Resultats de la cerca
Es mostren 783 resultats
John Baskerville
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor i editor anglès.
Establert a Birmingham, alternà la seva labor gràfica amb la de professor A més de la creació i el gravat de caràcters tipogràfics, coneguts amb el seu nom, li és atribuïda la invenció del paper vitella Juntament amb Bodoni, Fournier, Didot i Ibarra, fou un dels capdavanters del renaixement de les arts gràfiques a Europa al s XVIII
Stabat Mater
Prosa litúrgica llatina, començada amb aquests mots, al·lusiva als dolors de la Mare de Déu al peu de la creu.
Atribuïda a Iacopone da Todi o a sant Bonaventura, ha estat transmesa en nombroses variants fins a la seva inserció en el missal romà 1727 D’una gran bellesa per la intensitat del sentiment religiós i per la melodia gregoriana, ha estat musicada posteriorment per grans mestres Josquin des Prés, GPda Palestrina, AScarlatti, GBPergolesi, FJHaydn, GRossini, GVerdi, FADvorák, etc
Cal·lístenes d’Olint
Historiografia
Historiador grec, nebot d’Aristòtil.
Acompanyà com a historiador Alexandre el Gran en la seva expedició a l’Àsia caigut en desgràcia, morí a la presó Les seves obres Hellēniká , història grega des de la pau d’Antàlcides, Práxeis Alexándrou , sobre l’expedició asiàtica no es conserven Una vida novellada d’Alexandre, del segle II, molt difosa Alexandre el Gran , li fou falsament atribuïda
Esdres
Bíblia
Judaisme
Sacerdot i escriba jueu.
Promogué la reconstitució espiritual dels retornats de l’exili de Babilònia Hom l’ha fet també funcionari persa encarregat dels afers jueus i gran coneixedor de la religió de Moisès El seu zel per la llei mosaica féu que li fos atribuïda, incorrectament, la redacció de l’anomenat document sacerdotal del Pentateuc i àdhuc de tot el conjunt d’aquesta obra
Pere Rossell
Filosofia
Literatura
Cristianisme
Lul·lista franciscà.
Dirigí l’escola lulliana d’Alcoi fundada per privilegi de Pere III el 1369, privilegi renovat a favor d’ell el 1393 i el 1399 per Joan I i Martí I respectivament L’inquisidor Eimeric el considerà el màxim cap dels lullistes valencians Li ha estat atribuïda l’obra Super BRaymundi Lulli scriptis commentaria , de la qual no ha quedat rastre
Mestre de Joan Sivera
Pintura
Nom amb què era conegut fins ara l’autor del retaule de la Mare de Déu de la Llet (Museu de Belles Arts de València).
Deixeble o bé la mateixa persona que el Mestre de l'Olleria , ha estat identificat amb Antoni Peris per mitjà de la taula de Sant Bernat d’Alzira i les seves germanes Museu de la Seu de València Tanmateix, el retaule de la Mare de Déu de la Llet surt de les característiques comunes a l’obra atribuïda a Antoni Peris
Joan Anglès
Arquitectura
Arquitecte.
Probable autor del convent de Sant Macià de Tortosa, després dit de Sant Lluís fundat el 1544 per Carles V, bona mostra de la influència plateresca a Catalunya, on sobresurt el pati central, molt italianitzant El 1593 era a Oriola, on dirigí la construcció del convent de Sant Domènec Li és atribuïda també la portalada de l’església de Vistabella del Maestrat
José de Bada
Arquitectura
Arquitecte andalús.
Evolucionà des d’un classicisme acadèmic Portal del Sagrario, a Granada, 1722 façana de la catedral de Màlaga, començada el 1724 fins a un barroc recarregat típicament andalús esglésies de San Isidoro, començada el 1727, i de Las Agustinas, 1746-51, a Antequera És d’aquest darrer estil la sagristia de la cartoixa de Granada 1730-42, obra mestra que li és atribuïda
Abraham Šalom
Esoterisme
Filosofia
Judaisme
Dret
Filòsof, jurista i cabalista hebreu.
Exercí la medicina a Tàrrega És autor d’una obra dogmàtica intitulada Něwé Šalom ‘Estances de pau’ en què segueix les línies filosòfiques de Maimònides, bé que arrodonides per la doctrina de Hasday Cresques i Gersònides El seu interès per la filosofia el mogué a traduir a l’hebreu la Philosophia pauperum atribuïda a Albert Magne, i un comentari sobre l' Organon d’Aristòtil
Nicolás Florentino
Pintura
Pintor d’origen italià que treballà a la península Ibèrica.
Germà de Dello Delli , amb qui havia estat identificat L’única obra que li és atribuïda amb seguretat és el magnífic retaule de la catedral vella de Salamanca, amb escenes de la vida de Crist, coronat per una pintura al fresc que representa el judici final El seu estil, d’influència italiana, és força avançat en el conjunt de la pintura hispànica d’aquell moment
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina