Un esquinç consisteix en la desinserció o ruptura dels elements que, com ara els lligaments, estabilitzen els encaixaments articulars. Una luxació, o dislocació, és el desplaçament d’un o més dels extrems ossis que es relacionen en una articulació, i que es col·loquen així fora del lloc habitual.
Els esquinços i les luxacions poden ésser provocats per diverses circumstàncies. Tanmateix, els moviments sobtats i violents, com també les caigudes i els cops accidentals, en són les causes més freqüents. Sovint es produeixen quan es desenvolupa alguna activitat física molt intensa o un esport violent, que requereix una gran amplitud de moviments i per a la qual el subjecte no està prou entrenat. Són lesions especialment comunes quan no es duen a terme les fases d’estirament i d’escalfament a l’inici de cada sessió d’entrenament.
Els esquinços i luxacions poden afectar qualsevol articulació, però es lesionen amb més freqüència les més exposades a moviments bruscs i a cops, com ara les espatlles, els colzes, els canells, els malucs, els genolls i els turmells.
Ambdós trastorns es manifesten bàsicament per un dolor intens, inflamació, eventualment per hemorràgies en les zones afectades i, de manera ja més característica, per la impossibilitat de bellugar adequadament l’articulació implicada. En cas de dislocació, també és característica l’adopció de postures que, en condicions normals, és a dir, quan els extrems ossis intraarticulars es mantenen en el lloc habitual, serien impracticables.
En cas d’esquinç o de luxació, de la mateixa manera que en cas de distensió muscular, cal aturar immediatament l’activitat física i deixar la zona afectada en repòs, si és possible per damunt del nivell de la resta del cos i també aplicar fred en la zona. A més, en aquests casos convé anar com més aviat millor a un facultatiu, ja que, si el tractament de fons no s’inicia durant les primeres fases, la recuperació dels teixits lesionats requereix més temps, i poden quedar trastorns residuals.
El tractament de fons, que sovint requereix l’administració d’anestèsia local, consisteix en la recol·locació dels extrems ossis desplaçats i en la reparació dels teixits danyats, sia per mitjà de procediments manuals o quirúrgics. Després de recompondre l’articulació lesionada, es procedeix a la seva immobilització durant unes quantes setmanes, segons els casos, i a l’administració d’analgèsics i antiinflamatoris. La interrupció de l’exercici físic s’ha de mantenir fins que els teixits no hagin aconseguit una completa recuperació.
Per tal de prevenir els esquinços, de la mateixa manera que les distensions musculars, és molt important realitzar un estirament i escalfament adequat a l’inici de cada sessió d’entrenament, posar especial esment a mobilitzar cada una de les articulacions al màxim possible i, naturalment, evitar la pràctica d’activitats físiques o d’esports per als quals hom no estigui preparat adequadament.