Resultats de la cerca
Es mostren 6608 resultats
Mitra
Mitologia
Divinitat irànica que apareix ja en un text cuneïforme del segle XIV aC.
En els Veda apareix juntament amb Varuna de vegades apareix el compost Mitravaruna , potser com a personificació del cel diürn, mentre que Varuna podria ésser la del cel nocturn En el mazdaisme deixa d’ésser una divinitat i passa a ésser un dels Yazata o venerables Posteriorment, a Pèrsia i en contacte amb la civilització hellènica, Mitra esdevingué una divinitat solar, i el seu culte es difongué ràpidament a Occident Sovint és representada aquesta divinitat en el moment de matar el toro còsmic que morint dóna origen a la vida Del seu culte, celebrat en els mitreus,…
valenciana prosa
Literatura
Expressió que apareix en alguns escriptors valencians de la segona meitat del s. XV.
Així, és citada per Joan Roís de Corella, Miquel Peres i Bernat Fenollar i també apareix a la versió de Bernadí Vallmanya de La cárcel de amor de Diego de San Pedro 1493 Aquests texts, tots ells traduccions, es caracteritzen per la seva prosa recargolada, llatinitzant i artificiosa, la qual cosa pot fer creure que l’expressió no tenia cap matís dialectal la prosa catalana escrita a València o pels valencians, sinó estilístic “estil de valenciana prosa” i que servia per a distingir el discurs ampullós i abarrocat de la redacció planera i sense filigranes retòriques
ciàtica
Patologia humana
Síndrome neurològica que apareix a conseqüència del sofriment del nervi ciàtic.
Es caracteritza per dolor i alteracions de la motricitat, de la sensibilitat i dels reflexos en el territori innervat per aquest nervi El dolor apareix a la regió lumbar i es propaga vers la part posterior de la cuixa, el buit popliti, la cama i el peu El 95% de les ciàtiques apareixen a conseqüència de la compressió soferta per les arrels nervioses a llur sortida de la columna vertebral L'hèrnia discal és la causa de compressió més freqüent altres causes, menys freqüents, són les anomalies òssies de la regió lumbo-sacra, les artrosis, els tumors metastàtics o primitius, les malalties de…
claudicació intermitent
Patologia humana
Dolor constrictiu que apareix a les extremitats inferiors solament durant els esforços (de caminar, de córrer, etc) i que desapareix en suspendre l’exercici.
Aquest dolor, en forma de rampa, apareix generalment poc temps després d’haver començat la marxa, augmenta en continuar l’exercici i disminueix fins a desaparèixer amb el repòs apareix de nou en iniciar la marxa Es presenta especialment en l’arterioesclerosi i en la tromboangiïtis obliterant La claudicació intermitent és un símptoma d’isquèmia d’esforç del múscul, i sovint apareix a conseqüència d’oclusions incompletes i segmentàries de la part proximal de les artèries femorals
Llibre Vermell de Montserrat
Pàgina del Llibre Vermell de Montserrat, on apareix representada la concesió a Montserrat del Jubileu de Santa Maria de Porciúncula
© Fototeca.cat
Religió
Literatura catalana
Manuscrit dels s. XIV-XVI, en llatí i en català, relligat amb cobertes vermelles, escrit i conservat a Montserrat.
És d’interès històric sobre els miracles, els privilegis, els romiatges i la confraria de Montserrat i les esglésies de Roma litúrgic amb rituals, pregàries, lletanies i calendari homilètic, doctrinal, geogràfic amb mapes astronòmic, teratològic dibuixos de monstres i historicoliterari Conté, a més, nou cants set tenen text llatí i dos català Dos són cànons, quatre són a una veu, dos a dues i un a tres L’aspecte coreogràfic dels seus cinc balls rodons és de gran importància per a la història de la dansa religiosa
Bernat de So i de Vilaragut
Bernat de So en un retrat que apareix al retaule de Sant Joan Baptista, del Mestre de Rosselló a Évol (Conflent)
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vescomte d’Évol i senyor de Millars Rosselló Fill del segon vescomte Joan de So En les lluites entre Pere III de Catalunya-Aragó i Jaume III de Mallorca servà fidelitat al primer, i intervingué en el setge de l’Alguer 1354 i lluità a Aragó en la guerra contra Pere de Castella 1363, dit el Cruel Fou senescal de Catalunya i majordom del Cerimoniós, i el 1373 fou tramès a Carcassona per tal de tractar amb el duc d’Anjou sobre el problema mallorquí expedició contra Jaume III de Mallorca Fruí d’un cert prestigi literari, puix que Joan de Castellnou l’esmenta elogiosament en un sirventès compost…
,
curos
Els Kuroi són un clar exponent de l’art arcaic grec. En la fotografia apareix un kuros pertanyent al Museu Arqueològic Nacional d’Atenes
© Corel Professional Photos
Art
Estàtua de jove nu, de marbre o bronze, característica de l’escultura grega arcaica (s. VII-V aC).
Oferta a una divinitat, simbolitzava un atleta o un difunt S'han trobat koúroi en santuaris i tombes de Grècia, l’Àsia Menor i la Magna Grècia
dírham
Dírham de plata de l’època d’Al-Hakam I, apareix retallat i amb llegenda epigràfica a l’anvers i el revers. A l’anvers hi ha escrit: "No és déu sinò Al·là, l’Únic, no té copartícip".
Museo Arqueológico y Etnológico de Granada
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda musulmana d’argent que inicialment imità la tipologia i la metrologia de la dracma sassànida i que els àrabs difongueren des de la fi del segle VII.
A partir de la reforma del califa ‘Abd al-Malik ibn Marwān, els seus tipus esdevingueren totalment epigràfics i el seu pes es reduí de 3,98 g a 2,97 g A la península Ibèrica hom baté dírhams des de l’any 722 En el període dels regnes de taifes, el dírham deixà d’ésser d’argent de bona llei per a ésser de billó o, fins i tot, de coure Als Països Catalans en bateren les taifes de Tortosa, Lleida, València, Mallorca-Dénia i Alpont En temps dels almoràvits, la moneda d’argent fou el quirat, però els almohades restabliren el dírham amb un pes proper a 1,5 g i de forma quadrada N’encunyaren els…
fístula umbilical
Patologia humana
Fístula que apareix al llombrígol.
Generalment és deguda a la persistència de l’úrac o del conducte òmfalo-mesentèric
Teodoros
Lapidació de sant Esteve
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Nom que apareix a manera de signatura a l’escena de la Lapidació de sant Esteve, pintura mural romànica (segle XI) de Sant Joan de Boí (avui al Museu d’Art de Catalunya).
És presumible que es tracti del nom de l’autor, que seria grec —la inscripció apareix en caràcters grecs— i un dels primers pintors de nom conegut actius a Catalunya