Resultats de la cerca
Es mostren 1177 resultats
àcid ruberítric
Química
Àcid orgànic l’aglicona del qual és l’alitzarina.
És un dels principals constituents de l’alitzari, arrel seca de la roja tintòria
dicotiledònies
Botànica
Classe d’angiospermes.
Caracteritzada per l’embrió amb dos cotilèdons, l’arrel axonomorfa originada a partir de la radícula, la tija amb feixos vasculars oberts i disposats en anell i amb una capa de càmbium, el creixement secundari en l’arrel i en la tija, les fulles peciolades i de nervadura pinnada o palmada i les flors típicament pentàmeres o tetràmeres Hom les divideix en dialipètales , amb flors de periant amb dos verticils i de pètals separats, i monoclamídies o apètales , amb flors de periant doble i de pètals soldats Una altra subdivisió és en arquimídies , que comprenen les…
bulb
Bulb (trena d’alls)
© Fototeca.cat-Corel
Anatomia vegetal
Òrgan, ordinàriament subterrani, constituït per una tija curta i engruixida, amb una gemma destinada a originar la tija aèria en donar-se les condicions adequades, i envoltada de fulles carnoses i riques en reserves, entre les quals hi ha altres gemmes, que originaran nous bulbs.
Hom pot distingir tres menes de bulbs el massís , bàsicament constituït per la tija carnosa, com el del safrà el tunicat , format essencialment per fulles carnoses de manera que les externes, membranoses i més pigmentades, cobreixen les més internes, com el de la ceba i l' esquamós , amb fulles carnoses més curtes i imbricades, com el de la flor de lis A vegades el bulb pot ésser múltiple , com el de l’all El bulb representa un òrgan de resistència que permet a un gran nombre de geòfits de travessar l’època desfavorable freda o seca de llur cicle vegetatiu Bulb Massís del safrà 1, fulla 2,…
ratània
Botànica
Farmàcia
Arbust perennifoli, de la família de les mimosàcies, tomentós, de fulles simples, alternes, sèssils i ovades agudes, de flors vermelloses i de fruits en carcèrul.
És propi dels Andes L’arrel, oficinal, té virtuts astringents i conté una matèria colorant vermella
ginseng
Ginseng
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les araliàcies, de fulles palmaticompostes i de flors pentàmeres verdoses reunides en umbel·les terminals.
És natural de la Xina, Manxúria i Corea, on la seva arrel té un ampli ús oficinal
pimpinella
pimpinella de típiques i fulles pinnaticompostes i capítols globosos
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les rosàcies, de 10 a 90 cm d’alt, de fulles pinnaticompostes, amb folíols crenats o incisos, de flors apètales, verdoses o brunes, agrupades en glomèruls, i de fruits en aqueni.
Creix en prats i llocs herbosos, a una gran part d’Europa L’arrel té virtuts astringents
panical
panical de muntanya
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 20 a 70 cm d’alt, espinosa, d’un verd blanquinós, de fulles una o dues vegades pinnatipartides, de flors blanques reunides en capítols ovoides, i de fruits densament coberts d’esquames.
Es fa en llocs incultes, prats secs i brolles L’arrel té propietats diürètiques, aperitives i emmenagogues
herba de Sant Benet
Herba de Sant Benet
Donald Hobern (cc-by-3.0)
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les rosàcies, rizomatosa, alta de 20 a 60 cm, de fulles pinnatisectes, de flors grogues i de fruits en plurinúncula.
Creix en fondalades, tanques, reguerons i altres llocs humits i ombrívols L’arrel té virtuts restringents, tòniques i febrífugues
escamònia
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les convolvulàcies, de tiges primes volubles, fulles sagitades i flors de color groc blanquinós o verdós.
L’arrel és molt grossa i conté una resina oficinal de propietats purgants dràstiques És pròpia de l’Àsia Menor
coeficient de correlació
coeficient de correlació
Matemàtiques
Nombre que mesura el grau de correlació entre dues variables aleatòries.
Un exemple n’és el quocient entre la seva covariància i l’arrel quadrada del producte de les seves variàncies