Resultats de la cerca

Algunes anguíllules viuen lliures a les aigües dolces de bassals o llacunes on abunden matèries en descomposició d’altres són fitoparàsites n’hi ha que són paràsites d’artròpodes i algunes poden parasitar l’home o d’altres mamífers Són cosmopolites i viuen tant en climes càlids com a molt baixes temperatures L’ anguíllula del vinagre Anguillula aceti viu en grans quantitats a les mares del vinagre L’ anguíllula de la tija Ditylenchus dipsaci és la més corrent i ataca diferents plantes espontànies i conreades sègol, ceba, faveres, patateres, etc, i produeix deformacions L’espècie Tylenchus…

La larva, quan surt de l’ou, té ja un aspecte similar a l’adult i es modifica progressivament sense canvis bruscs Aquest és el cas dels ortòpters, els heteròpters, els aràcnids, etc Hom els anomena també exopterigots

Els diversos grups d’animals tenen un exoesquelet adaptat a llurs condicions de vida mobilitat, creixement, etc En els coralls i molluscs, que fan vida sedentària, l’exoesquelet és rígid i serveix de sosteniment les sals de calci formen l’exoesquelet del corall, i la conquiolina, el calci i l’aragonita, el dels molluscs En els braquiòpodes és calcari En els briozous és de quitina, de vegades calcificada o de parets gelatinoses En els artròpodes, que tenen una vida activa amb molta mobilitat, l’exoesquelet és format per quitina còrnia en plaques independents que s’articulen de…

Tenen el cap diferenciat, amb ulls o sense, òrgan sensitiu de Tömösvary i un parell d’antenes la boca és força complicada La resta del cos és pràcticament uniforme El tòrax és constituït pels quatre primers segments, amb un parell de potes cadascun, excepte el primer, que és àpode L’abdomen és format per anells, cadascun dels quals té dos segments, i cada segment, dos parells de potes i d’estigmes respiratoris, com també dos parells de ganglis nerviosos i d’ostíols cardíacs La morfologia externa és variada, i la interna és la típica dels artròpodes Els sexes són diferenciats…

El concepte de miriàpode L’organització externa del cos dels miriàpodes, és a dir, la seva divisió en un cap diferenciat i un cos uniforme proveït d’un nombre elevat de segments, és evident en aquest exemplar de quilòpode Pseudohimantarium mediterraneum europaeum , al qual hom pot apreciar, igualment, la uniformitat morfològica dels apèndixs del cos Antoni Serra Els miriàpodes són mandibulats terrestres que tenen el cos format per dues regions, el cap i el tronc El tronc és constituït per un elevat nombre de segments, cada un dels quals presenta, almenys, un parell de potes Aquest caràcter…

Les pintures antiincrustants tenen per objecte evitar la proliferació de vegetals algues i d’animals bàlans i nombroses espècies de celenterats, equinoderms, anèllids, artròpodes i molluscs que s’adhereixen i s’incrusten al buc, el deterioren i alenteixen notablement la marxa de la nau Per assolir llur objectiu les pintures antiincrustants són preparades amb lligants no totalment impermeables a l’aigua i contenen substàncies tòxiques que en dissoldre's lentament emmetzinen els éssers adherits al buc Els tòxics més universalment emprats i més actius són l’òxid mercúric, l’òxid…

Es llicencià en farmàcia 1935 a la Universitat de Barcelona Fou un dels primers especialistes mundials en algunes famílies de coleòpters Tenebrionidae i Anobiidae i de la fauna cavernícola i en descriví prop de sis-cents tàxons Director del Museu de Zoologia de Barcelona 1966-77, professor de zoologia artròpodes a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona 1970-75 i president de la Institució Catalana d’Història Natural 1972-74, fou membre numerari de l’Acadèmia de Ciència i Arts de Barcelona 1969 i membre honorari de la Societat Catalana de Lepidopterologia d’ençà…

Tingueren una importància excepcional durant l’era primària, tant per l’abundància com per la varietat de formes Són la base de la datació bioestratigràfica i tenen un gran interès paleoecològic i paleogeogràfic Presenten una triple divisió, a la qual alludeix el nom, a causa de l’existència de dos solcs longitudinals D’altra banda, el cos és compost per tres regions l’escut cefàlic, el tòrax i el pigidi Foren molt importants al Cambrià i a l’Ordovicià, i llur aparició marca el començament del fanerozoic