Resultats de la cerca
Es mostren 851 resultats
xarxa en bucle
Electrònica i informàtica
Xarxa de distribució formada completament o principalment per circuits formant bucles o anells, els dos extrems dels quals són alimentats per la mateixa font, de manera que l’energia pot ésser fornida indistintament en l’un o l’altre sentit.
Low Energy Antiproton Ring
Desaccelerador de partícules per a produir antiprotons del CERN de Ginebra.
Construït el 1982 i operatiu fins el 1996, produïa antiprotons amb una energia de 21 MeV i permeté estudiar més a fons les propietats de l’antimatèria i Fou transformat en l’anell d’ions de baixa energia Low Energy Ion Ring, el qual, al seu torn, contribuí a la construcció del Gran Collisionador d’Hadrons, inaugurat el 2007
descomposició en factors irreductibles
Matemàtiques
Descomposició característica dels elements d’un tipus d’anell, anomenat anell factorial
.
Un anell factorial A és un anell commutatiu unitari i íntegre el producte de dos elements no nuls no és nul en què tot element x no nul i no invertible pot ésser expressat d’una manera única en la forma x = up 1 p n , on u és un element invertible de A i els p i i = 1,, n són elements irreductibles de A elements p no invertibles de A tal que si p = ab aleshores almenys un dels factors, a o b , és invertible
àlgebra
Matemàtiques
Anell B que esdevé un A-mòdul a causa d’un homomorfisme entre un anell A i B.
Tot anell és sempre una ℤ-àlgebra, en què ℤ denota l’anell dels nombres enters
congruència
Matemàtiques
En un anell, relació d’equivalència compatible amb l’estructura, definida per aRb
si i només si a
i b
són congrus mòdul un element de l’anell: aRb
⇔ a
≡ b
(mod m
) ( congru
).
Aplicada, en particular, a l’anell dels enters
àlgebra associativa
Matemàtiques
Estructura composta (A,+,×,·) on (A,+,×) és un anell, (A,+,·) és un mòdul sobre un anell commutatiu amb unitat K i es verifica que, si λ∈K i a,b∈A, λ(ab)=a(λb)=(λa)b.
Les nocions d’àlgebra nulla, unitària, commutativa són les equivalents a les de l’anell L’àlgebra és lineal si A, +, és un espai vectorial Són importants l’àlgebra tensorial, la simètrica i l’exterior sobre un espai vectorial
illes Òrcades
L’Anell de Brodgar a les illes Òrcades
© Boris15 | Dreamstime.com
Arxipèlag
Arxipèlag situat al nord d’Escòcia, que constitueix una regió administrativa.
La capital és Kirkwall 5947 h 1981 És situat davant les costes de Caithness, de les quals les separa el Pentland Firth Són constituïdes bàsicament per gres roig i per materials semblants als del nord d’Escòcia Presenten un relleu gairebé pla, sobretot a l’illa principal, Mainland, i de poca altitud el punt més alt té 500 m, a l’illa de Hoy El principal recurs econòmic és la ramaderia bovina també hi ha porcs, i és molt important la producció d’ous
sistema de generadors
Matemàtiques
Subconjunt d’un grup G, d’un anell A, d’un espai vectorial E, etc, tal, que l’únic subgrup, subanell, subespai vectorial, etc, que el conté és total, és a dir, és el grup G, l’anell A, l’espai E, etc.
Posat que el sistema de generadors consti d’un sol element, aquest és anomenat generador del grup, de l’anell , etc
mòdul
Matemàtiques
Estructura algèbrica constituïda per un conjunt M proveït d’una operació interna (+), respecte a la qual té estructura de grup commutatiu, i d’una operació externa (·) amb un anell unitari i commutatiu A
.
L’estructura satisfà, per a tot x , y ∈ M i a , b ∈ A , les següents propietats a bx = ab x a x + y = ax + ay a + b x = ax + bx 1 x = x La noció de mòdul és menys restrictiva que la d' espai vectorial la llei externa d’aquest requereix l’ús d’un cos en lloc d’un anell La noció de mòdul és menys restrictiva que la d' espai vectorial la llei externa d’aquest requeix l’ús d’un cos en lloc d’un anell Tot anell unitari és considerat un mòdul sobre ell mateix Si tot element del mòdul pot ésser expressat com a combinació lineal única d’una família…
pedra preciosa
Anell de maragdes i or, i arrecades de robís i or
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Pedra dura, transparent i de gran valor que, un cop tallada, és utilitzada en joieria.
Tradicionalment el diamant, el robí, el zafir i la maragda havien estat considerades les úniques i vertaderas pedras precioses Totes les restants eren considerades predres semiprecioses La Confederació Internacional de la Joieria i Orfebreria de Diamants, Perles i Pedres establí el 1970 que el terme pedra semipreciosa era incorrecte i el prohibí