Resultats de la cerca

La nitració de composts aromàtics té lloc mitjançant l’acció de l’àcid nítric en el si d’un solvent determinat Les nitracions aromàtiques són reaccions de substitució electròfila i resten sotmeses als efectes orientadors i activadors o desactivadors dels substituents Així, el grup -NO 2 és un substituent desactivant, que orienta en posició meta , mentre que l’hidroxil d’un fenol és un substituent activant i orienta en les posicions orto i para , El mecanisme normal de nitració implica la producció, a partir de l’àcid nítric, de l’ió NO 2 + i l’ulterior atac per part d’aquest ió…

L’estudi de l’aroma, fins fa pocs anys, era limitat fonamentalment a l’experiència sensorial, però actualment la recerca científica segueix bàsicament els camins següents en primer lloc, la cromatografia gasosa per tal de separar els components volàtils que es troben en molt petites concentracions en els productes naturals en segon lloc, l’obtenció de l’aroma natural completa per destillació al buit de la substància aromàtica i condensació dels volàtils a molt baixa temperatura, generalment obtinguda amb nitrogen líquid -196°C en tercer lloc, l’obtenció dels components individuals condensant…

Els anells, anomenats també cicles , poden ésser formats per un nombre illimitat d’àtoms amb un mínim de 3 En química orgánica, els anells de 3 a 7 àtoms són anomenats petits, els de 8 a 14, mitjans, i els de més de 14, grans Els àtoms d’un anell poden ésser tots del mateix element composts homicíclics o de més d’un element composts heterocíclics i poden ésser situats tots en un mateix pla cas dels composts orgànics aromàtics o en plans diferents cas, per exemple, del ciclohexà Quan un anell és particularment estable, resisteix a la major part d’agents químics sense obrir-se i…

Té lloc mitjançant l’establiment d’un enllaç covalent amb un àtom de carboni, desplaçant d’aquest un altre àtom o grup La racionalització de les reaccions de substitució fou iniciada en el decenni 1940-50 amb els treballs de CK Ingold, el qual les classificà en reaccions de substitució nucleofílica i reaccions de substitució electrofílica, atès el caràcter electrònic del reactiu Les reaccions de substitució nucleofílica ocorren finalment sobre àtoms de carboni saturats n’és un exemple característic la transformació d’un halogenur d’alquil en un alcohol, d’acord amb l’esquema HO - +R-Hal →R-…

El grup carboxil ocupa forçosament una posició terminal en l’esquelet dels carbonis, ja que només té un enllaç lliure Segons quina és la natura del grup R, els àcids carboxílics es classifiquen en alifàtics, alicíclics que poden ésser, uns i altres, saturats o insaturats, aromàtics i heterocíclics Si al grup R hi ha d’altres grups funcionals, és possible de distingir també entre un àcid alcohol, un àcid fenol, un àcid cetònic, un aminoàcid, etc D’acord amb les normes de la IUPAC, els àcids carboxílics són designats fent seguir la paraula àcid d’un adjectiu format afegint al nom de l’…

Mitjançant una primera destillació simple hom obté un aiguardent de 65-68° sense cap mena de perfum aquest es desenvolupa a conseqüència de l’envelliment esterificació, formació d’aldehids i cetones aromàtics, etc, el qual dura uns 20-25 anys Acabat el procés, el vi destillat ha perdut una tercera part del volum, fonamentalment alcohol, i aleshores passa a tenir una graduació de 52-60° Aquest tipus de brandi, no corrent al mercat, és emprat per a reparar els tipus comercials, per barreja amb alcohols més joves i per addicions de caramel i d’aigua la graduació final sol ésser d’uns 40-50° A…

S'anomena també àcid homogentísic o àcid dihidroxifenilacètic

A causa de llur poca reactivitat química s’anomenen també parafines El més simple és el metà Els altres alcans en deriven formalment per successives insercions de metilens —CH₂— Llur conjunt constitueix una sèrie homòloga A partir del quart membre de la sèrie apareix la possibilitat d'isomeria per ramificació de la cadena de carbonis En efecte, a la fórmula C₄H₁₀ corresponen ja dos composts diferents i el nombre d’isòmers creix molt ràpidament a mesura que el nombre de carbonis augmenta El nom dels alcans lineals , llevat dels quatre primers, s’obté combinant un prefix numeral, derivat del…

Hom l’obté per extracció, amb aigua a 90°C, i posterior concentració per evaporació

El quitrà presenta sovint una olor característica a causa dels fenols i les amines que intervenen en la seva composició És generalment immiscible amb l’aigua, però miscible amb el disulfur de carboni i el benzè En la seva composició intervenen diversos fenols, coneguts com a àcids del quitrà fenol, cresols, xilenols, etc, diverses amines aromàtiques i heterocícliques, conegudes com a bases del quitrà anilina, piridina, picolina, lutidina i quinolina, i també una mescla d’hidrocarburs aromàtics mononuclears i polinuclears La destillació dels quitrans origina un residu, conegut com…