Resultats de la cerca

Deixeble de Marcel Tournier a París, la seva tècnica i musicalitat li donaren fama internacional El seu repertori comprenia des d’obres barroques a contemporànies Destacats compositors li dedicaren diverses obres Professà a l’Accademia Musicale Chigiana de Siena 1958-62 i el 1988 ingressà a l’Academia de Bellas Artes de San Fernando Edità música original per a arpa de Cabezón, Beethoven, Dušek, Palero i Ribayaz

Soci de la Societat del Camp de l’Arpa a partir dels anys cinquanta, creà un colomar Posteriorment es feu soci de la Societat Fondo de Santa Coloma de Gramenet i de la Trinitat Vella i de la Societat de Premià de Mar, de la qual fou vicepresident i on feu un nou colomar Dedicat més a la cria que no pas a la competició, reuní més de 150 coloms esportius

Participà en la guerra del 1812 i fou preceptor del tsarévitx És l’introductor del Romanticisme en la poesia del seu país Entre les seves obres cal destacar V'ečer ‘La tarda’, 1806 i Eolova arfa ‘L’arpa d’Èol’, 1814 És notable la seva traducció de l' Odissea i d’algunes obres de Byron i Schiller Protegí els poetes decabristes TG Ševčenko, MJ Lermontov i AS Puškin

La seva poesia s’inspirà en un amor no correspost i en la fe en el progrés social del seu país Escriví també excellents poemes paisatgístics, de to impressionista, rebrots mestrívols d’aquest gènere vuitcentista Publicà, entre altres, els volums Ez az én vérem ‘Això és la meva sang’, 1919, Késo szüret ‘Verema tardana’, 1919, Nefelejts ‘Miosotis’, 1921, Testamentum 1925, Hárfa ‘Arpa’, 1929 i Fiatalok, még itt vagyok ‘Joves, encara soc aquí’, 1935

En el cas d’instruments com el piano o l’arpa el resultat d’aquest ornament és com una escala executada molt ràpidament, mentre que en els instruments de corda, alguns de vent principalment el trombó de colissa i la veu humana l’efecte és un canvi d’afinació sense notes definides, sense discontinuïtats, que també pot rebre el nom de portamento S’indica amb una línia recta o bé ondulada que uneix les dues notes

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus arpa oberta El nom de sambýke era utilitzat en l’antiga Grècia per a designar les arpes angulars, si bé no es coneix exactament com era l’instrument concret al qual es referia Instruments semblants apareixen representats iconogràficament en l’antiga cultura de Mesopotàmia També hi ha algunes citacions bíbliques que hi fan referència, juntament amb altres instruments, en el Llibre de Daniel versets 5, 7, 10 i 15

Estudià a París amb Nadia Boulanger Situat dins d’un neoclassicisme influït per MRavel i IStravinsky, és autor d’un concertino 1932 i dos concerts 1936, 1965 per a piano i per a altres instruments violí, arpa, clarinet, etc, una simfonia, cantates, ballets, com Le roi nu 1936, Les malheurs de Sophie 1948 i Pierrot ou les secrets de la nuit 1981, les òperes Le diable boiteux 1937 i Paris à nous deux 1954 i música per a films

Presidí el Cercle de Belles Arts d’Alacant i, havent-se traslladat a Madrid, treballà al diari ABC 1918, del qual fou cap de redacció 1929 feu crítica teatral a Blanco y Negro Collaborà a publicacions literàries alacantines Publicà, com a poeta, Ecos del alma 1901, Arpa sonora 1912 i, per al teatre, Náufragos de vida 1918, comèdia amb música de Rafael Campos de Loma En català publicà una novella curta, costumista Remediets i Frasquiteta 1902

Vida Estudià composició amb Paul Le Flem i E Varèse al mateix temps que cursava els estudis universitaris de literatura a la Sorbona Fou professor en aquest centre des del 1928 al 1942 Fundà el 1936, amb O Messiaen, D Lesur i Y Baudrier, el grup Jove França, en reacció al Grup dels Sis Fou director musical de la Comédie-Française 1945-59 i professor al Conservatori de París 1966-70 Jolivet s’interessà especialment pel gènere concertant, del qual deixà uns exemples notables, com ara el Concert per a ones Martenot 1947, peces per a trompeta, percussió, violí o piano La seva música, atonal, és…

Es desconeix la data del seu naixement, com també els detalls de la seva formació musical La seva activitat professional es desenvolupà a la catedral de Girona, on succeí Emmanuel Jubert i ocupà el càrrec d’organista de la seu des del 1715 fins al 1751 Intervingué diverses vegades en els jurats per a les places d’instrumentistes, com ara les de violí i arpa, de la capella de música de la catedral de Girona, on coincidí amb el mestre Tomàs Milans