Resultats de la cerca
Es mostren 709 resultats
suport
Tecnologia
Tot allò (peça, element, aparell, dispositiu, etc) que manté una cosa en equilibri, la suporta, la sosté, n’assegura la solidesa o la manté en una posició determinada.
En els sistemes mecànics, el suport pot ésser simple, d’encast, d’articulació o de suspensió
valor
Música
Interval de temps comprès entre els atacs de dos sons successius.
Per extensió, interval de temps comprès entre dos accents del mateix tipus dinàmics, tímbrics, etc o dos canvis o discontinuïtats clarament marcats ritme harmònic En ser atacats atac , els sons "tallen", "trenquen" en fragments, articulen el continuum del temps De l’efecte que produeixen en l’oient les relacions entre aquests fragments o intervals successius de temps se’n diu ritme Si els valors que integren un fragment de música són proporcionals entre ells els uns són el doble, el triple, etc dels altres, o la meitat, un terç, etc, el temps d’aquesta música és mesurat, és a dir, el…
Esquinços i luxacions
Un esquinç consisteix en la desinserció o ruptura dels elements que, com ara els lligaments, estabilitzen els encaixaments articulars Una luxació, o dislocació, és el desplaçament d’un o més dels extrems ossis que es relacionen en una articulació, i que es colloquen així fora del lloc habitual Els esquinços i les luxacions poden ésser provocats per diverses circumstàncies Tanmateix, els moviments sobtats i violents, com també les caigudes i els cops accidentals, en són les causes més freqüents Sovint es produeixen quan es desenvolupa alguna activitat física molt intensa o un esport violent,…
retroflexió
Fonètica i fonologia
Fenomen pel qual l’àpex de la llengua s’eleva i s’orienta cap al paladar central en certes articulacions, i així produeix un efecte acústic particular.
En anglès americà, per exemple, és característica l’articulació retroflexa de /r/ en contacte amb vocal anterior
fase
Fonètica i fonologia
Cadascun dels tres moments articulatoris característics de qualsevol emissió fònica de parla: intensiu, tensiu i distensiu.
A vegades poden arribar a coincidir parcialment la fase distensiva d’una articulació amb la fase intensiva de la següent
cúbit
cúbit 1, cavitat sigmoide major a la zona d’articulació amb l’húmer; 2, olècran per a la inserció del múscul tríceps; 3, apòfisi coracoide; 4 cavitat sigmoide menor, per a articular-se amb el radi; 5, superfície d’inserció del múscul braquial anterior; 6, forat nutrici, o orifici d’entrada de l’artèria nutrícia; 7, cresta longitudinal externa; 8, cap del cúbit; 9, apòfisi estiloide, que serveix per a la inserció del lligament intern del canell
© Fototeca.cat
Anatomia animal
L’os més llarg i intern de l’avantbraç, articulat amb l’húmer per dalt, amb el radi per fora i amb el cartílag articular per baix.
Hom hi distingeix una diàfasi i dues epífisis, de les quals la proximal comprèn l’olècran, l’apòfisi coronoide i les cavitats sigmoides major o troclear i menor o radial, i la distal, anomenada cap del cúbit , presenta una eminència, l’apòfisi estiloide
palatalització
Fonètica i fonologia
Fenomen fonètic o fonològic pel qual un so no palatal esdevé palatal o quasi palatal, generalment en contacte amb altres sons veïns que ho són.
Així s’explica en català l’articulació palatalitzada de sons com ara n, s, l, etc, en determinats contexts palatals un jove ún zóbe
Tractat de Brussel·les
Història
Acord d’aliança defensiva i de coordinació econòmica signat a Brussel·les, el 12 de març de 1948, per França, Holanda, Bèlgica, Luxemburg i el Regne Unit, amb una validesa de 50 anys.
El 1955, amb l’adhesió d’Itàlia i l’Alemanya Federal, el pacte serví de base a l’articulació de la Unió Europea Occidental Unió Europea
brisé
Música
Terme que significa trencat i que s’aplica com a adjectiu a termes com acord, octaves, etc. (acords brisé, octaves brisé).
Es refereix a la forma d’articulació, és a dir, a l’execució desplegada o successiva de les notes de l’acord en lloc de la simultània
artropatia de Charcot
Patologia humana
Artropatia d’origen neuropàtic.
Acompanya d’altres afeccions més generals com les tabes, siringomièlia, neuropatia diabètica, etc l’articulació es destrueix, i la zona articular resta privada de sensibilitat dolorosa i propioceptiva