Resultats de la cerca
Es mostren 451 resultats
Enfrontaments al Masnou amb motiu dels menors estrangers tutelats
Veïns partidaris i contraris al centre de menors estrangers tutelats del Masnou s’enfronten quan els primers n’intenten l’assalt, amb el resultat de quatre dels menors ferits La baralla té lloc després d’una manifestació per denunciar un intent de violació per part d'un dels menors El dia 9 unes 300 persones es manifesten contra l'atac al centre de menors, contra la criminalització dels menors tutelats i es condemna també l’intent de violació
el Raval de València
Història
Antiga moreria de la ciutat de València (Horta), situada fora del recinte antic, davant la porta de la Moreria, que s’obria a la plaça de l’Espart (o porta de la Caldereria, l’antiga bab al-Hanaš o porta de la Colobra, a l’extrem ponentí del decumanus de la ciutat romana).
Corresponia al raval de l’Alcúdia de València d’època islàmica Disposava d’una mesquita actual església parroquial de Sant Miquel, carnisseria, forn, molí i bany i restà inclòs en el nou recinte emmurallat, al nord del carrer de Quart Sofrí un assalt, gairebé incruent, el 1455 el 1521 els agermanats destruïren la mesquita i obligaren els seus habitants a batejar-se Però, de fet, restaren molt pocs cristians nous fins a l’expulsió del 1609 el 1602 hi vivien només 9 famílies
Carlo Caracciolo
Història
Militar
Noble i militar napolità marquès de Torrecuso i cavaller de l’orde de Sant Jaume (1629).
Lluità al servei de Felip IV de Castella Participà en el setge de Salses 1639-40, i en 1640-41 formà part de les forces filipistes manades pel marquès de Los Vélez, del qual era lloctinent, i dirigí el fracassat assalt de Montjuïc, a Barcelona 26 de gener de 1641 El seu fill Carlo Maria Caracciolo , duc de San Giorgio, cavaller de Calatrava 1627, que formava part d’aquestes forces, morí en la batalla Posteriorment Carlo lluità a Portugal 1644
flota
Transports
Unitat estratègica constituïda per la reunió de diferents esquadres concentrades per a dur a terme una missió principal.
Una flota és integrada per la força de combat , formada per porta-avions, cuirassats i creuers amb llurs destructors, la força de seguretat i de vigilància , formada per creuers lleugers, destructors, submarins, etc, i el tren naval , constituït pels vaixells de caràcter logístic, com petroliers, vaixells taller, vaixells hospital, remolcadors, etc Si cal fer operacions de desembarcament, s’hi afegeix la força amfíbia , composta de transports d’assalt, de llanxes de desembarcament i de tot el material de les tropes que han de saltar a terra
Partido Comunista Revolucionario
Partit polític
Partit fundat el 1968 a la Universitat de Barcelona, a partir de les Comisiones de Estudiantes Socialistas [CES], grup radical defensor del “poder estudiantil”, que procedia de la Universitat Popular de la Força Socialista Federal i que s’havia dissolt a l’estiu de 1968.
Els Comités de Huelga Estudiantiles foren el seu front d’estudiants i els Comités de Huelga Obreros, el d’obrers, essent coneguts com CHE-CHO De tendència “mao-espontaneista”, eren partidaris de la vaga general revolucionària com a pas previa la insurrecció armada i a la presa de poder El 1969 organitzaren l’assalt al rectorat de la Universitat de Barcelona A l’estiu de 1970 una part dels membres abandonà el partit i la resta constituí el Partido Comunista Proletario Editaren Hoz y Martillo , Acción Proletaria i El Bolchevique
Més de 30 morts en un atemptat en un casino de Manila
Un home armat amb un fusell d’assalt irromp en el complex lúdic Resorts World Manila, obre foc contra clients i incendia taules de joc La majoria de les 37 víctimes moren per l’asfíxia que els provoca el fum i l’atacant és abatut per guàrdies de seguretat L’autoanomenat Estat Islàmic reivindica poc després l’atemptat, però la policia identifica l’autor com un jugador endeutat Tanmateix, l’atemptat coincideix amb la campanya de l’exèrcit contra un grup vinculat a l’EI a l’illa de Mindanao, al sud de les Filipines
la Caputxinada
Història
Nom amb què és coneguda l’assemblea constituent del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona
.
Celebrada al convent dels caputxins de Sarrià, a Barcelona, del 9 a l’11 de març de 1966, hi assistiren 450 representants d’estudiants, professors i intellectuals El setge i posterior assalt policial al convent suscità un moviment unitari de solidaritat política i ciutadana, que fou el germen de la Taula Rodona Democràtica de l’oposició catalana, i reforçà la incorporació a la lluita antifranquista d’importants sectors eclesiàstics manifestació de capellans pels carrers de Barcelona, l’11 de maig i professionals fundació del Grup Democràtic de periodistes, a l’abril del mateix…
Francesc Badals
Història
Guerriller reialista durant el trienni constitucional (1820-23) anomenat Romanillos
.
D’ofici, era oliaire La seva zona principal d’actuació fou la Segarra i la conca mitjana del Segre Participà amb la seva columna uns 150 homes en l’assalt a la Seu d’Urgell agost del 1822 i es distingí en la defensa del seu poble natal, però no pogué defensar Balaguer Després d’aquesta derrota fou abandonat per gairebé tots els seus homes i acusat d’indisciplina per Eroles la Regència d’Urgell li instruí judici i l’empresonà alliberat pels francesos, no tingué cap actuació posterior
Algèria 2013
Estat
L’any 2013 va començar amb el violent assalt per una milícia islamista a una planta de gas de Tigantourine, operada per la britànica BP, la noruega Statoil i l’algeriana Sonatrach L’assalt a la planta de gas, situada a 40 km d’In Amenas, prop de la frontera amb Líbia, va durar quatre dies i hi van morir 39 ostatges –de 8 nacionalitats– i 11 milicians En el moment de l’assalt, hi ha havia unes 790 persones de 26 nacionalitats, la gran majoria algerians L’acció dels milicians a la planta de gas exigia la fi de la intervenció francesa a Mali i l’…
Pere Caro i Maça de Liçana
Història
Militar
Marí i militar.
Segon marquès de la Romana, pare de Pere, Joan, Josep i Maria Caro i Sureda El 1733 ingressà a la marina de guerra i lluità en l’expedició a Itàlia de l’infant Felip 1743-45 Passà a l’exèrcit de terra i fou governador de Palma Mallorca, on intervingué en les disputes lullianes del seu temps És autor d’un pla de la ciutat de Maó i d’estudis de física i química Morí en l’assalt a la ciutat d’Alger Pel seu matrimoni amb Maria Sureda havia esdevingut un dels grans latifundistes de Mallorca
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina