Pèire de Centernac
Aquesta església és la parròquia del poble de Centernac, situat uns 6 km al SE de Sant Pau de Fenolhet El lloc de Centernac és citat per primera vegada el 899, com a simple villare Hom sol creure que el primer esment de l’església de Sant Pèire de Centernac és de l’any 1215, quan Ramon del Viver donà al preceptor templer de Centernac, Esteve, drets a Borrat En un primer moment l’església de Sant Pèire de Centernac depenia de la parròquia de Sant Estève de Derc, ara totalment desapareguda, que era situada al NW de Centernac, a la riba dreta de l’Aglí municipi de L’Esquèrda L’…
Castell de Tornafòrt (Rasiguèras)
Situació Vista aèria d’aquest castell d’enigmàtica història, que s’aixeca en un turó a la riba esquerra de l’Aglí ECSA - Camara JP Joffre Les restes del castell de Tornafòrt són situades al cim d’un turó que s’alça a la riba esquerra de l’Aglí, a l’W del poble de Rasiguèras Des del castell hom podia controlar el curs del riu i el pas per la via que passava pel fons de la vall de l’Aglí i el camí que devia menar cap a Lançac Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 45′39″ N - Long 2° 35′40″ E Hem de deixar l’automòbil a la carretera que va d’Ancinhan a Rasiguèras D…
Rodès
Rodès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, al límit amb el Rosselló, estès a banda i banda de la Tet, que en aquest indret passa engorjada entre el pas de la Guillera (o de la Cugulera o del Bau), dominat per la capella de Sant Pere, i el pas de Rodès.
El sector meridional, accidentat pels darrers contraforts dels Aspres, comprèn la vall i l’antic terme de Croses, amb l’església de Domanova i de Glevella, i el sector més baix de la vall de la riera de Rigordà, les quals aflueixen conjuntament a la Tet prop del poble El sector septentrional, accidentat pels contraforts meridionals de la serra que separa les valls de l’Aglí i de la Tet, comprèn l’antic terme i l’església de les Cases La superfície agrícola és de 115 ha, localitzades a la dreta del riu Els arbres fruiters ocupen 58 ha 56 de presseguers i 2 d’albercoquers, la vinya, 45 ha, i…
el Perapertusès
Comarca del Llenguadoc, Occitània, al límit amb la Fenolleda, de la qual és separada per la línia de crestes que forma la carena principal de les Corberes, a llevant del roc de Querbús.
Comprèn la capçalera de l’Aglí on es troba l’antic monestir de Santa Maria de Cubera, que penetra a la Fenolleda travessant les Corberes per les gorges de Galamús i el curs alt del Verdoble amb el seu afluent per l’esquerra, la riera de Torgau, que penetra al Narbonès històric, travessant el mont Tauch per les gorges de Padern De fet, però, encara que fora dels límits històrics, els termes de Passiols i de Tuixà són també considerats de la comarca, que té precisament Tuixà com a centre més important…
serra de Madres
Serra
Massís paleozoic del Pirineu oriental, entre el Capcir, el Conflent i el País de Salt (Llenguadoc).
L’accident tectònic més important és la falla N-S uns 500 m de desnivell que orienta la vall de l’Aude i separa el massís del Capcir Apareix com un nus de dorsals arrodonides, només gratades per l’erosió glacial S'hi destrien dues morenes frontals antigues i dues de la darrera glaciació, dels quals sortiren una glacera al N, afluent de l’Aude, i una al S, a la Tet Culmina al pic de Bernat Salvatge 2 427 m alt i al roc de Madres 2 471 m, entre els termes de Censà i Mosset Conflent És divisòria d’aigües entre l’Aglí NE, l’Aude W i la Tet S i E, on aflueixen, per l’esquerra, les…
Castell de Sornian
L’actual castell de Sornian, al centre del poble del mateix nom, és una construcció essencialment dels segles XVI i XVII, molt transformada per la construcció d’habitatges al seu interior Tanmateix, sembla probable que sigui el successor d’un de més antic, alt-medieval El lloc de Sornian, a la riba esquerra de l’Adasig, un afluent de l’Aglí, és conegut des de l’any 950, en què en una butlla el papa Agapit II confirmà al monestir de Sant Miquel de Cuixà un alou que tenia a Sornian Al segle XII apareix consignada la família Sornià, senyors o castlans del lloc, vassalls dels…
Sant Joan Evangelista de Parestortes
Art romànic
La primitiva església parroquial de Sant Joan Evangelista, de nau única, en l’actualitat de propietat particular, es troba a l’interior del castell de Parestortes El lloc de Parestortes és esmentat en la documentació medieval a partir del segle X tanmateix, la seva església dedicada a sant Joan Evangelista no consta escripturada fins l’any 1130, en un document pel qual Dalmau feu donació a Santa Maria d’Espirà de l’Aglí, amb motiu de la consagració d’aquesta, d’un clos situat a la parròquia de “Beati Johannis de Parietibus tortis” De l’inici del segle XV, hi ha notícia que l’any…
Angelo Monteverdi
Lingüística i sociolingüística
Filòleg.
Es formà a les universitats de Milà, Roma, Berlín, París i Florència, i fou professor de filologia romànica a Friburg, a Milà i a Roma El seu interès de romanista anava de l’edició i estudi de texts medievals —llatins, provençals, italians, francesos, castellans— a poetes moderns, com Leopardi i Carducci, l’anàlisi i la traducció d’obres teatrals del segle d’or castellà, la formació de les llengües romàniques, els clàssics en la literatura medieval italiana, crítica teatral, etc De la seva vasta bibliografia destaquen els Testi volgari italiani dei primi tempi 1935, 1942, 1948, el Manuale di…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina