Resultats de la cerca
Es mostren 329 resultats
Els moixons terrenejants
Els moixons terrenejants, característics dels espais oberts, prades, camps de conreu i estepes, són dotats generalment de plomatge críptic En aquest agrupament, la família més destacada i alhora molt uniforme, és la dels alàudids o aloses, que aplega 75 espècies i 15 gèneres —sobretot africans—, dels quals aquí tenim representants tan coneguts com són l’alosa i la cogullada un tret propi d’aquests moixons és el cant aflautat que emeten tot volant Similars per l’hàbitat i la forma als alàudids, hi ha els motacíllids, amb 50 espècies repartides entre 4 i 6 gèneres segons els autors…
Mali 2018
Estat
El president, Ibrahim Boubacar Keita, conegut com IBK, va ser reelegit en el càrrec, ja que va obtenir el 67% dels vots en la segona volta de les eleccions, celebrades a l’agost IBK, aspirant de la coalició Agrupament per Mali RPM, va derrotar Soumaïla Cissé, candidat de la Unió per la República i la Democràcia URD, que va aconseguir el 33% dels vots Per contra, les eleccions legislatives, previstes per a l’octubre i novembre, en primera i segona voltes, van ser ajornades fins al primer semestre del 2019 En el combat al gihadisme, l’exèrcit, en una operació conjunta amb militars…
cobla
Literatura
Agrupament de versos travats pel sentit o, més generalment, per la rima o les rimes.
En la lírica medieval és sinònim d’estrofa Les cobles estrampes eren formades per un nombre determinat de versos generalment de vuit, blancs o solts, i en la lírica catalana medieval n’hi ha magnífics exemples, com ara el Cant espiritual d’Ausiàs Marc vint-i-vuit estrampes de versos decasíllabs o Just lo front port/vostra bella semblança de Jordi de Sant Jordi sis estrampes de vuit versos decasíllabs Els versos apariats poden arribar a constituir cobles de quatre, sis o vuit versos però no és adient de parlar de cobles quan els apariats només són elements constitutius de tirallongues…
semicompàs
Música
En compassos de més de dos temps, unitat mètrica (metre) situada entre el compàs i el temps.
Certs teòrics de la música J Zamacois, per exemple s’hi refereixen, per bé que indirectament, com a ’temps semifort’ i ho fan exclusivament en el compàs quaternari En aquest cas, un compàs es dividiria en dos semicompassos de dos temps cadascun O, dit a l’inrevés, els temps s’agruparien de dos en dos per a formar semicompassos, i aquests, també de dos en dos, per a formar compassos L’agrupament irregular dels temps en formar semicompassos dona origen a semicompassos asimètrics Aquest fenomen sol ser conegut amb el nom d' amalgama En compassos relativament petits com ara el de…
Club Columbòfil Missatgera Barcelona
Columbofília
Club de coloms missatgers del barri de Gràcia de Barcelona.
Fundat el 1926, fou impulsat per Domingo Fusté i Bessó Nasqué amb el nom de Sociedad Colombófila “La Paloma Sport”, el 1948 prengué el nom de Societat Columbòfila Missatgera Barcelona i el 1990 es convertí en club El 1934 cofundà l’Agrupament Columbòfil d’Entitats Catalanes Aquesta institució fou el preludi de la Federació Columbòfila Catalana de Coloms Missatgers, creada l’any 1935 i de la qual el club fou soci fundador Organitzà nombroses amollades i exposicions columbòfiles El 1951 organitzà el Gran Concurs Internacional de Resistència de Porto Aquesta fou la primera vegada a…
escriptura carolina
Escriptura i paleografia
Tipus d’escriptura minúscula que caracteritza la reforma cultural de l’imperi Carolingi.
La seva gènesi fou el resultat d’un llarg procés d’estilització de les escriptures en ús, operada pels escriptoris dels monestirs situats entre el Rin i el Loira, durant els segles VIII i IX Els avenços bàsics de la nova escriptura —fixació dels tipus, agrupament racional i claredat de lectura— poden observar-se ja en les de Corbie Picardia i de Tours, sota els abadiats respectius de Maurdramne 772-780 i de Fredegari 806-834 A l’impuls de la cancelleria carolíngia, la nova lletra es propagà, durant el segle XI, per tot l’Occident L’època clàssica de l’escriptura carolina va des…
Esbart Dansaire de Manresa
Dansa i ball
Folklore
Grup de dansa catalana fundat el 1909 a Manresa.
Actualment forma part de l’Agrupació Cultural del Bages Un dels esbarts més antics de Catalunya, des dels anys cinquanta du a terme una tasca de difusió tant de danses populars com de creació pròpia amb muntatges coreogràfics Ha presentat, entre altres, els espectacles Ball de Bombers 1954, Suit Mallorquina 1956, La Presó de Lleida 1969, Nit de Sant Joan 1986, Festa a ses Illes 1987, Festa de Mar 1993, l’Avalot 1999, Poemes en Clau de Dansa 2002, Camins per al record 2003, Gloses del Cançoner 2004 i Aires 2005 i ha actuat en festivals folklòrics diversos, entre els quals les…
Nemesi Solà i Franquesa
Literatura
Activista cívic i cultural.
Pastisser i forner de professió, fou escolà a Montserrat Es formà en el cristianisme de base i en l’escoltisme, dins el qual ocupà llocs de responsabilitat i fundà l’agrupament Abat Marcet Compromès amb l’antifranquisme, organitzà fugides a través dels Pirineus i participà en accions de la vaga de tramvies del 1951 Membre de nombroses organitzacions catalanistes, entre les quals hi ha l’Associació Tradicions i Costums, de la qual fou un dels fundadors 1961, i Òmnium Cultural A partir dels Focs de Sant Joan 1950 promogué la Flama del Canigó 1965, un dels símbols reivindicatius…
bateria d’acumuladors
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Agrupament d’acumuladors de plom, i a vegades de ferroníquel, connectats en sèrie o en paral·lel.
Les bateries d’acumuladors són emprades en aquells casos en què cal disposar d’una considerable quantitat d’energia També han estat utilitzades en les xarxes industrials de corrent continu, i encara són emprades com a bateria tampó a les centrals telegràfiques i telefòniques i en dispositius industrials de control, vigilància, alarma, etc, en què cal disposar de corrent en cas de manca del forniment de la xarxa Actualment hom fabrica bateries completament estanques a base d’acumuladors Ni-Cd miniaturitzats, emprades especialment en aparells portàtils, on poden substituir amb molts d’…
Trevillac
Municipi
Municipi de la Fenolleda, al límit amb el Conflent.
El terme comprèn, a l’est, la capçalera de la vall de la riera de la Craberissa, als vessants meridionals de la serra que separa les valls de l’Aglí i de la Tet coll de Sant Joan, 807 m alt coll de les Colomines, 699 m alt, i, a l’W, més enllà del coll de les Alzines, l’altiplà de Saquera i els seus vessants fins a l’Adasig, on hi ha els antics castells de Saquera i de Rocaverd La superfície agrícola es limita a 319 ha, amb predomini absolut de la vinya 292 ha, 254 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior i, a més, 17 ha de pastures i farratge, 5 ha de cereals, 3 d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina