Resultats de la cerca

Fill del comte Ramon I i de la vescomtessa Garsenda de Besiers i d’Agde Succeí el seu avi, el comte Roger I, en una part del comtat de Carcassona i heretà de la seva mare els vescomtats esmentats Féu el pelegrinatge de Sant Jaume de Galícia el 1043 Es casà amb Rangarda de la Marca, germana d’Almodis, comtessa de Barcelona, de qui tingué el successor Roger III

Fill de Haakon VI de Noruega i de Margarida de Dinamarca, succeí el seu avi Valdemar IV Atterdag en el tron de Dinamarca, i el seu pare en el de Noruega, però fou la seva mare, com a regent, qui governà en nom seu Aquest fou el principi de la unió de Noruega i Dinamarca, que durà fins al s XIX Els historiadors noruecs no el consideren veritable rei de Noruega

Després de la mort del seu avi Carles X 1836 i de la renúncia del seu oncle, el duc d’Angulema 1844, fou l’hereu de la corona francesa, que reclamà, a la caiguda de Napoleó III 1870 Malgrat la majoria legitimista a l’assemblea, que el proclamà rei, i el reconeixement dels orleanistes, la seva intransigència sobre les condicions per a assumir la reialesa impossibilità la restauració de la monarquia

Debutà com a fiscorn de la cobla Joventut Agullanense Vers el 1914 es traslladà a Barcelona Debutà el 1921 com a compositor de sardanes amb L’aplec de joventut Seguiren Cantant la festa, Noies martinenques, Batecs del cor, Refilets de l’avi , fins a uns dos centenars de títols, sardanes directes i senzilles Compongué també Noies palamosines , per a 10 cobles, música religiosa, cuplets, himnes i obres líriques, etc

Heretà totes les senyories de la seva família vinculades al seu avi Pere V, mort sense hereus, i als seus oncles Lluís, Joan Francesc i Caterina Maça de Liçana i Cornell Serví Ferran II en la conquesta de Granada, i fou virrei interí de Sardenya 1478-79 Es casà amb Beatriu Carròs d’Arborea i de Mur, que li aportà les baronies de Terranova i Mandas, a Sardenya

Fou filipista com el seu pare, Rafael de Cortada i de Cabanyes, el qual succeí en els títols Felip V el nomenà capità del regiment del Rosselló el 1717 fou nomenat algutzir major de Catalunya Havia estat membre de l’Acadèmia Desconfiada, a la qual presentà una composició poètica 1703 Germà de Jaume de Cortada , fou avi de Rafael d’Amat i de Cortada , cinquè baró de Maldà i Maldanell

Debutà en la companyia Tutau-Mena, al Teatre Olimp 1872 El 1874 intervingué en obres teatrals al Liceu, i des del 1876 actuà al Romea Hi estrenà Mar i cel , de Guimerà, un dels seus majors èxits Escriví algunes comèdies, com Ja és l’hora 1880 i Qui serà l’avi 1887 Morí quan era a punt d’incorporar-se a la companyia de Carolina Tubau, al Principal

Fill d’Azzo V, el 1194 succeí el seu avi Obizzo I com a cap dels güelfs de la Marca Trevigana Inicià l’esplendor del seu llinatge i fou elegit podestà de Ferrara, Verona, Pàdua i Màntua El 1208 els ferraresos li concediren la senyoria perpètua, contestada pels Torelli, sobre la ciutat, i el mateix any el papa Innocenci III l’investí de la Marca d’Ancona, que li confirmà Otó IV

Després de morir el seu pare, fou enviat a Catalunya pel seu avi Renat d’Anjou, rei dels catalans revoltats contra Joan II, per fer-se càrrec de la direcció de la guerra com a lloctinent general seu 1471 Però les nombroses defeccions del seu bàndol i la manca de l’ajut francès que esperaven no li permeteren de contenir l’ofensiva desencadenada per Joan II La capitulació de Barcelona del 1472 li assegurà un salconduit

Fill de Suttarna II, pujà al tron després de l’assassinat del seu germà Artaššumara Casà la seva filla, Tadu-Ḫepa, amb Amenhotep III, i continuà així la política proegípcia iniciada pel seu avi Artatama I 1450 aC Derrotat, però, per Šuppiluliumaš I ~1365 aC, perdé les possessions síries de Karkamiş, Alep, Mukiš, els països Nuḫaš, Neya, Araḫtu i Ukulzat en una nova derrota ~1355 aC perdé la resta dels dominis, amb la capital de Mitanni Waššuganni Fou assassinat pel seu fill Kurtiwaza