Resultats de la cerca
Es mostren 5861 resultats
perfet
Gramàtica
Aspecte de les formes verbals que, dins un paradigma, expressen acció acabada, en oposició a les formes d’imperfet, que expressen l’acció en el seu desenvolupament.
Són perfets el pretèrit perfet d’indicatiu i tots els temps composts, que reben del participi llur aspecte perfectiu El català forma el perfet afegint en els verbs regulars al radical verbal les desinències següents 1a conjugació -í, -ares, -à, -àrem, -àreu, -aren 2a conjugació -í, -eres, -é, -érem, -éreu, -eren 3a conjugació -í, -ires, -í, -írem, -íreu, -iren Però molts verbs irregulars sofreixen alteracions del radical abans d’aquestes terminacions o presenten altres irregularitats especials Al costat del perfet simple dels verbs, el català té la peculiaritat de l’anomenat…
port de Sanitja

Aspecte del port de Sanitja
© AntòniaSànchez - blogenmenorca
Port natural de la costa septentrional de Menorca, entre el cap de Cavalleria i la punta de sa Torre, dins el municipi d’Alaior.
Hom ha considerat que en aquest indret hi havia hagut la hipotètica via fenícia de Sanisera un camí romà unia el port amb Alaior
el Fugurull

Aspecte del mas del Fugurull
© David Montón
Masia
Masia del municipi de Manlleu (Osona), vora la qual hi ha l’església de Vilamirosa.
parc natural del cap de Creus

Aspecte del cap de Creus
© C.I.C - Moià
Espai natural
Espai natural protegit a l’extrem oriental dels Pirineus, a l’Alt Empordà.
Bé que la zona fou considerada d’interès biològic i paisatgístic des del 1984 i, en conseqüència, mereixedora de protecció, no fou fins el 1998 que el Parlament de Catalunya aprovà la llei que constituïa el parc natural, que comprèn 13 886 ha, principalment la península del cap de Creus i la serra de Rodes inclou la totalitat del municipi de Cadaqués i part dels de Port de la Selva, Llançà, Roses, Palau-saverdera i Vilajuïga Hom hi diferencia diversos nivells de protecció, els més estrictes dels quals afecten les reserves naturals integrals terrestre cap de Creus i cap de Norfeu…
Dubrovnik

Aspecte de la localitat de Dubrovnik
CC0
Ciutat
Ciutat de Croàcia, a la costa dàlmata.
Important centre turístic i comercial per mitjà del seu port Acadèmia naval i aeroport internacional Dubrovnik és el nom serbocroat de la ciutat que en català ha estat tradicionalment coneguda amb el nom llatí de Ragusa Fundada pels supervivents eslaus de l’antiga Epidaurus i per un grup de pròfugs romans al començament del segle VII, s’organitzà en república Tenia el llatí com a llengua administrativa i l’eslau per a la vida privada Esdevingué un port comercial de gran categoria Ja al segle XII era centre d’importació i exportació, relacionat amb les ciutats balcàniques i amb les de la…
hostal de Castellví

Aspecte Can Castellví (Jorba)
© Laura Feliz Oliver
Hostal
Antic hostal i casa de postes al camí ral de Barcelona a Lleida, dins el terme de Jorba (Anoia).
potentil·la

Aspecte general d’una potentil·la neumaniana
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes generalment herbàcies i perennes, de la família de les rosàcies, de fulles compostes, palmades o pinnades, de flors blanques, rosades o grogues, pentàmeres i caliculades solitàries o reunides en cimes, i de fruits en poliaqueni.
Cal destacar la potentilla vernal o fragassa P neumanniana
Comes Vell

Aspecte de Comes Vell (Moià)
© C.I.C - Moià
el Masot

Aspecte exterior del Masot (Moià)
© C.I.C. - Moià
Mas situat a l’E de la vila de Moià (Moianès).
És un edifici setcentista, amb torrella central i capella dedicada a la Mare de Déu de Loreto
Jardins Artigas

Aspecte general dels Jardins Artigas
© Lluís Prats
Jardins de la Pobla de Lillet (Berguedà), dissenyats per Antoni Gaudí i construïts entre el 1905 i el 1906.
Situats al costat de l’antiga indústria tèxtil Ca l’Artigas, propietat del senyor Joan Artigas i Alart, resseguint un tram del curs del riu Llobregat, al voltant de la zona de la font de la Magnèsia El jardí consta d’una gruta de grosses pedres sense tallar, amb voltes de claus pènsils com en els viaductes del Parc Güell Al costat de la gruta hi ha la font de la Magnèsia, que dóna nom a tot el jardí, que té forma allargassada seguint el congost de vora del riu Un pont, conegut també com el pont de la Magnèsia, uneix les dues vores del riu amb un airós arc coix damunt del qual hi ha els graons…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina