Resultats de la cerca

Fou deixeble de J L David, bé que la seva obra ja és preromàntica Pintà obres de tema mitològic i d’inspiració literària, com El somni d’Endimió 1792 Musée du Louvre, Les ombres dels guerrers francesos rebuts al palau d’Odín 1801 Musée National de Malmaison, Enterrament d’Atala 1808 Musée du Louvre i Escenes del Diluvi 1811 Musée du Louvre

Filla gran de Jaume II i de la seva primera dona, Anne Hyde, fou educada dins el protestantisme Es casà amb Guillem d’Orange , i passà a residir als Països Baixos A conseqüència de la Revolució del 1688 fou proclamada reina pels seus drets hereditaris, mentre que el seu marit ho era per invitació del parlament Deixà el govern a mans del seu marit

Ensenyà a l’asil clínic de Sainte-Anne, a París, i s’especialitzà en malalties mentals Publicà Étude expérimentale et clinique sur l’alcoolisme 1871, Étude clinique sur la paralysie générale 1873, Des diverses formes de délire alcoolique et de leur traitement 1873, Recherches sur les centres nerveux 1876, Leçons cliniques sur l’épilepsie 1882 i Leçons cliniques sur les maladies mentales 1887 Era membre de l’Académie de Médecine 1915

Al començament dirigí curtmetratges, sobretot de la parella còmica Stan Laurel i Oliver Hardy, però el 1935 obtingué el seu primer èxit important amb Alice Adams , èxit que continuà amb Gunga Din 1939, i sobretot amb A Place in the Sun 1951, Oscar al millor director, Shane 1953, Giant 1956, The Diary of Anne Frank 1958, The Greatest Story Ever Told 1963 i The Only Game in Town 1968

Al s XVII es fusionà amb els Montmorency En foren membres més destacats Georges de La Trémoille 1382-1446, favorit del rei Carles VII de França, Louis de La Trémoille 1460-1525, vescomte de Thouars i príncep de Talmont, que es distingí a les campanyes d’Itàlia, Claude de La Trémoille 1566-1604, duc de Thouars, que es convertí al calvinisme i lluità juntament amb el príncep de Condé i el futur Enric IV de França, i Marie-Anne La Trémoille

Filla natural d’Anne Bécu, dita Quantigny , i d’un monjo Esdevingué amant del comte Jean Du Barry i s’introduí en els medis artístics i literaris com a comtessa Du Barry, impròpiament, puix que existia la comtessa legítima El 1768 entrà en relació amb Lluís XV, però es casà amb Guillaume Du Barry, germà de Jean A la mort del rei 1774, es retirà a Louveciennes Durant la Revolució Francesa féu unes quantes anades a Anglaterra El 1793 fou jutjada i guillotinada

Deixeble de GPilon, de qui continuà l’estil però amb una correcció romana que li restà força i caràcter Treballà per a la família Montmorency al castell d’Écouen, als sepulcres del conestable Anne de Montmorency i de la seva muller i en el monument al cor del conestable tots tres al Musée du Louvre Posteriorment treballà per a Enric IV a la façana de la Petita Galeria del Louvre La seva obra mestra és l’estàtua orant de Marie de Brabançon-Cany 1601, Musée du Louvre

Anne-Marie Comparini, de la centrista UDF, és elegida presidenta de la regió Roine-Alps amb els vots del seu partit i dels diputats regionals socialistes i verds L’elecció suposa una divisió en els partits de la dreta francesa, ja que l’RPR i la Democràcia Liberal voten un altre candidat, que també rep el suport de l’FN Els vots de socialistes i verds a Comparini responen a l’objectiu prioritari d’elegir un president que, a diferència de l’anterior, Charles Millon, no hagi de recórrer als vots de l’FN

Filla de l’escriptor Carlo Mazzantini i de la pintora irlandesa Anne Donnelly, estudià a l’Accademia d’Arte Drammatica Silvio d’Amico de Roma i emprengué una reconeguda carrera com a actriu teatral Debutà en la literatura el 1994 amb Il catino di zinco , premi Opera Prima Rapallo-Carige, a la que seguiren Manola 1999, Non ti muovere premis Grinzane Cavour i Strega 2002, de la qual vengué dos milions d’exemplars a tot el món, Venuto al mondo premi Super Campiello 2009 i Nessuno si salva da solo 2011

Fou fundat el 1968 i des d’aleshores és liderat per la intèrpret d’ones Martenot Françoise Deslogères Aquesta formació s’amplia de vegades amb un pianista -funció que alternen Anne-Marie Lavilléon, Claude Bonneton, Guy Teston i Gilles Bérard- i un percussionista, habitualment Alain Jacquet o Michel Gastaud Gràcies al gran nivell interpretatiu dels seus membres i al fet d’estar constituït per un conjunt instrumental tan poc freqüent, el grup ha estat destinatari de diverses obres d’autors contemporanis, com Pierrette Mari, Guy Morançon i Alain Weber