Resultats de la cerca

Incorporà a la geografia les investigacions de l’economista von Thünen Estudià les lleis que regeixen la distribució de les ciutats meridionals d’Alemanya a la seva primera obra Die Zentralen Orte in Süddeutschland ‘Els llocs centrals a Alemanya del Sud’, 1933 Les seves idees no tingueren repercussió fins que les seves obres foren traduïdes a l’anglès a l’Amèrica del Nord Escriví també Das Grundgerüst der räumlichen Ordnung in Europa Die Systeme der europäischen zentralen Orte ‘L’estructura bàsica de l’ordenació de l’espai a Europa el sistema dels llocs centrals europeus’, 1950 i Some…

Amic del filòsof Paul Ludwig Landsberg, arribà a Tossa Selva els anys trenta fugitiu de la persecució d’artistes avantguardistes per part del règim nazi, i s’installà a la vila definitivament Conreà una descomposició constructivista de la figura que relaciona la seva obra amb el cubisme Al Museu Municipal de Tossa es conserva un Quixot seu

Deixeble de Hegel i professor a Tübingen, Berna, Marburg, Heidelberg i Berlín, la seva aportació fonamental fou l’obra, en tres volums 1844, 1846 i 1852, sobre la filosofia grega Die Philosophie der Griechen , reeditada en sis volums per WNestle el 1962 i reelaborada en italià per RMondolfo a partir del 1932 i encara inacabada Preocupat sobretot pel problema de la teoria del coneixement, renovà l’interès per la filosofia kantiana a la darreria del s XIX

Fundador de la psicologia experimental, primerament fou professor de fisiologia, a Heidelberg 1865-74, i després de filosofia, a Leipzig 1874-1918, on establí 1879 el primer laboratori de psicologia experimental d’Europa El seu pensament és alhora una reacció contra el positivisme i el naturalisme dominants i un intent de filosofia científica, basada en les dades de les ciències particulars la psicologia científica essent com a pont entre les ciències naturals i les ciències de l’esperit o ciències culturals La major part del seu treball d’investigació tingué com a objecte l’experiència i la…

Director de l’Institut Max Planck de Bioquímica 1979, el 1988, juntament amb RHuber i JDeisenhofer, li fou atorgat el premi Nobel de química per la seva contribució al treball sobre l’estructura molecular de les proteïnes de les membranes cellulars fotosintètiques i la transferència dels electrons en la fotosíntesi

Fill de l’últim príncep sobirà de Hohenzollern-Sigmaringen, Carles Antoni I, es casà 1861 amb la princesa Antònia de Portugal Aquest matrimoni i el fet d’ésser catòlic afavoriren la seva candidatura a la corona d’Espanya, vacant des de l’enderrocament d’Isabel II El 1869 inicià negociacions amb Prim, fet que comportà l’enfrontament francoprussià, però la candidatura no prosperà

Inicialment treballà amb la firma Albatros, i durant la Primera Guerra Mundial, amb la Hansa-Brandenburg Després de la guerra hagué d’emigrar d’Alemanya per la prohibició de fabricar armament en aquest país El 1922, amb l’inici del rearmament, tornà a Alemanya i fundà la pròpia empresa aeronàutica a Oranienburg, on construí els primers prototips d’avió coet He-176 i de reactor He-178

Fou director de l’observatori de Göttingen En 1753-61 féu nombroses observacions dels moviments de la Lluna, publicades pòstumament el 1770 També elaborà un catàleg estellar d’un miler d’estels zodiacals El 1761 establí una fórmula per tal de poder calcular i corregir les desviacions instrumentals

Fou professor de matemàtiques a Heidelberg 1586 i a Tübingen 1584 Partidari aferrissat del sistema heliocèntric de Copèrnic, convencé dels seus avantatges el seu deixeble Johannes Kepler Indicà les possibles causes de la llum cendrosa de la Lluna que hom observa durant el quart creixent i el quart minvant L’any 1596 edità el Mysterium cosmographicum de Kepler

Infant prodigi, estudià piano, i posteriorment violí amb Erna Honigberger Es perfeccionà al Conservatori de Winterthur amb Aida Stucki A set anys 1970 aconseguí el primer premi del concurs Jugend Musiziert Herbert von Karajan, que n’esdevingué el mentor, la sentí al Festival de Lucerna el 1976, i un any després la feu debutar al Festival de Salzburg i el 1978 amb la Filharmònica de Berlín Amb Karajan enregistrà, entre altres obres, els concerts per a violí de Beethoven, Brahms, Bruch, Mendelssohn i Čajkovskij El 1977 debutà a Londres, amb un concert dirigit per Daniel Barenboim Als EUA es…