Resultats de la cerca
Es mostren 371 resultats
Hervé Faye

Hervé Faye
Astronomia
Astrònom francès.
Estudià a l’École Polytechnique de París, de la qual fou nomenat professor de geodèsia 1848, i passà després a la Universitat de Nancy com a professor d’astronomia 1855 El 1876 fou nomenat president del Bureau des Longitudes, i el 1878, director de l’Observatoire de París Descobrí el cometa que porta el seu nom 1843 Enuncià una teoria que intenta de relacionar el temps meteorològic amb l’aparició de les taques solars, i desenvolupà alguns mètodes per a millorar la precisió de les mesures astronòmiques
Abū-l-‘Abbās al-Farḡānī
Astronomia
Astrònom àrab.
Conegut també per al-Fargani i pel nom d' Alfraganus, la seva obra Llibre dels estels i dels moviments del cel assolí una gran difusió Fou traduïda a l’hebreu per Jacob Anatoli i al llatí per Joan de Sevilla i Gherardo da Cremona primera edició, impresa a Ferrara el 1493 És autor, també, de dos tractats sobre l’astrolabi al-Kāmil fī-l-asṭurlāb i Fī san'at al-asṭurlāb Calculà les distàncies entre els planetes, que foren vàlides fins a Copèrnic
David Fabricius
Astronomia
Astrònom alemany.
Estudià teologia i fou pastor luterà Collaborà amb Kepler, el qual féu servir per als seus estudis les observacions de Fabricius sobre el planeta Mart Propugnà l’ús del telescopi per a l’estudi i l’observació dels estels i dels planetes El 1596 descobrí el primer estel variable, anomenat Mira Ceti A partir del 1610 s’interessà per les taques solars, que estudià juntament amb el seu fill
Euctemó
Astronomia
Astrònom grec.
Descobrí, juntament amb Metó, el cicle lunar , base del calendari grec 430 aC, i determinà l’aparició de la constellació de les Plèiades
Johann Elert Bode
Astronomia
Astrònom alemany.
El 1774 fundà el “Berliner astronomisches Jahrbuch”, i el 1786 fou nomenat director de l’observatori astronòmic de Berlín És conegut universalment pel fet d’haver difós la llei de Titius-Bode Entre les seves obres destaca la Uranographie 1801, collecció de mapes celestes acompanyada d’un catàleg de 17 240 estels
Friedrich Wilhelm Bessel

Friedrich Wilhelm Bessel
Astronomia
Astrònom alemany.
Fou fundador 1813 i primer director vitalici de l’observatori de Königsberg El 1804 calculà l’òrbita del cometa de Halley i, d’ençà del 1835, estudià la forma de les cues dels cometes, treballs que foren continuats per Bredikhin Introduí les avui anomenades funcions de Bessel, les quals usà per primer cop el 1817 per a intentar de resoldre el problema dels tres cossos i, més tard, en l’estudi de les pertorbacions planetàries Establí la posició exacta d’uns 50000 estels, la qual cosa li permeté d’ésser el primer a mesurar la parallaxi d’un estel 0,31’ per al 61 Cygni el 1838, i deduir la…
Wilhelm Beer
Astronomia
Astrònom alemany.
Banquer a la seva ciutat natal, es decantà a l’astronomia i establí un observatori prop de Berlín En collaboració amb Johann Heinrich von Mädler 1794-1874, estudià els efectes de la refracció de la llum en la predicció dels eclipsis i confeccionà un mapa de la Lluna, el més complet de l’època 1836 Feren, també, un dels primers mapes de Mart 1830
Johann Bayer
Astronomia
Astrònom alemany.
Confeccionà el primer atles celeste pròpiament dit, la Uranometria 1603, on per primera vegada designà els estels amb una nomenclatura racional de tipus científic Ordenà els estels d’una constellació segons llur brillantor relativa, assignant-los lletres correlatives de l’alfabet grec Establí dotze noves constellacions australs i uns cinc-cents estels més dels catalogats per Tycho Brahe
Jakob Bartsch
Astronomia
Astrònom alemany.
Gendre de Johannes Kepler, del qual fou ajudant, confeccionà planisferis un d’ells presentava el cel visible a qualsevol època de l’any, en els quals introduí noves constellacions la Girafa, la Coloma i l’Unicorn, 1624 Classificà els estels en onze classes de magnitud
William Lassell
Astronomia
Astrònom anglès.
El 1846 descobrí Tritó, satèllit de Saturn, i dos anys després n'observà un altre satèllit, Hiperíon, dos dies després d’haver estat descobert per WC Bond als EUA El 1851 descobrí dos nous satèllits d’Urà, Ariel i Umbriel El 1864 dirigí la construcció d’un telescopi reflector d’1,32 m a La Valletta Malta
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina