Resultats de la cerca
Es mostren 1707 resultats
australopitec
Antropologia física
Nom genèric (Australopithecus) que agrupa els homínids fòssils del Pliocè i el Plistocè inferior de l’Àfrica austral i oriental.
Els fòssils assignats a aquest grup tenen una antiguitat estimada d’entre dos i quatre milions d’anys Els australopitecs presenten un crani més elevat que el dels pòngids i menys que el de l’home actual, un dentat potent que suggereix una dieta principalment vegetariana i un prognatisme pronunciat Hom n’ha deduït de les característiques morfològiques la marxa bípeda La capacitat craniana estimada oscilla entre els 350 cc i els 600 cc entre la dels ximpanzés i per sota de la de l’ Homo habilis , i força inferior a la de l’ Homo sapiens arcaic, d’uns 1500 cc En alguns casos, les restes fòssils…
Himet
Muntanya
Muntanya de Grècia, a l’Àtica, que es dreça aïllada al SE d’Atenes (1 026 m).
Fou cèlebre a l’antiguitat per un santuari dedicat a Zeus
làmia
Mitologia
Monstre fabulós amb cap de dona i cos de drac.
Sembla que, a l’antiguitat, les dides feien servir la seva llegenda per a espantar els infants
epítom
Pedagogia
Compendi d’una obra extensa fet amb una finalitat didàctica.
En l’antiguitat, els epítoms tingueren molta difusió, com, per exemple, els de Tit Livi Ab urbe condita
Mirmanda
Ciutat
Ciutat imaginària que la tradició situa dins l’actual terme de Terrats (Rosselló) aigua amunt de la Canta-rana.
Hom li atribueix una antiguitat superior a Barcelona, i moltes llegendes, especialment d’encantaments i de fades, s’hi relacionen
Kos
El santuari d'Asclepi, a Kos
Illa
Illa grega de la mar Egea, que forma part de les Espòrades Orientals, al nomós del Dodecanès (costa d’Anatòlia).
Seu, a l’antiguitat, del santuari d’Asclepi, florí al seu entorn una famosa escola de medicina presidida per Hipòcrates
Accademia Romana di Archeologia
Institució fundada per Benet XIV el 1740 amb el nom d’Accademia delle Romane Antichità.
Pius VIII li concedí el títol de Pontificia Té per objecte principal l’estudi de l’antiguitat clàssica i paleocristiana
Làurion
Serra
Zona muntanyosa de Grècia, a l’extremitat meridional de l’Àtica.
A l’antiguitat fou famosa per les seves mines de plom argentífer, explotades des de la fi del s VI aC
Jaume Finestres i de Monsalvo
Historiografia catalana
Historiador i monjo.
Vida i obra Fill de Pere Joan Finestres, advocat, i germà de Daniel Finestres Ingressà en l’orde del Cister 1715, a Poblet Fou autor de la Historia del Real Monasterio de Poblet , un encàrrec de l’abat Francesc de Fornaguera del qual l’any 1746 aparegué el primer volum L’obra completa i definitiva es compon de cinc volums, apareguts entre el 1753 i el 1765, i es reedità entre els anys 1947 i 1949 L’objectiu principal del treball fou aportar documentació que demostrés que el cenobi de Poblet era anterior al 1153, ja que en aquell moment tingué lloc un plet entre Poblet i Santes Creus sobre l’…
Manneken-Pis
Manneken-Pis
riouj (CC BY-NC 2.0)
Font
Font de Brussel·les, que rep el nom d’una petita estàtua que l’adorna, còpia de l’original, del 1619, de Jérôme Duquesnoy; representa un nen orinant.
Els dies de gran festa hom posa al nen luxosos vestits, l’antiguitat d’alguns dels quals es remunta al segle XVIII